OPINIÓ
XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT - 6 abril 2019 2.00 h

A LA TRES

“«Casi prerevolucionario»”

XEVI XIRGO - XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT
“El relat d’alguns agents al Suprem supera el de qual­se­vol pel·lícula de ciència-ficció

Suposo que, com jo, vostès també estan seguint les ses­si­ons d’aquest judici inter­mi­na­ble que és el de l’1-O. Se’m fa llarg. I no em vull ni ima­gi­nar com de llarg se’ls deu fer als encau­sats, que aquests dies s’han d’empas­sar hores i més hores de decla­ra­ci­ons de guàrdies civils i poli­cies esta­tals que sem­blen expli­car-nos una pel·lícula de ciència-ficció. Han sen­tit quin és el relat que fan, aquests senyors? Com par­len d’assalt, de tumult, d’asset­ja­ment, de “la massa”, de mira­des de ràbia, de “ràbia des­con­tro­lada”, de “ter­ror total” i de no sé quan­tes coses més? L’altre dia hi va haver un agent de la Guàrdia Civil que va des­criure l’ambi­ent que es vivia l’1-O com de “casi pre­re­vo­lu­ci­o­na­rio”. Ana­lit­zin-ho. “Casi”, per un cos­tat; i “pre”, per l’altre. Com que aquest senyor tenia ganes de dir que l’ambi­ent de l’1-O era “revo­lu­ci­o­na­rio” (cosa que ell devia con­si­de­rar molt greu), però no devia tenir prou ele­ments per sus­ten­tar-ho, hi va haver de col·locar un “casi” i un “pre”. “Casi pre­re­vo­lu­ci­o­na­rio”. I el fis­cal, l’advo­ca­cia de l’Estat i aquells senyors de Vox assen­tint amb el cap, com donant-los la raó. A mi em passa com deia Manuel Cuyàs l’altre dia, que he hagut de tor­nar a reviure el que vaig veure i sen­tir aquell 1-O i con­fron­tar-ho amb el que expli­ca­ven aquests senyors. Fran­ca­ment, aga­fin qual­se­vol pel·lícula de ciència-ficció, mul­ti­pli­quin-ne els efec­tes espe­ci­als per dos, i pot­ser es començarà a assem­blar al que expli­quen aquests agents. “Cara de odio”, diu un. I jo em pre­gunto: i com carai és, aquesta “cara de odio”? Com es mesura? I, qui la inter­preta? I quan un altre agent parla d’“ambi­ente tumul­tu­oso”?, què vol dir? Quants ambi­ents “tumul­tu­o­sos” ha vis­cut, aquest agent, per decla­rar davant d’un tri­bu­nal que el de l’1-O ho era? Amb què ho com­para? I com es mesura, aquest “ter­ror total” que alguns agents diuen que van patir? Com es mesura, això del ter­ror, per saber que és un ter­ror “total”? A mi, el que em sem­bla que és “casi pre­re­vo­lu­ci­o­na­rio” són alguns dels relats que ens hem d’empas­sar aquests dies. D’agents que ens diuen que van rebre insults dels votants, i que ho exem­pli­fi­quen dient que els van dir “fills de puta” i “vota­rem”. Així. Al mateix nivell. Està tot dit.