OPINIÓ
6 abril 2019 2.00 h

KEEP CALM

El rei de groc

XAVIER GRASET
En un atac de sin­ce­ri­tat han con­fes­sat que dona­ven cops de porra com si no hi hagués demà

El rei de groc em mira des la tau­leta de nit. Robert W. Cham­bers, l’home que con­necta Allan Poe amb Love­craft, és un autor de culte entre els segui­dors del gènere fantàstic, ins­pi­ra­dor tant de Love­craft, com de Ray­mond Chand­ler, Step­hen King o fins i tot de sèries tele­vi­si­ves com la True Detec­tive de Nic Piz­zo­latto. Tot això ho explica l’Albert Pijuan en l’edició que ja fa uns anys va fer Angle d’aquests relats d’El rei de groc, que també conté L’habi­tant de Car­cosa d’Ambrose Bierce. He recu­pe­rat aquest lli­bre, o ell m’ha recu­pe­rat amb el seu groc, d’arrels medi­e­vals, el que els heret­ges havien de dur davant de la Inqui­sició. És el groc de la revista The Yellow Book, el lli­bre groc que Oscar Wilde fa aparèixer a El retrat de Dorian Gray.

En els relats de Cham­bers, explica Pijuan, els nar­ra­dors estan alte­rats, insom­nis, amours fous, cai­gu­des del cavall... i tots ells han estat en con­tacte amb El rei de groc, el lli­bre cen­su­rat i pro­hi­bit perquè fa embo­gir tot­hom que el lle­geix.

El lli­bre m’ha vin­gut a bus­car men­tre la junta elec­to­ral va a bus­car llaços grocs a des­pat­xos i bal­cons i no només als dels edi­fi­cis públics, els que depe­nen de la Gene­ra­li­tat, sinó també els de les fines­tres del grup d’EH Bildu al Par­la­ment Basc.

On és la boge­ria del groc? Qui enfo­lleix? Qui inventa el relat més fantàstic? Aquests dies en què el segui­ment tele­vi­siu del judici des­borda qual­se­vol sèrie, perquè el joc de trons es dis­puta al Suprem, els relats fantàstics des­bor­den la sala. I a més els intèrprets, guàrdies civils i poli­cies, sem­blen alte­rats pel rei de groc: veien unes cares d’odi, i de ràbia, com no havien vist ni en els anys que havien ser­vit al País Basc quan el ter­ro­risme d’ETA ter­ro­rit­zava i matava molt més que qual­se­vol lli­bre, i cata­lans que llençaven ren­ta­vai­xe­lles perquè rellis­ques­sin, o els obli­ga­ven a arren­car bolets. En un atac de sin­ce­ri­tat han con­fes­sat que dona­ven cops de porra com si no hi hagués demà, com va pas­sar a Sant Martí Ses­gue­io­les.

Obro el rei del groc, pura fan­ta­sia, aquest maca­beu del celler Josep Foras­ter de la Conca de Bar­berà. Val més anar a l’essència.