POLITICA
MADRID - 6 abril 2016 2.00 h

El Congrés fa el primer pas per paralitzar la llei Wert

 La iniciativa del PSOE per suspendre el calendari d'aplicació de la Lomqe rep el suport de Podem, el PNB i els grups catalans

 ERC i DL addueixen que és insuficient i n'exigeixen la derogació

MONTSE OLIVA - MADRID

El Congrés va fer ahir un primer pas per paralitzar la polèmica llei d'educació de Mariano Rajoy, la Lomqe, amb l'aprovació d'una iniciativa del PSOE que propugna aturar el calendari de la seva implantació. La presa en consideració de la proposició de llei va tenir el vot afirmatiu d'ERC i de DL, si bé els grups catalans van matisar que la proposta socialista és insuficient perquè no enterra definitivament alguns dels aspectes més controvertits i que van provocar fortes topades entre el llavors ministre José Ignacio Wert i l'exconsellera Irene Rigau pel fet que la norma espanyola envaïa competències de la Generalitat i pretenia posar fi al model d'immersió lingüística a l'escola catalana.

El portaveu republicà Joan Baptista Olòriz, de fet, avisava a la direcció socialista que votaven la proposta d'ahir “a contracor” pel fet que el juliol del 2013 tota l'oposició s'havia compromès a conjurar-se per a la derogació total de la norma. “Quina confiança li demanaran a la cambra?”, es preguntava el dirigent republicà després de constatar que només es proposa suspendre el calendari i en canvi “es manté tot allò que està malament”... Per tot plegat, acusava el PSOE de no haver complert el seu contracte electoral. També per part del DL, el portaveu Antoni Postius incidia en el fet que el sí a la tramitació és condicional, avisant que en el període d'esmenes es demanarà eliminar altres aspectes polèmics, com ara el decret que obliga la Generalitat a pagar l'educació privada als alumnes que vulguin ser escolaritzats en castellà i el govern no els ho garanteixi. Aquí, Postius va aprofitar per tornar a defensar el sistema educatiu assegurant que garanteix de manera igual el coneixement de les dues llengües.

Des del PSC, en tot cas, el portaveu d'Educació, Germán Rodríguez, ahir es vantava que s'hagués superat el primer escull per posar fi a una llei amb un fort caràcter “segregador, antipedagògic, confessional i contrari a la igualtat d'oportunitats” i, si més no, perquè no s'apliquin els seus punts més negatius, com ara els itineraris del quart curs de secundària o les revàlides, tant al sisè curs de primària com al final de l'ESO i el batxillerat. La presa en consideració, que pretén aturar tot el desenvolupament i normativa de la llei que encara no s'hagi implantat, va ser aprovada amb els vots de Podem, del PNB, Compromís i dels grups catalans, mentre que va rebre el rebuig del PP i l'abstenció de C's.

Aquesta posició dels d'Albert Rivera va obrir el primer esvoranc evident en l'acord de govern firmat amb Sánchez, ja que els comprometia a paralitzar la llei. El partit taronja, però, va negar cap mena d'incompliment al respecte, adduint que la proposició és prèvia al pacte i, en tot cas, allà s'apunta que la suspensió ha d'anar acompanyada d'una llei nova, no d'un retorn a la norma de Zapatero.

Setge al PP

Formalment, doncs, la Lomqe es converteix en la primera llei de l'etapa de Rajoy que podria ser tombada arran de la nova majoria parlamentària que va sorgir de les urnes el 20-D, però la llarga tramitació que té al davant pot provocar que acabi al fons del calaix si hi ha noves eleccions. No ha estat, però, l'única rebregada que van patir ahir les polítiques del PP. L'oposició aquests dies fa front per desmantellar l'obra de govern de Rajoy. I, en aquest sentit, ERC també va aconseguir el suport suficient a una moció per la qual s'insta l'executiu espanyol a derogar la llei mordassa i la presó permanent. En canvi, el PP –i tota la cambra per unanimitat– van fer costat a la primera iniciativa conjunta defensada per ERC i DL per la qual es reclamava una millora del salari mínim interprofessional.

LES FRASES

La votació suposa el punt de partida per esmenar el gran error que va suposar la Lomqe
Germán Rodríguez
DIPUTAT DEL PSC
Aquesta llei d'educació del PP només té un problema, i és que no és la vostra llei
Sandra Moneo
DIPUTADA DEL PP
La derogació és d'obligat compliment perquè el juliol del 2013 així ho va firmar l'oposició
Joan B. Olòriz
DIPUTAT D'ERC
Aquesta llei es va fer d'esquena a tothom i sense cap consens; ni polític, ni educatiu, ni institucional
Toni Postius
DIPUTAT DE DL

Pastor i el president d'Adif no donen explicacions sobre rodalies

El govern espanyol va tornar ahir a plantar els grups del Congrés, que, en aquesta ocasió, havien citat els responsables de Foment entre altres qüestions perquè donessin explicacions sobre la persistència del caos a rodalies, sobre les escasses inversions a la xarxa ferroviària catalana i sobre les acusacions del PP als Mossos d'Esquadra sobre una eventual manca de diligència per evitar el robatori de coure. Els grups catalans de DL, ERC i En Comú pretenien interpel·lar els alts càrrecs de Foment per aquests assumptes, però la ministra Ana Pastor i el president d'Adif van comunicar a la cambra que no tenien intenció de comparèixer adduint que estant en funcions i, per tant, que no es poden sotmetre al control parlamentari. És la segona vegada que membres de l'executiu de Mariano Rajoy es neguen a comparèixer, després que abans de Setmana Santa el ministre de Defensa, Pedro Morenés, usés els mateixos arguments per no donar explicacions sobre operacions militars.

Per la seva banda, el comitè executiu de l'Associació de Municipis per a la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU) va aprovar ahir una proposta de resolució per demanar a l'Estat el traspàs “íntegre” a la Generalitat de les línies ferroviàries de Catalunya.

L'entitat la formen 84 municipis i dos consells comarcals catalans. En el text que va tenir llum verd ahir, es reclama el traspàs de les línies interiors i la transferència de les consignacions pressupostàries per al pla de rodalies i el manteniment de la xarxa. Des de l'AMTU denuncien el “dèficit històric” d'inversions en infraestructures de l'Estat a Catalunya i ho consideren un “impediment” per a l'economia i la competitivitat.