POLÍTICA
BARCELONA - 6 abril 2019 2.00 h

El sobiranisme solidifica l’hegemonia i ERC es dispara

 El suport a un referèndum es manté prop del 80%, segons el CEO, i el sí a la independència avantatja el no en més de 4 punts

 Els republicans guanyarien el 28-A, amb el PSC a prop, i també en unes catalanes, que afermarien l’actual majoria

ÒSCAR PALAU - BARCELONA
Vox no obtin­dria cap escó i el tri­par­tit d’ultra­dreta en con­junt, 8 de 48

L’hege­mo­nia del sobi­ra­nisme a Cata­lu­nya es con­so­lida en cotes altíssi­mes, i ERC se n’eri­geix cada cop més com a prin­ci­pal aban­de­rada. Són les grans con­clu­si­ons que s’extre­uen del baròmetre de març del Cen­tre d’Estu­dis d’Opinió (CEO) fet públic ahir, rea­lit­zat a par­tir de 1.500 entre­vis­tes pre­sen­ci­als al llarg del mes pas­sat. El suport a un referèndum que doni veu als cata­lans per deci­dir el seu futur, un enun­ciat que s’ha for­mu­lat així per pri­mer cop, manté el suport del 78,7% (un 57,9% hi estan molt d’acord i un 20,8%, bas­tant) i, en canvi, només s’hi opo­sen, en major o menor mesura, un 14,8%. Això sí, no s’espe­ci­fica sobre quin tipus de referèndum es pre­gunta, ni sobre la pos­si­bi­li­tat que tornés a ser uni­la­te­ral, com l’1-O. Si pogues­sin triar, un 39,7% dels inter­ro­gats (vuit dècimes més que en l’ante­rior onada a l’octu­bre) cre­uen que Cata­lu­nya ha de ser un estat inde­pen­dent, un 26,3% apos­ten per con­ti­nuar sent una comu­ni­tat autònoma(2,3 punts més que lla­vors) i un 21,5% (sis dècimes menys) con­fien esde­ve­nir peça d’una Espa­nya fede­ral.

Això sí, davant la dis­jun­tiva de si volen que Cata­lu­nya esde­vin­gui un estat inde­pen­dent, el 48,4% diuen que sí (1,2 punts més que a l’octu­bre), pel 44,1% (0,9 més) del no. Les opci­ons, així, es con­so­li­den i la diferència a favor del sí s’esta­bi­litza. Extra­po­lats els resul­tats sense inde­ci­sos i els que no con­tes­ten, en un referèndum binari el sí a la inde­pendència gua­nya­ria amb un 52,3% dels vots, per un 47,7% del no. Vora cinc punts de marge. En tot cas, el que també arrasa és la forma d’orga­nit­zació pre­fe­rida: un 75,9% dels cata­lans vol­drien viure en una república, i només un 12,3% diuen que ja estan bé en una monar­quia.

En el ves­sant elec­to­ral, ERC capi­ta­litza la con­so­li­dació de l’inde­pen­den­tisme i es des­taca com a prin­ci­pal força política al país. A tot just tres set­ma­nes de les elec­ci­ons al Congrés, el CEO situa la dels repu­bli­cans com a llista gua­nya­dora a Cata­lu­nya, ja que es dis­para amb el 24,1% d’intenció directa de vot, xifra molt supe­rior a la resta. ERC sal­ta­ria així dels actu­als 9 a 14 o 15 dipu­tats, i tri­om­fa­ria a Girona, Lleida i pot­ser a Tar­ra­gona.

