DUES MIRADES

JM Fonalleras

JOSEP MARIA FONALLERAS

Escriptor

Irritació

@fonalleras


DILLUNS, 6 DE JUNY DEL 2016

La insistència de la CUP en les seves posicions maximalistes treu de polleguera el Govern i, sobretot, el partit del president. I el mateix president. Puigdemont ha perdut els nervis, o això sembla. Tot i algunes rèpliques certament contundents, tot i alguna accentuació ideològica, el seu perfil es definia, fins ara, com el d'un polític que més aviat optava per la moderació. Sabia que té entre mans una delicada punta de coixí -la majoria que penja d'un fil radical- i optava per un anar avançant en el procés amb un pas que, sense abandonar l'objectiu final, procurava ser temperat, pendent de les circumstàncies.

Sembla que aquest capteniment ha canviat. El missatge de la «generació de constructors» que «apedaça» el que els «destructors han esparracat» conté unes elevades dosis no sé si de rancúnia però sí d'irritació. Les paraules de Francesc Homs, en la presentació de les candidatures de Convergència, reblen el clau del desànim i la incomprensió. Literalment, ja es pot dir ben clar que els convergents estan tips de les variables que la CUP introdueix en l'enunciat del problema català. Sobretot perquè entenen que el sacrifici de Mas, que es va vendre com un heroic acte de servei, és inútil davant la desobediència de Gabriel i compa-nyia. Constaten, com deia Homs, que el «somriure independentista» s'ha trencat. I ara la cara no és només d'estupefacció i desencís, sinó d'enuig, enrabiada, quasi colèrica
.