SOCIETAT
BARCELONA - 6 març 2019 2.00 h

L’Audiència veu una excessiva violència en càrregues de l’1-O

 El tribunal reobre el cas de l’escola Estel i diu que cal investigar les ordres dels responsables del dispositiu policial

 Rebutja que la falta d’imatges sigui suficient per tancar el cas com va fer un jutjat

R.M.B - BARCELONA

L’Audiència de Bar­ce­lona con­si­dera que “es va uti­lit­zar una des­me­su­rada violència” en les càrre­gues poli­ci­als en alguns cen­tres l’1-O, per la qual cosa plan­teja la pos­si­bi­li­tat d’inves­ti­gar els res­pon­sa­bles dels dis­po­si­tius per les lesi­ons dels 18 ciu­ta­dans que ana­ven a votar. Així ho asse­nyala la secció ter­cera de l’Audiència de Bar­ce­lona, que ha esti­mat el recurs pre­sen­tat per l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona i ha reo­bert el cas de les càrre­gues poli­ci­als a l’escola Estel, que va ser sobre­se­gut pel jut­jat d’ins­trucció número 7 de Bar­ce­lona. L’Audiència con­si­dera que la falta de gra­va­ci­ons de vídeos o foto­gra­fies per iden­ti­fi­car els agents no és motiu sufi­ci­ent per arxi­var el cas i esta­bleix que cal apro­fun­dir en la inves­ti­gació, “no tant per saber quin agent en con­cret va cau­sar quina con­creta lesió”, sinó “per des­co­brir les con­cre­tes ordres que van ser eme­ses pels res­pon­sa­bles del dis­po­si­tiu”, que sí que estan iden­ti­fi­cats.

En el recurs pre­sen­tat per l’Ajun­ta­ment, al qual s’ha adhe­rit la Gene­ra­li­tat, es con­si­dera pre­ma­tur el sobreseïment “perquè s’ha acre­di­tat una actu­ació poli­cial vio­lenta i injus­ti­fi­cada i no s’ha de sobre­seure pel mer fet de no dis­po­sar de mate­rial vide­ogràfic”. En la ins­trucció no es va pren­dre decla­ració a cap dels afec­tats ni als tes­ti­mo­nis dels fets, segons la inter­lo­cutòria.

Tant la fis­ca­lia com l’advo­ca­cia de l’Estat defen­sa­ven que l’actu­ació dels agents “va ser pro­por­ci­o­nada i amb l’exi­ment del com­pli­ment d’un deure”, i “adreçada només als que trac­ta­ven d’impe­dir l’acció poli­cial de com­pli­ment de l’ordre judi­cial”. El jut­jat d’ins­trucció número 7 va con­si­de­rar que els fets podien cons­ti­tuir 15 delic­tes de lesi­ons, però va orde­nar el sobreseïment en no haver-hi imat­ges que iden­ti­fi­ques­sin els agents.

L’Audiència, en canvi, asse­nyala que en alguns cen­tres els agents van requi­sar urnes i pape­re­tes sense inci­dents “i en d’altres, en canvi, es va usar una des­me­su­rada violència”. La ine­xistència de mate­rial vide­ogràfic i imat­ges “no pot impe­dir una com­pleta inves­ti­gació per diri­mir si l’actu­ació poli­cial es va limi­tar a com­plir l’estric­ta­ment orde­nat pel Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia usant la mínima força indis­pen­sa­ble o si va haver-hi una uti­lit­zació des­pro­por­ci­o­nada de la violència”. Si fos el cas, segons l’Audiència, la violència “no esta­ria empa­rada pel com­pli­ment d’una ordre, tot i que aquesta sigui judi­cial”. Tot i “saber que l’actu­ació dels agents anti­a­va­lots acos­tuma a ser con­tun­dent, no per això podem ator­gar una espècie de patent de cors per a qual­se­vol acció de violència quan aquesta resulta inne­cessària, des­pro­por­ci­o­nada i amb clar abús de poder”, recull la inter­lo­cutòria.

El tinent d’alcal­dia de Drets de la Ciu­ta­da­nia de Bar­ce­lona, Jaume Asens, va valo­rar ahir que l’Audiència “des­men­teix el que han estat afir­mant Rajoy, Soraya, Zoido i Nieto al Suprem”, i va des­ta­car que el més impor­tant és que els coman­da­ments “tenen res­pon­sa­bi­li­tats penals sobre el dis­po­si­tiu” en poder-se’ls impu­tar les lesi­ons als ferits.

La Generalitat, acusació popular per l’1-O

ACN

El jutjat d’instrucció número 2 de Girona ha admès que la Generalitat es personi com a acusació popular en la querella col·lectiva per les càrregues durant la celebració del referèndum de l’1-O. La querella la van presentar conjuntament els ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva i es dirigeix contra els agents que van actuar, els seus comanaments i els responsables polítics de l’operació. D’aquesta també en pengen diverses peces separades –una per a cada col·legi electoral– on s’incorporen 200 denúncies que van interposar els ferits per les càrregues durant el referèndum.

Els advocats voluntaris de Girona que porten el cas van criticar al febrer “les gravíssimes dilacions” en la instrucció de la querella i van entrar una queixa al jutjat per reclamar que citi com a investigats els policies i guàrdies civils que ja estan identificats. Entre les queixes, n’hi ha sobre la transcripció de les comunicacions entre els agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil. Els advocats afirmen que les que van arribar al jutjat no serveixen perquè els agents utilitzaven canals alternatius.