POLÍTICA
MADRID - 6 març 2019 2.00 h

Adeptes a la rebel·lió

 clima

 Millo eleva la violència a general en contra del que va dir Rajoy i cita “artefactes incendiaris” i “arts marcials” contra els agents

 De los Cobos ataca els Mossos

 Trapero viu la indefensió de ser acusat cada dia amb permís de Marchena

DAVID PORTABELLA - MADRID

Si el judici del Tri­bu­nal Suprem avançava al marge de la violència que exi­geix la rebel·lió –Mari­ano Rajoy va dir ’“asset­ja­ments” i mai “violència”– i viat­java cap a la deso­bediència, ahir final­ment els fis­cals van escol­tar l’ingre­di­ent vio­lent neces­sari per al delicte del 472 del Codi Penal pel qual acu­sen, i els el va ofe­rir Enric Millo, l’exde­le­gat del govern del PP a Cata­lu­nya, amb el valor de ser català. Engran­dint la violència ja apun­tada per Soraya Sáenz de San­ta­maría i pels res­pon­sa­bles d’Inte­rior, Millo va cri­mi­na­lit­zar un sec­tor de l’inde­pen­den­tisme i sigles com Òmnium, l’ANC i els CDR per “dese­nes, dese­nes, dese­nes i dese­nes d’actes vio­lents”, “arte­fac­tes incen­di­a­ris” i atacs d’“arts mar­ci­als” a agents. I el coro­nel Diego Pérez de los Cobos va cloure l’obra citant “la pas­si­vi­tat dels Mos­sos” i la “virulència de les mura­lles huma­nes”.

El de Millo era un relat de por per­so­ni­fi­cada en els agents amb qui va par­lar, perquè els ferits admet que els ha vol­gut veure. “Vaig sen­tir tes­ti­mo­nis esfereïdors. Vaig poder veure dits tren­cats, frac­tu­res de cama, una armi­lla anti­ba­les estri­pada, i això no ho fa una ungla, s’ha d’uti­lit­zar un objecte pun­xant. Havien cai­gut en la trampa del Fairy”, va dir. I cita com a violència la pin­tada de “Millo mort” que imputa a un inde­pen­den­tista, però sense pro­ves.

Ni data, ni xifra ni autor

El relat de Millo, però, no es va tra­duir en actes pre­ci­sos, xifres, dates i autors con­crets, perquè en l’1-O va haver d’adme­tre que no hi va haver cap baixa labo­ral dels agents i que el balanç dels detin­guts va ser de sis per­so­nes. “Això s’hau­ria de pre­gun­tar als Mos­sos”, va etzi­bar Millo amb afany acu­sa­dor. “La pri­o­ri­tat és com­plir la missió, no fer deten­ci­ons”, elu­dia el coro­nel Pérez de los Cobos quan advo­cats de les defen­ses li feien notar l’escàs balanç de la Poli­cia i la Guàrdia Civil en un clima extre­ma­da­ment vio­lent com el des­crit.

L’al·lusió de Millo al Fairy va ser rebuda al saló de plens del Suprem amb esglais i som­riu­res per part del públic, entre ells el con­se­ller d’Inte­rior, Miquel Buch, Fer­ran Bel (PDe­CAT) o els sena­dors Òscar Guar­dingo (En Comú Podem) i Jon Iñarritu (EH Bildu). “Evi­tar mur­mu­ris de des­a­pro­vació i fins i tot els som­riu­res irònics no és una norma de cor­te­sia, és un impe­ra­tiu legal”, va renyar Marc­hena el públic.

Asset­jar comi­ti­ves i seus

Millo va ofe­rir la seva versió dels diàlegs amb el con­se­ller Joa­quim Forn, de qui va que­dar pre­o­cu­pat perquè en la pri­mera cita li va fer tres pre­gun­tes –la coor­di­nació dels Mos­sos amb la resta de cos­sos, si man­te­nia els acords de la junta de segu­re­tat fir­mats per Jordi Jané, i què faria l’1-O– i la ter­cera res­posta no li va agra­dar perquè par­lava de “nor­ma­li­tat” i de “jor­nada elec­to­ral”. Forn li va fer arri­bar la seva queixa per What­sapp el dia 1-O per les càrre­gues poli­ci­als, però la violència, per Millo, és dels votants, tant l’1-O com abans. “Es llançaven objec­tes incen­di­a­ris, s’asset­ja­ven comi­ti­ves judi­ci­als, havien de ser desa­llot­jats els hotels on esta­ven els poli­cies, s’asset­ja­ven les dele­ga­ci­ons del govern”, va des­criure sobre la tar­dor del 2017.

