POLÍTICA
PROFESSOR DE CIÈNCIA POLÍTICA (UPF) - 6 maig 2017 2.00 h

OPINIÓ

Les trinxeres de la llei electoral

JAUME LÓPEZ - PROFESSOR DE CIÈNCIA POLÍTICA (UPF)

És ben sabut que Catalunya és l'única comunitat autònoma sense llei electoral pròpia. És evident que això “no és culpa de Madrid”. Sembla que el debat enfronta els anomenats defensors de la “proporcionalitat” amb els valedors de la “territorialitat”. I que l'aparent contradicció ha impossibilitat aconseguir els dos terços que l'Estatut estableix perquè s'aprovi la llei. Però què vol dir proporcionalitat? Què vol dir territorialitat? No hi ha possibles ponts per salvar la bretxa de la llei electoral?

Els defensors de la “proporcionalitat” (sí, entre cometes, ara veuran per què) afirmen que tots els vots han de comptar igual i que no és just que el vot d'un lleidatà (de la província de) valgui 2,3 vegades més que el d'un barceloní (de la província de). Sembla raonable. Si resulta democràticament evident que el vot d'un home no ha de valer més que el d'una dona, ni el vot d'un doctor en ciència política més que el d'un batxiller, per què s'hauria de multiplicar el meu vot si em trasllado del Poblenou a Sort? De fet, tècnicament parlant, d'això en diem “prorrateig igualitari” (que els escons estiguin distribuïts d'acord amb la població i que tots valguin igual), i parlem de “proporcionalitat” quan el percentatge de vots per un partit coincideix amb el percentatge d'escons que té al Parlament.

El defensors de la “territorialitat” diuen que, en un país amb una població distribuïda tan desigualment, cal que els territoris estiguin igualment representats. Certament, també és raonable que les preferències d'aquells que no són molts (les minories sota qualsevol concepte) arribin al Parlament i participin de les deliberacions que s'hi fan. En aquest cas, que els ciutadans que viuen en territoris menys densos estiguin representats (per cert, no els territoris). Per això estan en contra de la mal anomenada “proporcionalitat” i volen que “a comarques” el vot valgui més. I d'aquí no sortim.

La tensió entre aquests dos pols no és exclusiva de Catalunya. Per això val la pena repassar les recents reformes de lleis electorals i trobarem una tendència mundial en favor de l'anomenat sistema mixt proporcional, que, justament, pretén superar aquest debat. Imaginem que el vot de tots els catalans compta igual i que en una circumscripció única s'escull la composició del Parlament (s'aconsegueix prorrateig igualitari i màxima proporcionalitat). Tants vots, tants escons. Imaginem que, a més, hi ha un segon vot per escollir el representant d'una circumscripció de la mida d'una comarca o ciutat. Aquests començaran a omplir els escons assignats a cada partit amb la primera papereta, de la qual també sortiran els noms de la resta de diputats necessaris per omplir tots els escons de cada partit. Alemanya, Escòcia i Nova Zelanda ho fan així.

La solució? Em temo que no. Els “territorialistes” diuen que així guanyen vots “els metropolitans”. I sant tornem-hi. Llanço una pregunta: com es representen millor les preferències dels ciutadans que viuen a l'Alta Ribagorça? Amb un diputat escollit per aquella comarca o amb els actuals quinze diputats de la província de Lleida? Responguin, si us plau, sincerament i no parapetats rere conceptes que amaguen calculadores de vot. Gràcies.