Llista unitària

El 20 de desembre de 2003 alguns catalans van descobrir que els gripaus tenen una pell rasposa i amarga. Va ser durant la presa de possessió de Pasqual Maragall com a president de Catalunya i del nou govern tripartit. Al balcó del Palau de la Generalitat va comparèixer una figura inesperada: Zapatero, que en aquells moments era només el candidat del PSOE en les eleccions generals que s'havien de celebrar quatre mesos després. Però aquella posada en escena ja el postulava com una encarnació de l'esperança blanca que cíclicament el catalanisme sol dipositar en una figura emergent i encara relativament ambigua i incontaminada de la política espanyola. En una fusió entre teologia i sexualitat que faria les delícies interpretatives de Freud, es podria dir que, al catalanisme, li van els actes de fe i les aparences de puresa virginal. Ho hem tornat a comprovar recentment, quan persones com Junqueras i Forcadell, que entenen que el problema amb Espanya és estructural i no episòdic, s'han fet un autogol llançant floretes a Pablo Iglesias.

El cas és que ara i aquí, en paral·lel a un
sobiranisme de dretes que reacciona poc
intel·ligentment davant de la victòria de Colau, tenim un sobiranisme d'esquerres càndidament embegut amb Iglesias i la marca blanca de Podemos a Catalunya: BComú.
És potser un sobiranisme acomplexat, que es recolza en BComú per cobrir mancances pròpies. Aquest sobiranisme pot quedar fagocitat per BComú, o bé, a l'espera d'una
revolució general amb seu central a Madrid, postergar durant uns quants anys més el dret a l'autodeterminació. A parer meu, el sobiranisme no està acumulant capital polític ni ressorts prou il·lusionadors per fer el gran salt el 27-S. Per enèsima vegada: una llista unitària, formada per integrants de dreta i d'esquerra i personalitats civils, ¿no minvaria aquesta ambigüitat tan paralitzadora dels qui contraposen tramposament eix social i eix nacional per acabar abraçant l'Espanya jacobina de sempre? Una llista unitària, ¿no subratllaria la potència radicalment transformadora d'una societat que vol assumir la responsabilitat i la justícia de governar-se a si mateixa? Tic-tac, tic-tac.