En con­trast, Millo es retra­tava a si mateix com el dia­lo­gant que inten­tava atu­rar Car­les Puig­de­mont i Oriol Jun­que­ras perquè hi hagués elec­ci­ons, sense ocul­tar que el 155 tenia ja la via lliure al Senat. “A l’altre cos­tat de la taula em vaig tro­bar una cadira buida, no hi havia res­posta a res que no fos come­tre un acte il·legal com un referèndum d’inde­pendència”, va dir Millo para­fra­se­jant Jun­que­ras.

Incri­mi­nació a Tra­pero

A afer­mar la violència s’hi afe­gia Pérez de los Cobos –i avui con­ti­nuarà–, tot i que el coro­nel no admet “cap càrrega poli­cial” l’1-O. “Pre­ci­sa­ment per l’ús exqui­sit de la pro­por­ci­o­na­li­tat”, va lloar, en con­trast amb la “pas­si­vi­tat” i “l’estafa” dels Mos­sos i del major Josep Lluís Tra­pero. “José Luis, que estem al mateix vai­xell!”, diu el coro­nel que li va dir. Tra­pero, que no és jut­jat al Suprem i que espera un judici sense data a l’Audiència, viu ara la inde­fensió de ser cada dia acu­sat i incri­mi­nat pels tes­ti­mo­nis de l’acu­sació –amb la per­mis­si­vi­tat de Marc­hena, que aquí sí que està tole­rant el tes­ti­moni opi­nant que ell va dir que mai no tole­ra­ria– sense que l’al·ludit es pugui defen­sar. I amb l’ano­ma­lia afe­gida que quan Tra­pero vin­gui a decla­rar, ho farà com a tes­ti­moni i obli­gat a dir la veri­tat.

Menys útil a l’acu­sació va ser Juan Anto­nio Puig­ser­ver, dis­cret fun­ci­o­nari balear que va fer de con­se­ller d’Inte­rior durant el 155. Puig­ser­ver va ava­lar les “dis­crepàncies poli­ci­als” de l’Estat i la Gene­ra­li­tat en les cites prèvies a l’1-O perquè la pri­o­ri­tat de l’Estat era “com­plir la sentència del TC”, i per a Puig­de­mont “el bé supe­rior neces­sari era no alte­rar la nor­mal con­vivència”.

Vaig veure dits trencats, fractures de cama, una armilla antibales estripada
Enric Millo
EXDELEGAT DEL GOVERN ESPANYOL
No hi va haver cap càrrega policial. I va ser precisament per l’ús exquisit de la proporcionalitat
Diego Pérez de los Cobos
CORONEL DE LA GUÀRDIA CIVIL
POLÍTICA
BARCELONA - 6 març 2019 2.00 h

Dels dits de la Marta als artefactes

 Un subinspector de la policia espanyola és investigat per lesions a la dona que Millo acusa de falsejar una agressió l’1-O

 L’exdelegat del govern ha de rectificar i admetre que sols es va cremar una peça de roba i no pas objectes

MAYTE PIULACHS - BARCELONA

El dele­gat del govern espa­nyol a Cata­lu­nya la tar­dor del 2017, Enric Millo, va fer ahir unes decla­ra­ci­ons com a tes­ti­moni al Suprem que alguns van con­si­de­rar difa­matòries i d’altres, par­ci­als i mani­pu­la­des, com van evi­den­ciar els advo­cats defen­sors amb les seves pre­gun­tes. Algu­nes fake news que va sos­te­nir, sota jura­ment, el diri­gent del Par­tit Popu­lar són:

Agres­si­ons poli­ci­als

Per desin­flar el relat de les càrre­gues poli­ci­als durant l’1-O, l’exde­le­gat del govern espa­nyol a Cata­lu­nya va expli­car al tri­bu­nal que cir­cu­la­ven per les xar­xes soci­als imat­ges fal­ses, tot i que només va poder deta­llar el cas d’un noi amb sang al cap, que es va des­co­brir que era d’una mani­fes­tació del 2012 i es va eli­mi­nar ràpid de les xar­xes, segons va expli­car Enric Millo. També va deta­llar el “vídeo de la noia que deia que li havien tren­cat els dits un per un”. “La meva filla petita plo­rava... I després vam saber que era men­tida i que la noia ho va adme­tre”, hi afe­gia. L’excàrrec del PP es refe­ria a Marta Tor­re­ci­llas, la dona cone­guda a les xar­xes soci­als per un dels vídeos més polèmics de les càrre­gues dels cos­sos de segu­re­tat espa­nyols en una escola de Bar­ce­lona per evi­tar el referèndum de l’1 d’octu­bre, i que va ser objecte d’escarni en certs mit­jans de comu­ni­cació quan va expli­car que no tenia els dits tren­cats, sinó cap­su­li­tis, una lesió que pro­voca un dolor simi­lar.

