Punt mort

La Vanguardia en català | 06/06/2015 - 00:00h


Francesc Granell


Les eleccions municipals del 24 de maig ens han deixat uns resultats electorals fragmentats, amb la qual cosa la majoria dels ajuntaments han quedat sense un vencedor clar i els partits polítics han d'arribar a pactes dins dels vint dies previstos per la legislació vigent per a la constitució de les corporacions municipals i l'elecció d'alcaldes i equips de govern.

A Madrid, són quatre els partits que han obtingut regidors entre els 57 possibles: PP (21), Ara Madrid (20), PSOE (9) i Ciutadans (7). A Barcelona, els 41 regidors a elegir s'han repartit entre set opcions: Barcelona en Comú (11), CiU (10), Ciutadans (5), ERC (5), PSC(4), PP (3) i la CUP (3). Una divisió també molt acusada s'ha registrat en molts dels municipis espanyols. Les majories absolutes gairebé han passat a la història.

Deixant de banda la ideologia, la matemàtica ens diu que són diverses les combinacions possibles per accedir al govern a Madrid, a Barcelona i en moltíssimes altres poblacions espanyoles. Cal tenir en compte, a més, que la legislació actual permet que en el futur es puguin presentar mocions de censura contra els qui estiguin en coalició amb majoria precària, per la qual cosa els partits que hagin d'exercir la governança s'han de cuirassar contra tal eventualitat.

Amb tot això molt clar, l'experiència de les eleccions autonòmiques andaluses serveix per posar de manifest que resulta difícil arribar a pactes de govern estables, ja que hi ha reticències a mostrar les cartes de cara a les eleccions generals que ha de convocar Rajoy a finals del 2015 o principis del 2016. Si això ho apliquem a Catalunya la cosa resulta fins i tot pitjor, ja que el president Artur Mas persisteix en la convocatòria d'eleccions al Parlament de Catalunya, el pròxim 27 de setembre, malgrat el revés que CiU ha patit en les últimes eleccions municipals a l'Ajuntament de Barcelona i a les principals ciutats de la seva zona metropolitana, el pes demogràfic de la qual seria determinant de cara a un eventual referèndum independentista, ja que no hi jugaria l'element corrector a favor del sobiranisme que suposa l'actual llei electoral que minimitza el pes electoral de Barcelona i la seva àrea.

Amb totes aquestes incògnites postmunicipals i tenint en compte les diferències d'opinió sobre els diferents programes i projectes i les amenaces d'auditories sobre projectes ja en curs -llançades per certs partits en contra d'altres amb el molt lloable desig de lluitar contra la corrupció-, em temo molt que alguns projectes vitals per a les ciutats puguin quedar en punt mort per un temps indeterminat. No es tracta d'esperar a veure quin "model de ciutat" s'aprova, perquè les ciutats es construeixen dia a dia, i parar els processos en marxa pot no ser una bona idea per a una ciutat que aspiri a no perdre el tren de la història.