ARTICLES
6 agost 2015 2.00 h

Nou imaginari social

RAMON RIPOLL MASFERRER

Fins fa pocs anys no en teníem cap, de problema. En el moment que ens sobrepassaven les dificultats de pensar els models de vida que volíem, tant individualment com col·lectivament, preníem l'actitud de deixar-nos enlluernar per estils socials prefabricats. Era la manera més fàcil, senzilla i ràpida de viure. Per això ens havíem acostumat a seguir sovint estils de vida equívocs proposats pel món comercial i el seu consumisme compulsiu, pel poder financer i el seu diner fàcil, pels partits polítics i les seves propostes efímeres, etc. Amb l'última crisi econòmica i les males pràctiques comercials, bancàries i de l'administració, tot això s'ha capgirat. A molts dels grans actors econòmics, financers i polítics se'ls ha vist el llautó. Sorgeix llavors la revolució silenciosa de la ciutadania. Un canvi d'actitud sorprenent que fa que cada cop siguin més els espectadors que s'aixequen dels seus seients i pugen a l'escenari per ser de nou actors de les seves vides.

Com a conseqüència, tots hem quedat sorpresos veient el sorgiment de nous processos socials, altres maneres de fer política, manifestacions multitudinàries al carrer, sensibilitats econòmiques alternatives..., que fan visible una geografia social diferent al nostre país. Es nota que la societat està farta que els organitzin malament la vida. Uns fets que evidencien una millora de la cultura democràtica amb una nova manera d'imaginar i organitzar l'entorn social en què vivim. Tot fa pensar que els barris, les poblacions i el país han ser el que entre tots vertaderament decidim que siguin. Una nova actitud que, malgrat que hagi estat pregonada des de fa moltes dècades per la cultura contemporània, poques vegades s'ha vist la necessitat de desplegar-la en tota la seva amplitud. És com si tothom estigués cada vegada més d'acord a eradicar la patologia de la desídia ciutadana i la malaltia ocasionada pels càrrecs públics irresponsables que llimen una vegada i una altra la sobirania popular.

Cal recordar que històricament la conquesta de la sobirania del poble, en l'època contemporània, ha estat el resultat de la suma de tota mena de lluites, grans i petites, en els últims dos segles. En aquest moment em ve a la memòria un reduït grup de gironins del carrer del Pes de la Palla que, l'octubre del 1868, van tenir la valentia d'imaginar-se com els canviaria la vida si aconseguien que el sol s'escolés lliurement pel seu humit barri atapeït de cases. Un somni que es va fer realitat en el moment que s'arremangaren la camisa i es posaren a enderrocar l'alta muralla que els separava del lluminós riu Onyar, malgrat la fèrria normativa militar estatal existent. En aquest cas el somni d'uns quants ciutadans va començar a posar fi a l'imaginari centenari imposat pels interessos militars de la monarquia espanyola sobre aquesta ciutat.

D'altrA banda, en el camp teòric, Taylor explica en el seu llibreImaginaris socials moderns que en el moment que un poble arriba a la maduresa està en condicions de produir una ruptura decisiva en les formes i estructures que bloquegen i empobreixen la societat. Un despertar de la sobirania popular que permet pacíficament que les persones puguin imaginar-se la seva existència social. Sorgeix llavors la sensació, segons aquest autor, que tot és possible en una nova societat fonamentada en les relacions d'horitzontalitat i de vertadera democràcia. Des d'aquesta òptica, històrica i teòrica, sorprèn encara com molts ciutadans veuen, per exemple, el procés català cap a la independència com a empobridor productivament, insostenible financerament i inaccessible políticament. Són els conciutadans que obliden que “tot és possible” en el moment que siguem capaços de convergir plegats, de manera transversal, en un nou imaginari social. Un imaginari lliure, integrador i vertaderament democràtic.

La conquesta de
la sobirania del poble
ha estat el resultat
de la suma de tota
mena de lluites