OPINIÓ
6 juliol 2018 2.00 h

FULL DE RUTA

Dolors

IMMA MERINO

Aviat farà un any, a la sortida del concert inaugural del Festival de Música de Torroella de Montgrí, conversava amb un grup de torroellencs, entre els quals Dolors Bassa, a qui una amiga li va comentar que tenia (tenien tots els seus companys dins de l’ampli ventall “independentista”) molta paciència aguantant les impertinències, per dir-ho suaument, de certs membres de l’oposició més agressiva. La consellera somreia i treia importància a l’assumpte: formava part de la feina que havia assumit. En aquells moments, era a punt de començar les vacances, però, com en el cas de la resta dels diputats catalans, estaven condicionades pel fet que podia ser convocada qualsevol dia a un ple extraordinari del Parlament amb vista a la convocatòria del referèndum: calia, per tant, no fer les vacances en un lloc des del qual no es pogués arribar en poques hores (no recordo quantes) a Barcelona. Va ser inevitable que se li preguntés com s’ho farien per fer possible el referèndum. Va respondre més o menys que, malgrat tots els impediments previsibles i imprevisibles, hi havia la voluntat ferma de convocar-lo i de fer-lo. Aleshores, sense perdre el somriure, hi va afegir: “En fi, ja veurem què passa... Potser m’haureu de venir a veure a la presó.”

He pensat moltes vegades en aquesta conversa torroellenca des que, havent sigut prèviament empresonats Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, Dolors Bassa va entrar per primer cop a la presó junt amb altres consellers i la consellera Meritxell Borràs. Com saben, ella va estar entre els presos polítics que van sortir-ne provisionalment fins que, aleshores junt amb Carme Forcadell, va ser novament empresonada a Alcalá-Meco fa poc més de cent dies. No sé si quan Dolors Bassa va dir “potser m’haureu de venir a veure a la presó” pensava que la repressió de l’Estat espanyol pogués manifestar-se de la manera tan extrema i venjativa amb què ho ha fet. Jo, no sé si per ingenuïtat, ni m’ho imaginava. Encara ara em costa creure-ho. Em resulta incomprensible que, per exemple, sigui a la presó una dona honesta que sempre ha lluitat a favor dels drets laborals i socials. Com, en un altre sentit, se’m fa incomprensible que hi hagi parlamentaris catalans que s’hagin manifestat en contra de l’acostament dels presos polítics afirmant que és un privilegi allò que la llei penitenciària reconeix com un dret. No sé si és una qüestió de tenir paciència davant del que diuen. Crec que la resposta a tanta manca d’humanitat és la dignitat humanista de la Dolors.