POLÍTICA
BARCELONA - 6 març 2019 2.00 h

“L’ús de la força va ser exquisit”

MAYTE PIULACHS - BARCELONA

La decla­ració del coro­nel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, nome­nat coor­di­na­dor dels tres cos­sos poli­ci­als per atu­rar l’1-O, amb els seus cons­tants retrets al major dels Mos­sos, Josep Lluís Tra­pero, i a tot el cos de la poli­cia cata­lana, va posar en evidència ahir la gran irre­gu­la­ri­tat pro­ces­sal del Tri­bu­nal Suprem (TS) de no haver vol­gut accep­tar la causa con­tra la direcció poli­cial, que serà jut­jada per l’Audi­en­cia Naci­o­nal, també acu­sada de rebel·lió.

De los Cobos —que tor­narà avui al judici per res­pon­dre a les pre­gun­tes de gran part de les defen­ses perquè ahir la vista va aca­bar a dos quarts de nou de la nit— va asse­gu­rar que el major Tra­pero “tenia alguna cosa més que la com­pe­ten­cial” per no accep­tar el seu nome­nant, rea­lit­zat a corre-cuita pel fis­cal supe­rior de Cata­lu­nya i després per la magis­trada del TSJC, per fer de coor­di­na­dor poli­cial a Cata­lu­nya. El govern de Puig­de­mont va pre­sen­tar un recurs con­tenciós admi­nis­tra­tiu pel seu nome­na­ment perquè con­si­de­rava que envaïa com­petències del govern autonòmic i perquè no es veia la neces­si­tat que 6.000 agents de la poli­cia espa­nyola i de la Guàrdia Civil assu­mis­sin tas­ques de segu­re­tat ciu­ta­dana, dele­gada als Mos­sos. La llei ho per­met en casos molt excep­ci­o­nals. Així li ho van expres­sar el lla­vors con­se­ller d’Inte­rior, Quim Forn, i el major Tra­pero, el nom del qual ha estat més citat que no pas els dels dotze acu­sats al Suprem en les dar­re­res dues ses­si­ons. Tra­pero està citat a decla­rar com a tes­ti­moni, i es pot aco­llir al seu dret de no fer-ho perquè està impu­tat pels matei­xos fets en l’altra causa. La crítica a la seva pro­fes­si­o­na­li­tat i lle­ial­tat i a la de tot el cos poli­cial català no es pot reba­tre, ara, però, al Suprem.

Inter­ro­gat per la fis­cal Con­su­elo Madri­gal, el coro­nel va qua­li­fi­car de “kafki­ana” la junta de segu­re­tat que va con­vo­car el pre­si­dent Car­les Puig­de­mont el 29 de setem­bre de 2017 i “sense con­sen­suar”, va dir De los Cobos. Va expo­sar que el pre­si­dent els dema­nava que s’havia de com­plir el man­dat de la magis­trada del TSJC que orde­nava evi­tar l’1-O, però “sense per­tor­bar la nor­mal con­vivència”. El coor­di­na­dor poli­cial va expo­sar que aquest argu­ment judi­cial no estava en la part dis­po­si­tiva, tot i que la va conèixer l’endemà. Hi va afe­gir que era xocant la presència de Tra­pero, “i al cos­tat del govern”, en la reunió, perquè el dia abans havia rebut el man­dat judi­cial, com el cap de la poli­cia espa­nyola i el de la Guàrdia Civil, per escapçar l’1-O. Va sos­te­nir que va dema­nar al pre­si­dent Puig­de­mont que des­con­voqués el referèndum per evi­tar els pos­si­bles xocs, i que ell no va voler, apel·lant “al bé supe­rior de la con­vivència”.

El coro­nel de la Guàrdia Civil va mos­trar el seu ran­cor al major Tra­pero quan va deta­llar que no va assis­tir a cap de les seves reu­ni­ons, tot i que hi anava el comis­sari Fer­ran López, a qui el govern espa­nyol va con­fiar la direcció dels Mos­sos amb l’apli­cació del 155 i la supressió del govern català.

“Tot­hom tenia dub­tes dels Mos­sos; els ciu­ta­dans no sabien què farien pel referèndum il·legal”, va sos­te­nir el coro­nel. Va asse­gu­rar que dub­ta­ven del seu dis­po­si­tiu, i van tenir constància de la seva “inac­ti­vi­tat” el mateix dia 1 de bon matí. Com que no es coor­di­na­ven, De los Cobos va dir que els cos­sos poli­ci­als espa­nyols van actuar pel seu compte i va sos­te­nir que “l’ús de la força va ser exqui­sit”, i que es va emprar en un cen­te­nar de cen­tres de votació on van actuar i que van tan­car, con­tra els 99 dels Mos­sos, que va menys­te­nir asse­gu­rant que la majo­ria eren de “muni­ci­pis petits”. Dels cen­tres, va indi­car que els va sor­pren­dre“la virulència d’alguns grups orga­nit­zats”.

