POLÍTICA
BARCELONA - 06 Juliol 2015 02.00

“Hem d'aprofitar el capital polític de Mas”

 “El seu lideratge està al servei del procés i l'hem de poder aprofitar perquè també el reforça”

 “Les agendes personals i corporatives queden en un segon terme”

 “Després d'unes anticipades no es poden convocar eleccions fins transcorregut un any”

ODEI A.-ETXEARTE

Neus Munté, la nova vicepresidenta i portaveu del govern, valora l'intent de vertebració d'una candidatura sobiranista unitària que ha sacsejat el tauler de joc fins a les eleccions. Tot plegat, després de la crida d'Artur Mas a la societat civil i de la proposta d'Oriol Junqueras que no hi vagin polítics.

Oriol Junqueras i David Fernàndez han advertit que no es pot reduir el procés a una sola persona. És a dir, a Mas.
La pluralitat d'actors és absolutament imprescindible, però això és del tot compatible amb el fet de parlar, com ha fet el president, de la unitat de les forces sobiranistes per aglutinar i donar el màxim impuls possible al procés. El president ho planteja des de l'any passat. Ho ha reiterat en nombroses ocasions. La darrera, a Molins de Rei, des d'on va convidar les entitats sobiranistes a mobilitzar i aglutinar aquesta unitat. Perquè unitat no vol dir una sola persona. Vol dir que totes aquestes forces i les entitats sobiranistes, que són un actor molt potent que no hi era com a tal en les darreres eleccions al Parlament, donin impuls al procés, si així ho desitgen, amb una candidatura el màxim de transversal i alhora unitària possible. Discrepo que de la proposta del president Mas es pugui desprendre que unitat vol dir una sola persona. És al contrari. No es tracta d'una llista del president, sinó, si s'escau, amb el president. Aquest matís diu molt clarament que no està pensant en una sola persona, sinó en la unitat de forces, que és un concepte molt diferent.
Un 96% dels socis de l'ANC han votat a favor que l'entitat treballi per buscar la transversalitat el 27-S. Òmnium planteja una llista de la societat civil amb el suport dels partits. Com veu la fórmula?
Tot allò que reforci la unitat sobiranista amb vista al 27-S és benvingut, i aquesta proposta clarament la reforça.
El procés pot prescindir del capital polític d'Artur Mas?
El president Mas lidera un procés transversal, plural, que persegueix dotar Catalunya de més justícia social. Ha donat i dóna la cara per la llibertat del nostre país. El seu lideratge està al servei del procés i l'hem de poder aprofitar perquè també el reforça i hi dóna seguretat. El capital polític del president és enorme i això ho reconeixen sectors molt diversos i plurals. És evident que si algú se l'està jugant al cent per cent és el president Mas. La força de la societat civil i les entitats sobiranistes és imprescindible, però és clar que hi ha un capital polític, que encarna el president Mas, que hauríem de poder aprofitar perquè ens dóna força i rigor.
S'hauria d'aprofitar encara que no fos encapçalant la llista, per tant?
Les seves pròpies paraules, les de Molins de Rei, indiquen això.
L'ANC ha demanat també que s'acordi el govern de concentració post 27-S.
És prematur parlar-ne. Hi ha una qüestió que grinyola una mica. Es parla d'un govern que pugui ser canviat en tres o sis mesos. Hem de saber que després d'unes eleccions anticipades no es poden convocar unes noves eleccions fins transcorregut un any. Ara el màxim èmfasi l'hem de posar en aquest “turbo” que el president deia que cal tornar a engegar per donar el màxim de força i il·lusió. Immediatament després, tocarà parlar de les persones del govern d'una Catalunya que es planteja la independència.
Mas ha posat contra les cordes l'ANC amb la seva proposta, amb el risc d'acabar-la partint?
No es trenca res amb la proposta del president i la prova és que l'ANC ha plantejat una consulta interna amb els paràmetres que ha considerat més oportuns. Ens pertoca respectar la resposta sabent que si no hi ha una posició a favor del seu plantejament, el president manté el rumb sigui com sigui. Les propostes que tendeixen a voler aglutinar les forces independentistes per guanyar el 27-S amb una força contundent no trenquen. Aquest discurs, precisament, és el que fan els nostres adversaris polítics. Ens obliga a reflexionar, a assumir determinades contradiccions internes, a tenir molt clar que els plantejaments personals queden al darrere i que hem de ser el màxim de generosos i buscar la màxima unitat.
Des del 9-N, ha faltat generositat per part dels partits?
La transformació profunda que ha representat el procés i el plantejament que s'ha estat fent des de la societat civil ha obligat i obliga els partits a canviar una mica l'ordre de les prioritats. Les agendes personals i corporatives han de passar a un segon terme. És possible, i això ha estat criticat des de la societat civil, que els partits hàgim continuat encara amb el xip tradicional quan ja estem en un altre moment. Els plantejaments que ha fet el president Mas han estat molt valents i generosos i no han anat en la línia de preservar l'statu quo dels partits com els hem entès tradicionalment. Tothom hauria de fer aquest exercici.
Si Mariano Rajoy convoca les espanyoles per al 27-S, s'haurien d'ajornar les catalanes?
