POLÍTICA
BARCELONA - 6 agost 2017 2.00 h

Un TC abocat a Catalunya

 En l’últim any, el Constitucional ha multiplicat la seva acció de braç articulat de Rajoy per frenar el procés sobiranista, amb vets a resolucions del Parlament

 Les destralades a l’acció legislativa de la cambra catalana han estat constants i han afectat àmbits tan sensibles com l’audiovisual i les corrides de toros

ANNA BALLBONA - BARCELONA

El Tribunal Constitucional (TC) espanyol va trigar gairebé quatre anys a dictar sentència sobre l’Estatut de Catalunya. Va ser el 2010, quan va arranar el sentit d’aquella reforma impulsada pel primer govern tripartit, amb Maragall de president. “Aquella passada de ribot” sobre l’Estatut, tal com la va batejar l’exbaró socialista Alfonso Guerra, va propiciar les primeres grans manifestacions sobiranistes. D’aleshores ençà, el protagonisme del TC no ha fet sinó créixer. La reforma exprés de l’alt tribunal, aprovada per la via d’urgència l’octubre del 2015, anunciada abans de les plebiscitàries del 27-S i pensada per sancionar dirigents sobiranistes si no acataven les seves sentències, l’acabava de convertir en un protagonista polític de primer ordre.

Amb el govern de Puigdemont, el ritme vertiginós del TC s’ha intensificat. Des que, el setembre de l’any passat, el president de la Generalitat va anunciar el compromís de fer el referèndum, després de superar una moció de confiança i després que la CUP li aprovés els pressupostos, l’alt tribunal s’ha desviscut per atendre tota acció legislativa del Parlament: la seva diligència ha arribat a nivells insospitats, fins al punt que els sobiranistes han denunciat que actuava com un braç articulat del govern espanyol per frenar el procés. En la feina feta per l’alt tribunal en aquest darrer any, s’hi han escolat assumptes que no tenen a veure amb resolucions ni amb lleis independentistes, però sí amb la limitació de la iniciativa i la capacitat legislativa catalana: ha semblat una altra forma d’advertència, encara que això afectés àmbits tan sensibles com la llengua, les corrides de toros i el maltractat sector audiovisual.

anul·lació del procés constituent

Ara fa un any, l’1 d’agost del 2016, el TC va anul·lar per unanimitat la resolució del Parlament sobre les conclusions del procés constituent. Així esborrava, d’una tacada, el resultat de mig any de feina parlamentària. El mateix dia que la cambra catalana havia aprovat les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent, el govern de Rajoy les portava al TC, en una operació automàtica i veloç que ha estat l’exercici gimnàstic predominant en la política espanyola dels darrers temps. Com ha repetit després en diverses ocasions, La Moncloa havia plantejat al TC un incident d’execució, que és l’eina que té una de les parts en litigi quan sospita que hi ha una sentència que no s’està complint, i com a pas previ a una actuació penal sobre els acusats. De retruc, l’octubre passat, en una decisió inesperada, el TC va enviar el cas Forcadell a la fiscalia perquè la investigués per possible desobediència al mateix tribunal. La fiscalia s’hi va querellar i va acabar d’articular la pressió judicial contra la presidenta de la cambra.

vet al referèndum

Enmig del foc d’encenalls de l’“operació diàleg”, a mitjan desembre de l’any passat el TC va ordenar la suspensió cautelar de la resolució que el Parlament havia aprovat el 6 d’octubre del 2016, en el debat de política general. Dos mesos després, va emetre la sentència contra la resolució aprovada per Junts pel Sí i la CUP que obria la via per fer el referèndum el 2017. Aquest nou text judicial marcava una línia vermella: “No hi ha més legitimitat que la legalitat constitucional.” També suposava la intensificació del setge sobre la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que es va estendre als membres sobiranistes de la Mesa, enviats després a la fiscalia. El TC va advertir-los a tots, juntament amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els consellers de l’executiu, del seu deure d’“impedir o paralitzar” cap més pas destinat a celebrar una consulta, sota l’amenaça de ser perseguits per una responsabilitat penal. L’alt tribunal els va recordar que la resolució del 6 d’octubre del 2016 contravenia la sentència dictada feia un any en la mateixa línia. Tot plegat coincidia amb el final del judici a l’expresident Mas i a les exconselleres Ortega i Rigau, i alhora amb l’inici del judici contra l’exconseller de la Presidència Francesc Homs sobre la consulta del 9-N.

contra la prohibició de les corrides

El 20 d’octubre del 2016, el TC va tombar la decisió de prohibir les corrides de toros que el Parlament havia aprovat anys enrere i que havia entrat en vigor el 2012. El tribunal era taxatiu: el Parlament té potestat per interpretar els desitjos i les opinions de la societat a l’hora de legislar en matèria d’espectacles públics, però en cap cas pot “impedir o pertorbar” les competències estatals en aquest àmbit, perquè considera que amb el vet se li impedeix “conservar aquesta tradició cultural”. Aquesta prohibició es va promoure arran d’una ILP ciutadana, amb 180.000 firmes al darrere.