A Bar­ce­lona, en canvi, segu­ra­ment s’impo­sa­ria el PSC, que també apro­fita l’efecte Sánchez i creix nota­ble­ment, pas­sant dels 7 actu­als a entre 11 i 13 escons en el con­junt del país. Amb una intenció directa de vot del 13,5%, això sí, la cuina cor­rec­tora l’atansa molt més (23,7%) en les pre­vi­si­ons al 24,5% que hi obté ERC. Els comuns, que van gua­nyar con­se­cu­ti­va­ment els comi­cis del 2015 i el 2016, serien els grans dam­ni­fi­cats, ja que cau­rien fins a ser la ter­cera força amb una for­qui­lla entre 7 i 9 dipu­tats, pels 12 que tenen ara, i una esti­mació de vot del 15,4%. JxCat, si es con­si­dera l’hereva de la CDC que es va pre­sen­tar el juny del 2016, també baixa, de 8 escons a entre 5 i 7, amb una esti­mació del 12,1%. Front Repu­blicà, amb un 2,5%, també podria obte­nir un escó per Bar­ce­lona, amb la qual cosa la for­qui­lla inde­pen­den­tista que­da­ria entre 19 i 23 dipu­tats, que, afe­gint-hi els comuns, pas­sa­ria a for­mar una àmplia majo­ria sobi­ra­nista d’entre 26 i 32 dipu­tats, del total de 48.

Cau la ultra­dreta

Molt des­ta­cats són els pobres resul­tats que s’augu­ren a Cata­lu­nya al tri­par­tit d’ultra­dreta, que suma­ria 8 d’aquests escons com a màxim. Cs és l’únic que aguan­ta­ria el tipus, ja que amb un 11,7% de vots se li assig­nen 5 o 6 escons. Ara en té 5. El PP es des­plo­ma­ria, de 6 a 2 dipu­tats i encara no el 6% dels vots. Vox no arriba a l’1% d’intenció de vot directa, i no se li ha obert ni fitxa pròpia. “És molt insig­ni­fi­cant de moment, no l’hem detec­tat amb prou força perquè pugui entrar”, acla­ria el direc­tor del CEO, Jordi Arge­la­guet, que, tot i adme­tre que la dreta espa­nyo­lista sol tenir molt vot ocult, en el cas de Vox “seria molt atre­vit pen­sar que n’hi ha tant” per obte­nir escó. En tot cas, Arge­la­guet mati­sava que hi ha un terç dels enques­tats que no han pres una decisió de vot, i, per tant, la cam­pa­nya pot modi­fi­car els pronòstics.

Si bé el pre­si­dent Torra no les pre­veu a curt ter­mini, després que el Par­la­ment demanés dijous la con­vo­catòria d’elec­ci­ons, el CEO també hi augura un gran crei­xe­ment d’ERC, que de ter­cera força amb 32 dipu­tats pas­sa­ria a pri­mera, amb entre 40 i 43. Qui ho és ara, Cs, bai­xa­ria en canvi de 36 a entre 28 i 29, i JxCat també cau­ria de 34 a entre 22 i 24, i man­tin­dria per pèls el ter­cer lloc. Li dis­cu­ti­ria el PSC, que els supera­ria en intenció de vot i puja­ria de 17 a entre 21 i 23 escons. Els comuns man­tin­drien els 8 que tenen ara, o en gua­nya­rien un més; el PP con­ti­nu­a­ria enfon­sat en els 3 o 4 escons que té ara, i la CUP els dobla­ria, de 4 a 8. La suma de for­ces inde­pen­den­tis­tes, segons les pre­vi­si­ons de vot, que­da­ria en el 49,5% (dos punts més que ara), i refer­ma­ria la majo­ria al Par­la­ment amb un mínim dels 70 dipu­tats actu­als i un màxim de 75.

Junqueras, de llarg el més valorat

L’auge d’ERC està marcat pel carisma dels seus líders represaliats, i sobretot d’Oriol Junqueras, que és de llarg el polític català més ben valorat, amb una nota de 6,37. Un punt darrere, la segona és la secretària general del partit, l’exiliada Marta Rovira. Completa el podi d’únics aprovats el cupaire Carles Riera, amb un 5,16, si bé amb un nivell de coneixement molt menor, com els líders dels comuns Joan Mena, quart amb un 4,98, i Jèssica Albiach, cinquena amb un 4,81. Els presidents Torra i Puigdemont, tot i que repunten un pèl respecte a l’anterior enquesta, no arriben a l’aprovat, amb un 4,53 i un 4,65 respectivament. El socialista Miquel Iceta treu un 4,09, i entre els pitjor valorats de llarg hi ha els líders de Cs (Inés Arrimadas, amb un 2,24) i del PP català (Alejandro Fernández, amb un 2,08).