El seny i el separatisme


06/05/2017 01:17

Aquesta setmana moltes persones posen el crit al cel veient que les ­circumstàncies polítiques han desbloquejat les dis­cussions entre el Partit ­Popular i el Partit Nacio­nalista Basc ­sobre el finançament d’Euskadi. Alguns separatistes catalans diuen que, amb aquest nou acord, el Govern de l’ Estat se se­para encara més d’arribar a un sistema de finançament autonòmic més equitatiu per a tota la ciutadania, cosa que és injusta. Hi estic d’acord.

No hi ha cap dubte que el sistema basconavarrès no es pot comparar amb el sistema de finançament de la resta de les comunitats autònomes, però aquest és un problema que el recent acord PP- PNB no modifica i que serveix per mostrar el pragmatisme basc.

El que em preocupa avui dia és la manera com ha culminat el tancament de les xifres que ha pactat el ­Govern basc amb el Ministeri d’Hisenda i que, per mi, conté un missatge molt clar: amb la composició de forces que es donen avui dia en la política espanyola, el seny hauria d’imposar negociar en tot allò que pugui portar Catalunya a aconseguir millors cotes de finançament en comptes d’estar defensant, tancats en banda, la causa del separatisme, que no condueix enlloc, com veiem pels nuls resultats interna­cionals obtinguts pel Govern català en el seu desig d’“independitzar-se d’ Espanya”.

No seré jo qui ­critiqui els qui vulguin separar Catalunya de la resta de l’ Estat, ja que a l’ Es­panya democràtica actual ­tots podem tenir les nostres idees i defensar-les, encara que convindria recordar que si no es respecta la legalitat ­vigent –que es pot canviar, sí, però que, mentrestant, continua estant vigent– no hi pot haver democràcia.

Em sembla totalment ­insensat que, dient que l’aspiració d’una part dels catalans és la in­dependència, el Govern català –que ens hauria de re­presentar a tots, els separatistes i els queno ho som– tracti de con­vence’ns que es desinte­ressa per la governança d’ Espanya.

No entenc que el pre­sident de la Generalitat ­prescindeixi d’anar a la reunió dels presidents auto­­­nòmics o que la Generalitat no sigui oficialment present en les discussions del nou marc de finan­çament ­autonòmic o que es facin ­inútils viatges a l’estranger d’amagat, per molt que es digui que ja només ens ­interessa el referèndum i la decla­ració unilateral d’independència.

Catalunya continua sent Espanya i s’ha de lluitar per tot allò que pugui ens benefi­ciar a tots els catalans. Aquest és el seny que cal exigir al Govern de la Generalitat, deixant-nos de vanes il·lusions inde­pendentistes.