S'hauria de valorar i estic convençuda que es faria amb el conjunt de forces polítiques que donen suport al full de ruta i a l'acord amb què es va fixar la data, que fins avui el president manté de manera inalterable. L'avançament de les eleccions generals al 27-S denotaria que tenen molta por de les plebiscitàries. En neguen el caràcter, però es veuria fins a quin punt volen impedir que ho siguin.
La majoria dels càrrecs d'Unió que hi havia al govern s'han quedat o han marxat?
En termes quantitatius, no li ho sabria dir. Hi ha persones en tots els departaments que tenen vinculació amb Unió. Han estat nomenats per consellers de CDC, UDC o independents, que som els que hem format aquest govern. Aquesta qüestió s'està vivint al govern amb molta més tranquil·litat que de portes enfora, on hi ha molta més expectació. Són càrrecs de confiança dels consellers i tothom sap que el seu nomenament es pot modificar en qualsevol moment, forma part de la seva condició. S'anirà veient si hi haurà més canvis o no. Ja n'hi ha hagut un gros important.
El trencament de CiU és la prova que l'aposta independentista de Mas va de debò?
Porta a les espatlles una querella i amenaces gairebé diàries del govern de l'Estat. El discurs ara és encara més nítid, tot i que ja ho era, i amb les passes que s'han anat fent s'ha demostrat. Ara es tracta d'un govern que aposta de manera més nítida perquè Catalunya esdevingui un estat independent.
L'oposició ha criticat que el seu nomenament, per reforçar el vessant social del govern, és una mesura cosmètica que no canvia les polítiques.
No hi ha un gir o un viratge. És exacte el terme reforçar. Les prioritats han existit sempre. El percentatge més alt dels pressupostos es destina a inversió social: salut, educació, benestar i habitatge social. Una altra cosa és que des de l'oposició estiguin entestats a contraposar els plantejaments en defensa de l'autogovern i les prioritats i necessitats de les persones, quan hem dit sempre que són dues cares de la mateixa moneda. En aquest tram final de la legislatura, intensifiquem aquesta pedagogia.
La candidatura de confluència d'esquerres, encara per gestar, distorsiona el caràcter de plebiscit del 27-S?
A les forces sobiranistes ens ha d'obrir els ulls, perquè el debat social hi té cabuda perfectament quan parlem del progrés nacional. No és possible, en canvi, parlar de polítiques socials i de com les podem reforçar o canviar si no disposem de les eines d'un estat. Que ens expliquin com es fa. És un discurs trampós voler convertir unes eleccions plebiscitàries en un plebiscit sobre les polítiques socials i sobre una persona, perquè no resol cap de les preocupacions de la gent que tant diuen que prioritzen.
Ho emmarquen en un procés constituent espanyol.
En aquest relat, fins ara, no té lloc una Catalunya independent. Tot ho fien al debat dreta-esquerra i a l'eix social, però ens haurien d'explicar amb quines eines es pot fer això.
La convicció amb què Mas aplicava el 2010 les mesures d'austeritat els ha perjudicat?
Si retrocedim al 2010, hem d'explicar per què es va haver de retallar i de parlar d'austeritat. El govern estava enormement endeutat, més enllà de tenir un dèficit crònic des del punt de vista del finançament per part de l'Estat. El primer govern de Mas es va trobar en una situació molt complicada que va obligar a una contenció pressupostària i s'ha arribat al convenciment que no es podia anar més enllà. Es va explicar bé que la situació obeïa a aquestes circumstàncies, que l'austeritat és necessària però té límits, malgrat que les dificultats ordinàries de la Generalitat es mantenen i les retallades de l'Estat no s'han deixat de produir.
Què diria als que creuen que el procés està a punt d'acabar-se i que en els pròxims mesos se'n materialitzarà el final?
No ho comparteixo. És a les nostres mans que el procés continuï tenint la mateixa empenta que va conduir, malgrat totes les dificultats i traves, a la celebració del 9-N. És a les nostres mans que el procés es reactivi amb la unitat i deixant aquests plantejaments més personals, que arribem a les plebiscitàries el 27-S i, el que és més important, que les guanyem.
Els partits sobiranistes no haurien de pactar un pla B per si no sumen?
No vull parlar de B quan tenim el 27-S. Hi hem d'arribar amb la màxima potència des del punt de vista de la unitat i de la transversalitat, sense cap pla B.
Dins del pla A, si hi hagués una llista encapçalada per Mas, s'hi veu? I en el futur govern?
Això no compta en aquests moments, perquè estem dient que les agendes personals i corporatives han de passar a un segon terme. És impensable que qualsevol de nosaltres es pugui posicionar més enllà de dir que estem a disposició per al que calgui, com fins ara, per seguir, per fer un pas enrere o al costat. És absolutament secundari.
Els recursos al TC contra les estructures d'estat obliguen el govern a frenar o a desobeir?
Hi ha marge. No estem fent res il·legal. Amb l'Agència Tributària hi ha feina feta, i hi ha acord amb les diputacions per fer els passos cap al que ha de ser la hisenda pròpia. En el marc de la protecció social, tenim competències exclusives en serveis socials. No partim de zero. Amb les estructures d'estat volem blindar les competències i tenir instruments de gestió pràctica, però n'hi ha que ja existeixen.
És trampós voler convertir unes plebiscitàries en un plebiscit sobre les polítiques socials
No és possible
parlar de polítiques socials si no disposem de les eines d'un estat