Equilibris per la llei electoral

El PSC, el PP i ICV presenten un text alternatiu a la proposta signada per CiU, ERC i la CUP

La norma passarà el primer tràmit però sense garanties que s'aprovi

06/05/15 02:00 BARCELONA - E.ANSOLA
Diputats de CiU, ERC i ICV en la ponència de la llei electoralFoto: ACN.
Notícies de ...

La proposta de llei electoral arriba aquest migdia al ple del Parlament just després de la sessió de control al president de la Generalitat. Serà un moment històric al Parlament, ja que, al marge de les múltiples trobades, negociacions i intents que s'han produït al llarg dels últims 35 anys perquè Catalunya disposi d'una llei electoral pròpia, avui serà la primera vegada que la discussió arriba a l'hemicicle de la cambra catalana, tot i que es manté el desacord per poder aprovar la llei abans que acabi aquesta legislatura.

Un reflex d'aquesta realitat és la presentació de fins a quatre esmenes a la totalitat del text, tres de les quals, les que pertanyen al PSC, el PP i ICV, inclouen un text alternatiu al que, inicialment, van signar CiU, ERC, la CUP i també ICV, malgrat que aquest últim partit hagi optat ara per una segona via.

L'esmena que ha presentat el grup de Ciutadans demana la retirada total del text, però precisament avui el que es debat, o el que cal valorar, és l'oportunitat d'un text que pot donar peu a la futura llei electoral.

Una proposta útil?

Així ho creuen CiU, ERC, la CUP i també ICV. Tots quatre partits han argumentat que en benefici del consens cada grup havia cedit en els seus postulats respecte a la distribució d'escons i que el text que arriba al ple és un bon punt de partida que cal acabar d'arrodonir en els mesos vinents. Així, aquests grups opten per un text amb novetats pel que fa a la despesa, la creació d'una sindicatura electoral catalana, la regulació d'espais gratuïts i dels blocs informatius, i el règim retributiu dels diputats. Tanmateix, aquest text no inclou el sistema electoral –la distribució de vots en escons– que tanta polèmica i desacord genera entre els partits. Aquest ha estat el motiu pel qual finalment ICV, amb la voluntat d'obrir i fer públic el debat en el ple, ha decidit incloure com a text alternatiu el seu propi sistema electoral. Una decisió que ha estat compartida pel PSC i pel PP i que els ha portat fins i tot a compartir una part de la proposta que arriba al ple i que, en canvi, no van signar. D'altra banda, CiU, ERC, la CUP i ICV defensen que, en benefici del consens i malgrat preferir altres fórmules, es podria mantenir el mateix sistema electoral que s'aplica ara amb la Loreg, la llei espanyola, i incloure petites modificacions com ara les llistes desbloquejades.

El pas del primer tràmit

El debat de totalitat començarà amb la presentació del text proposat a càrrec d'un representant de cada partit durant una intervenció de quinze minuts. D'acord amb el reglament de la cambra catalana, quan s'han presentat esmenes a la totalitat i un cop s'ha acabat el debat, se sotmeten a votació, en primer lloc i de forma conjunta les que proposen la devolució del projecte, en aquest cas la de C's, i després, de manera individual, les esmenes amb text alternatiu per l'ordre en què han estat presentades. En aquesta primera fase només calen els vots de la majoria absoluta que ja disposen CiU i ERC per tal de permetre que el text legislatiu que es proposa passi el primer tràmit i continuïn les negociacions a la recerca dels noranta diputats que requereix l'aprovació final.

Però a cap partit se li escapa que el debat es produirà a les portes de la campanya electoral del 24-M, per la qual cosa l'acte parlamentari de demà es pot convertir en el primer altaveu de la campanya electoral. El PSC, PP i C's sempre han retret a CiU i ERC de maquillar la llei en decidir-se per un text que no inclou el cavall de batalla de tota norma electoral, la distribució de vots en escons i que, a més, s'opti pel sistema actual que, segons els socialistes, beneficia CiU. Els nacionalistes i els republicans, d'altra banda, volen aprofitar aquest mandat abans que les pròximes eleccions deixin un hemicicle molt més fragmentat i acusa el PSC de mantenir una actitud poc flexible en les negociacions per poder disposar d'una nova llei.

LES DATES

1980
Any
de la constitució del primer Parlament després de la dictadura en què ja es va aplicar la norma estatal del 1979.
2015
Any
de les pròximes eleccions al Parlament que donaran inici a l'onzena legislatura.

Reformar la llei, un caramel

Des d'Andalusia fins a Extremadura, la redacció d'una nova llei electoral o la modificació de la vigent en cada comunitat autònoma ha estat una demanda dels dirigents polítics al llarg d'aquesta última setmana. La presidenta en funcions de la Junta, Susana Díaz, pendent de poder ser investida de nou en el càrrec, s'ha compromès a modificar la llei electoral per impulsar una segona volta. C's, un dels partits que li pot garantir el passi a la final, li ha demanat el compromís per escrit, per donar-li suport. El president d'Extremadura, José Antonio Monago, es va comprometre dilluns passat a convocar un referèndum no vinculant per modificar la llei electoral de la comunitat amb l'objectiu que els ciutadans decideixin si volen que els governi la llista més votada també amb una segona volta i baixar el llindar dels vots que són necessaris perquè els partits entrin en el parlament extremeny i que ara se situa en un 5%. Fins i tot des de La Moncloa es considera raonable reformar la llei electoral.

Darrera actualització ( Dimecres, 6 de maig del 2015 02:00 )