Inter­ro­gat per Xavier Melero, defen­sor de l’excon­se­ller d’Inte­rior, De los Cobos va asse­gu­rar que Tra­pero no li va lliu­rar el pla d’actu­ació de l’1-O, però també va haver d’adme­tre que els caps de la poli­cia espa­nyola i de la Guàrdia Civil els van pre­sen­tar tard i “sense con­cre­tar efec­tius”. El coro­nel va indi­car que eren uni­tats “de reserva” d’arreu de l’Estat i que s’havien de coor­di­nar. Melero també va pre­gun­tar-li pels ferits de les càrre­gues poli­ci­als. De los Cobos va dir que la majo­ria eren “ate­sos, no ferits” i que conei­xia el cas de l’home que va patir un atac de cor. “Sabia que un guàrdia civil va donar--li una pun­tada de peu als tes­ti­cles?” Va ser l’únic moment que la roca De los Cobos es va des­col·locar.

POLÍTICA
BARCELONA - 6 març 2019 2.00 h

“La resolució del TSJC diferia de l’ordre de fiscalia”

XAVIER MIRÓ - BARCELONA

El secre­tari gene­ral tècnic del Minis­teri de l’Inte­rior durant l’1-O, Juan Anto­nio Puig­ser­ver, va adme­tre en el seu tes­ti­moni que la reso­lució del TSJC del 27 de setem­bre podia supo­sar un canvi en les mesu­res ope­ra­ti­ves per com­plir l’ordre d’impe­dir la votació tenint en compte que dife­ria de les ordres dona­des fins ales­ho­res per la fis­ca­lia. Res­po­nent una pre­gunta de l’advo­cat Van den Eynde, Puig­ser­ver va expli­car que, efec­ti­va­ment, la reso­lució de la magis­trada supo­sava un canvi res­pecte de les ordres ante­ri­ors de la fis­ca­lia pel fet d’intro­duir el con­di­ci­o­nant de garan­tir la nor­mal “con­vivència ciu­ta­dana”. Pri­mer, Puig­ser­ver va asse­gu­rar que, abans de la junta de segu­re­tat del dia 28, ell s’havia lle­git el text com­plet de la reso­lució de la magis­trada, i hi va afe­gir: “Crec que el vam lle­gir tots”, amb referència al secre­tari d’estat de Segu­re­tat, Nieto, i al tinent coro­nel Pérez de los Cobos. En pre­gun­tar-li l’advo­cat si van arri­bar a comen­tar la reso­lució, Puig­ser­ver va con­fir­mar que ho van fer en el tra­jecte cap al Palau de Pedral­bes, on es reu­ni­rien amb els res­pon­sa­bles del govern català: “El vam comen­tar breu­ment perquè, si bé el fona­ment jurídic no dife­ria de les ordres de la fis­ca­lia, sí que dife­ria en les mesu­res a adop­tar per acon­se­guir la fina­li­tat amb relació a garan­tir la con­vivència ciu­ta­dana.”

Sobre pre­gun­tes de l’advo­cat Melero, Puig­ser­ver també va adme­tre que la ins­trucció ante­rior de la secre­ta­ria d’estat de Segu­re­tat que orde­nava als poli­cies esta­tals actuar amb “opor­tu­ni­tat, con­gruència i pro­por­ci­o­na­li­tat” era un “cri­teri d’actu­ació” habi­tual de la poli­cia i, per tant, “no era una ins­trucció supèrflua”.

Puig­ser­ver va dir que en aque­lla reunió sobre l’ope­ració poli­cial de l’1-O els res­pon­sa­bles esta­tals tenien “dub­tes que els objec­tius” de la Gene­ra­li­tat fos­sin els matei­xos que els seus. Men­tre el govern espa­nyol donava pre­e­minència als “reque­ri­ments sus­pen­sius” del referèndum i a impe­dir la votació, la Gene­ra­li­tat volia coor­di­nar l’actu­ació de les poli­cies per a aquell dia. Puig­ser­ver recorda que Puig­de­mont hi va defen­sar que, comp­tant que molta gent ani­ria a votar, calia pre­ser­var la “con­vivència ciu­ta­dana com a bé supe­rior”, men­tre que els res­pon­sa­bles del Minis­teri van dei­xar clar que això no podia ser un “pre­text” i que l’objec­tiu era impe­dir la votació. El tes­ti­moni no recorda que en la reunió es fes­sin referències a pre­vi­si­bles enfron­ta­ments o violència sinó a pos­si­ble “deso­bediència i resistència” dels votants i que el major Tra­pero va adver­tir que els Mos­sos només usa­rien la força si hi havia agres­si­ons a ciu­ta­dans o a poli­cies i que en cap cas s’usa­ria “en presència de per­so­nes vul­ne­ra­bles com ara nens i gent gran”. Puig­ser­ver va adme­tre que, quan l’Estat diri­gia els Mos­sos pel 155, tam­poc els agents van usar la força en l’ocu­pació del TAV el 8-N.