OPINIÓ
6 agost 2016 2.00 h

XOCOLATA

Primer, les cunetes

GERMÀ CAPDEVILA
Discutir sobre estàtues i exposicions és d'una obscenitat intolerable

No sóc dels que dubten de les conviccions democràtiques i antifranquistes dels responsables de l'Ajuntament de Barcelona. Crec que les accions de recuperació de la memòria història són necessàries en qualsevol societat. Qui perd la memòria perd la identitat. Tanmateix, crec que hi ha un ordre cronològic, unes prioritats que s'han d'atendre primer, abans d'impulsar accions de reflexió sobre els moments més foscos de la història d'una comunitat. Cal que la societat faci front al seu passat, jutjant-ne els responsables, aplicant polítiques de reparació a les víctimes i els seus descendents, i de reconciliació. Sense aquest procés previ, tota reflexió o acció de memòria històrica no fa més que burxar sobre ferides que no han cicatritzat. Cambodja va condemnar a cadena perpètua els responsables del genocidi dels khmers rojos, 35 anys després. L'Argentina, gràcies al banc de dades genètiques impulsat per lesAbuelas, ha identificat i restituït a les seves famílies més de 100 néts desapareguts. Mentre a Catalunya hi hagi fosses comunes plenes de cadàvers sense identificar, mentre els familiars d'aquests desapareguts no puguin recuperar la seva dignitat i enterrar com cal els seus morts, mentre els jerarques del franquisme —i els seus hereus— encara vagin amb cotxe oficial i controlin gran part de l'Estat i de l'economia, les discussions sobre estàtues i exposicions són d'una obscenitat intolerable.