POLÍTICA
BARCELONA - 6 febrer 2017 13.37 h

Mas, Ortega i Rigau argumenten que sols els voluntaris executaren el 9-N

 L'expresident de la Generalitat defensa que la iniciativa política de la consulta fou exclusivament seua

 Tots tres argumenten que mai van rebre personalment cap providència o notificació del Tribunal Constitucional advertint-los de les conseqüències legals de la seua actuació

T. RODRÍGUEZ - BARCELONA

L'expresident de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, l'exvicepresidenta, Joana Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament, Irene Rigau han negat els delictes de desobediència i prevaricació que se'ls imputa en el judici que des de les 10 hores s'ha celebrat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per la celebració de la consulta ciutadana del 9 de novembre de 2014.

Una vegada escoltades les qüestions prèvies que han plantejat la Fiscalia i la defensa de l'expresident Mas, s'ha fet un recés de 10 minuts en què l'advocat d'Irene Rigau, Jordi Pina, ha explicat als periodistes que el tribunal havia fet cridar els advocats dels acusats a les 9.25 hores per informar-los que si els seus representants no estaven en l'edifici a les 9.30 es podrien adoptar mesures cautelars, segons informa Mayte Piulats. Finalment, la sala ha quedat constituïda i la sessió s'ha desenvolupat amb total normalitat al llarg de dures hores.

No fou un caprici

Artur Mas, el primer president de la Generalitat de Catalunya que s'asseu al banc dels acusats ha sigut el primer interrogat. L'ex-mandatari s'ha negat a respondre a les preguntes de la Fiscalia i de l'acusació popular i ha contestat sols a les de la seua defensa, exercida per Xavier Melero. Ja en la seua primera resposta, l'ex-cap del Govern s'ha atribuït la iniciativa política del 9-N i ha negat que el procés participatiu fos “un caprici individual, una sortida de to o una ocurrència d'última hora”, sinó que va ser “la conseqüència d'amplis acords parlamentaris, de mandats explícits del Parlament reiterats”. Mas ha argumentat que els membres del Govern van seguir les seues directrius. “I tot això després d'eleccions democràtiques que ningú va impugnar i ningú va qüestionar”, ha afegit, tot recordant també els intents del Govern per negociar amb l'executiu espanyol un referèndum acordat.

Mas ha subratllat que la suspensió de la consulta per part del Tribunal Constitucional els va obligar a canviar el format i convertir-la en un procés participatiu, però respectant en tot moment el mateix objectiu: “escoltar la veu de bona part del poble de Catalunya”. A partir d'eixe moment, Mas ha negat que ell o el seu executiu tingueren responsabilitat executora en el procés. “L'Administració ja no tenia capacitat per a dur endavant el procés participatiu i, per tant havia de ser assumida per altres persones”, ha argumentat. L'expresident ha recordat que es va fer una crida a la participació voluntària, per a la qual van demanar uns 20.000 voluntaris i que aquests finalment es van duplicar fins arribar als 42.000. “Sense ells no s'hauria pogut fer la consulta”, ha subratllat Mas.

En el mateix sentit, ha respost l'exvicepresidenta Ortega: “No va haver cap funcionari implicat en l'execució del 9-N. Tot va estar en mans del cos de voluntaris”. “El cos de voluntaris –ha continuat–va ser l'ànima del 9-N i qui ho va fer possible, ja que va ser qui ho va executar”. A més, l'exconsellera ha explicat que hi havia grans diferències entre la consulta planificada pel Govern i el procés participatiu final. “En el procés participatiu no hi havia cens electoral, ni s'utilitzaven dades protegides. Tampoc havia òrgan del control, canviava el temps per realitzar la consulta. Tampoc es tractava sols d'una única pregunta: es podien fer aportacions i comentaris”, ha argumentat Ortega.

Actuació del TC

Així mateix, tots tres han negat haver rebut personalment cap notificació o providència del Tribunal Constitucional en què se'ls advertira de les conseqüències legals en cas que el 9-N continuarà endavant. “Si el que estàvem fent era un delicte perquè el Tribunal Constitucional no va fer res per impedir-ho? En cap moment, va fer res per fer-nos complir la resolució”, ha afirmat Mas. L'ex-president ha recordat que a més existeix un informe de la Junta de Fiscals de Catalunya del 17 de novembre en què s'informa que no s'està cometent cap delicte.

L'exconsellera d'Ensenyament, Irene Rigau sí que ha explicat que el dia 8 de novembre a les 20.43 al correu de la conselleria van rebre una carta de Fiscalia requerint informació sobre les actuacions del seu departament en relació al 9-N “però res més”. Se li preguntava concretament si havia donat instruccions escrites i si s'havien produït reunions. Una petició que va respondre el dia 12, quan es va rebre oficialment. “Estava tranquil·la perquè no s'estava transgredint cap norma”, ha insistit Rigau, l'última a declarar.

L'ex-consellera també ha negat coaccions per part del seu departament a algú que no volguera participar en l'organització del 9-N, Rigau ha respost que hauria estat una “contradicció” coaccionar un moviment de voluntariat. A més, ha emfasitzat que dels 1.300 habilitats per a votar sols 450 eren escoles de titularitat pública, xifra que suposava un 42% del total.