Amb el seu advo­cat, Xavier Monge, la dona va pre­sen­tar una que­re­lla con­tra un subins­pec­tor de la Policía Naci­o­nal. Tor­re­ci­llas l’acusa de lesi­ons i d’un delicte con­tra la inte­gri­tat moral per “vexació en haver-la aga­fat pels pits” i per haver-li retorçat els dits, cas que con­ti­nua en tràmit al jut­jat d’ins­trucció número 7 de Bar­ce­lona, que inves­tiga una tren­tena d’agents per pre­sumpta mala praxi durant l’1-O. El novem­bre pas­sat va decla­rar com a inves­ti­gat aquest subins­pec­tor de Sevi­lla (el 70.231) per la seva actu­ació a l’ins­ti­tut Pau Cla­ris de Bar­ce­lona i va negar haver tirat a terra, haver magre­jat i haver ferit a la mà Marta Tor­re­ci­llas. Va indi­car que la va aixe­car i en aquesta acció ella va caure. És a dir, que la lesió de Tor­re­ci­llas no és pas fake.

Objec­tes incen­di­a­ris

En aquest ambi­ent “hos­til”, Millo va arri­bar a afir­mar ahir que, a més de “pin­ta­des”, també con­tra ell, s’havien llançat “arte­fac­tes incen­di­a­ris” con­tra edi­fi­cis ofi­ci­als i de la Guàrdia Civil. Res­po­nent a pre­gun­tes d’un dels defen­sors de Jordi Cui­xart, el pena­lista Benet Sale­llas, Millo va haver de rec­ti­fi­car i assu­mir que sols hi havia hagut un objecte amb foc, a l’entrada de la caserna d’Igua­lada, i que al final es va saber que era un tros de roba i no pas cap “arte­facte”, con­cepte que con­nota una violència que no es va pro­duir a Cata­lu­nya.

Uni­post: 12 hores

L’excàrrec popu­lar tam­poc va ser curós a l’hora de rela­tar que els Mos­sos van tri­gar “mol­tes hores” a anar a donar suport als agents de la Guàrdia Civil que volien escor­co­llar una nau d’Uni­post a Ter­rassa, el 19 de setem­bre del 2017, i força veïns es van con­cen­trar i van seure a terra davant el magat­zem. L’advo­cat Xavier Melero, defen­sor de l’excon­se­ller Quim Forn, també va haver de mati­sar les afir­ma­ci­ons de Millo i va asse­gu­rar que la durada del dis­po­si­tiu poli­cial, més de dotze hores, es devia al fet que “no tenien ordre judi­cial”. Cer­ta­ment, el jutge de guàrdia de Ter­rassa aquell dia no donava auto­rit­zació perquè els agents obris­sin car­tes cer­ti­fi­ca­des, en pro­tecció del dret a la inti­mi­tat, fins que li ho comu­niqués el titu­lar del jut­jat d’ins­trucció 13 de Bar­ce­lona, que cer­cava els orga­nit­za­dors de l’1-O, o la magis­trada del TSJC, que inves­ti­gava el govern. Final­ment, l’ordre judi­cial va arri­bar i la Guàrdia Civil es va endur 45.000 car­tes cen­sals i noti­fi­ca­ci­ons per l’1-O. Mai hi van tro­bar urnes, però.

Pun­tada de peu al cap

La reve­lació més sor­pre­nent de Millo va ser quan va asse­gu­rar que un dels agents ferits li va expli­car que “van caure a la trampa del Fairy”, con­sis­tent a abo­car sabó a l’entrada dels col·legis perquè els poli­cies rellis­ques­sin i se’ls pogués “cla­var pun­ta­des de peu al cap” un cop a terra. No hi ha cap imatge d’agents pati­nant l’1-O. El que sí que es va veure en un dels vídeos virals és com un agent cau a terra en un cen­tre de Sant Esteve Ses­ro­vi­res i un jove li dona una pun­tada de peu al cap. El noi, de 22 anys, va ser detin­gut deu dies després del referèndum, per atemp­tat a l’auto­ri­tat. Segons el mateix Minis­teri de l’Inte­rior, sols es van dete­nir cinc per­so­nes per agres­si­ons a agents l’1-O.