LA RODA

JOAN SUBIRATS

Catedràtic de Ciència Política (Universitat Autònoma de Barcelona).

¿La llista més votada?


DISSABTE, 6 DE JUNY DEL 2015

Entre el dia de les eleccions i la composició definitiva del govern de les institucions, ressorgeix el debat sobre qui té legitimitat per formar govern. Els comentaris acostumen a mostrar el biaix del comentarista. Aquesta vegada no ha sigut diferent. Parlem de 13 governs autonòmics i més de 8.000 municipis; per tant, el mapa és molt variat. Són molts els que acostumen a proposar canvis en la legislació i mostren així el seu disgust davant el que pot passar. Després del dia D, les aigües tornen a mare fins a la pròxima ocasió.

Passat el 24-M veiem com ha crescut notablement la fragmentació als municipis més poblats i, per tant, creixen les possibilitats de combinacions. Per mi això és una bona notícia, ja que evita situacions d'abús de poder i permet que tinguem més contrapesos i controls creuats. Després torna a sorgir el gran argument de la coalició de perdedors, com si fos il·legítim (d'il·legal no ho és) buscar alternatives de govern en un sistema que no és majoritari, sinó proporcional, i que no és presidencialista, sinó parlamentari. Una vegada més estem davant el dilema entre governabilitat i representativitat. ¿Estaríem més contents si, com a la Gran Bretanya, partits amb un 20% de vots obtinguessin únicament un 1% d'escons? O, al revés, ¿ens agradaria que partits amb un 30% obtinguessin el 70%  de llocs representatius?

Després queda l'argument que assegura que hi ha massa opcions amb representació i que això és un embolic. Però, quan hi ha majories absolutes, els comentaris transiten cap a la falta de pluralisme i la deriva autoritària de qui no està obligat a pactar. No hi ha solució màgica. Podem millorar-ho, però acceptant la complexitat d'una societat cada vegada més plural, no intentant reduir-la amb fórmules simplificadores de les quals acabaríem penedint-nos. Benvinguts a la complexitat
.