POLÍTICA
6 agost 2015 2.00 h

LA CRÒNICA

Cap a “la llista més llarga d'Europa”

ANNA BALLBONA

Era el primer acte públic, a peu de carrer, de la llista sobiranista Junts pel Sí. Se'n presentaven els candidats independents, que són una de les seves pedres angulars. I pel que es va veure des del minut zero, les ganes d'estrènyer i d'escoltar aquests independents, amb Raül Romeva al capdavant, eren enormes. La banda del parc de la Ciutadella on es feia l'acte va quedar atapeïda –potser unes 2.000 persones?–, i l'expectació era absoluta mentre arribaven els representants polítics i d'entitats que són a la llista o hi donen suport. Hi havia Josep Rull, Francesc Homs, Lluís Corominas, Toni Comín, Núria de Gispert, Santi Vila, Toni Castellà, Carles Puigdemont, Anna Simó, Quim Torra, Ernest Benach, Santiago Vidal... I molts ciutadans anònims amb ganes d'aplaudir. La presentadora, Pilar Carracelas, va cridar un a un, a l'escenari, els independents Lluís Llach, Germà Bel, Oriol Amat, Josep Maria Forné, Muriel Casals, Eduardo Reyes i Montserrat Palau. L'economista Oriol Amat va revelar que havia accedit a anar la llista perquè el seu pare li ho havia demanat. La filòloga tarragonina Montserrat Palau va recordar la divisa de Maria-Mercè Marçal (el “tres voltes rebel”). Llach, el més aplaudit, va proclamar que els catalans volien “deixar de ser aspirants a ciutadans per convertir-se en ciutadans de ple dret”.

Tot això ja havia adobat el camí a Romeva quan va pujar a l'escenari, però lluny de refugiar-se en les obvietats, l'exeurodiputat d'ICV va fer un discurs abrandat i ferm, com mai se li havia pogut veure encara. Va començar per explicar que el seu pla per aquest estiu era fer una travessa nedant entre les Medes i les Formigues i que, quan li van proposar d'encapçalar la llista, va tenir molts dubtes. “Què hi havia de fer jo en una llista on hi havia alguns dels que havien estat els meus adversaris polítics?”, es va preguntar, en veu alta. Què el va fer decidir, doncs? Les respostes van ser una escalada de contundència, com volent demostrar que els discursos ardents a partir d'ara ja no seran patrimoni només de Podem o de la CUP: “Som aquí perquè no tenim més alternativa, perquè ho hem provat tot; aquest poble ha intentat dialogar, fa cinc anys (des de la sentència de l'Estatut, del 2010) que intentem explicar-nos.” Romeva es va referir a la llista conjunta com “una onada d'il·lusió col·lectiva”: “La gent ens para pel carrer, per donar-nos ànims, ‘va, no defalliu, ara és el moment d'avançar', ens diuen.”

Va posar l'exemple de Guardiola per ressaltar com molts membres de la llista havien “abandonat la zona de comoditat per comprometre's”, i encara va ser més clar pel que fa a CDC i ERC: “És un esforç, el que fa
Junqueras, anant amb els seus adversaris polítics a la llista”, i
va dir el mateix per Mas. Va recalcar que aquest esforç ha de servir “per acabar la feina que no vam poder fer el 9-N”. I va fer una crida a votar a favor de la independència massivament el 27-S per “la llista més llarga d'Europa”: ahir Junts pel Sí va donar el tret de sortida a una campanya, Fes-te candidat pel sí, que vol sumar 13.500 adhesions ciutadanes: l'objectiu és que cada escó de la llista tingui, de manera simbòlica, 135 ciutadans al darrere, i es visualitzi, per tant, aquest sentit d'amplitud de la llista. Davant
“un Estat que ens ha apallissat” –el to combatiu va tenyir les seves expressions–, Romeva va
demanar “respondre amb la revolta dels somriures i la força de les urnes”. “El govern d'Espanya no podrà tombar un resultat massiu a les urnes a favor d'avançar cap a l'estat”, va subratllar. I només es podrà convèncer Europa –va afegir– si el resultat és “clar i inapel·lable”.

Al final, molts assistents demanaven als independents de la llista i als polítics de fer-s'hi fotos. Uns paraven Francesc Homs, d'altres agraïen a Toni Castellà d'haver trencat amb Unió. Curiosament, l'acte semblava facilitar, també, un acostament de la classe política amb el carrer.