suspensió de partides dels comptes

Tal com li havia demanat el govern espanyol pocs dies abans, el 4 d’abril d’aquest any l’alt tribunal va suspendre de manera cautelar les partides dels comptes de la Generalitat amb què es pretenia sufragar el referèndum i va llançar un advertiment explícit al president Puigdemont i a tots els membres de l’executiu sobre les conseqüències, fins i tot penals, que els suposaria tirar endavant els preparatius per fer una consulta ciutadana l’1-O. Concretament, aquesta decisió judicial afectava les partides dels epígrafs “processos electorals” i “processos de participació ciutadana”. També avisava que en cap cas la Generalitat podia “posar a licitació, executar o fiscalitzar contractes administratius” que tinguessin com a objectiu garantir la celebració del referèndum. Era el cinquè avís que enviava al govern. En aquesta notificació, també hi incloïa alts càrrecs i funcionaris, a més de la interventora general de la Generalitat. Així que el govern va fer pública l’obertura d’un concurs públic per seleccionar empreses proveïdores d’urnes –un pas previ a l’encàrrec–, la fiscalia s’hi va querellar.

la protecció civil

El Constitucional va rebutjar un recurs de la Generalitat contra diversos articles de la llei estatal en matèria de protecció civil. El recurs català al·legava que la llei envaïa competències exclusives, però el TC hi va respondre reservant la coordinació de la protecció civil a l’Estat.

vet al nom d’exteriors

L’organisme judicial va vetar la denominació Afers Exteriors per designar la conselleria de Raül Romeva, ja que considerava que aquest nom projectava una imatge de “bilateralitat” que induïa a “error”. Així, sols va acceptar una part del recurs que li havia presentat el govern espanyol, que havia recorregut també contra l’acció exterior que fa la Generalitat.

límits a la llengua

Arran dels recursos plantejats al seu dia pel PP i pel defensor del poble sobre la implantació del català en l’àmbit cultural, empresarial i social, el TC hi va aplicar algunes rebaixes. Entre d’altres, limitava al 25% de la producció la quota obligatòria d’exhibició de pel·lícules doblades o subtitulades en català (la llei catalana la fixava en un 50%).

supressió del cànon digital

El TC va tombar l’impost que la Generalitat cobrava a les operadores d’internet, conegut com el cànon digital, que servia per finançar el sector audiovisual català. L’impost s’aplicava a les companyies operadores de serveis de comunicacions electròniques, amb una quota fixa de 0,25 euros al mes per cada contracte de connexió subscrit a Catalunya. Amb aquesta taxa, el govern, que ja ha dit que en crearà una de nova, recaptava més de 20 milions d’euros l’any. Aquesta supressió ha posat el sector en peu de guerra. El govern, de fet, presentarà recurs al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

la reforma del reglament

És la darrera estocada del TC: la suspensió de la reforma del reglament que s’havia aprovat tot just dimecres de la setmana passada. Només cinc dies després, el tribunal va admetre a tràmit el recurs presentat pel govern espanyol i va bloquejar els retocs en el reglament que obrien una de les vies per aprovar la llei del referèndum.

06.10.16
El TC
insta la fiscalia a investigar Forcadell per haver permès votar les conclusions del procés constituent.

Una afició que ve de lluny

 Les decisions del TC han marcat profundament les relacions entre Catalunya i Espanya

 El tribunal ha acompanyat el gir recentralitzador dels governs de Rajoy

REDACCIÓ - BARCELONA
El rebuigdel TC a la consulta d’Ibarretxe estableix un precedent restrictiu en matèria de democràcia directa

Des que va ser creat, el 1980, el Tribunal Constitucional ha marcat el pas, d’una manera molt clara, de les relacions entre Catalunya i Espanya. La seva afició a marcar el pas amb sentències restrictives de la capacitat governativa autonòmica no és d’ara. El 2008, l’alt tribunal va rebutjar la consulta proposada per l’expresident basc Juan José Ibarretxe. D’aquesta manera, va establir el primer precedent restrictiu en matèria de democràcia directa i referèndums. Un fet que serà molt present en el tarannà que després ha alimentat les respostes judicials a la voluntat catalana de fer una consulta sobre la independència.

La sentència de l’Estatut, que en va anul·lar 14 articles i en va reinterpretar 27 més, va marcar un punt d’inflexió en el paper del TC dins la política espanyola i en el recel amb què seria mirat pels partits i governs sobiranistes. A partir d’aleshores, es dona per inaugurat el procés recentralitzador impulsat pels governs del PP i davant del qual el tribunal ha fet de partenaire de luxe. A vegades, excedint-se fins i tot en les funcions d’acompanyant. Un dels moments de glòria de l’alt tribunal es va produir el 2013, quan es va fer públic que l’aleshores president del TC, Francisco Pérez de los Cobos, havia estat militant del PP entre el 2008 i el 2011 (com a mínim), un període en què ja era magistrat de l’alt tribunal. La Generalitat i el Parlament van intentar que fos recusat. Pérez de los Cobos, però, va continuar amb tota tranquil·litat un mandat que va acabar tot just aquest mes de març. Encara a l’inici del seu mandat, el TC va emetre la sentència que suspenia la declaració sobiranista que el Parlament havia fet el 23 de gener del 2013. La decisió va causar soroll, perquè alguns especialistes en dret constitucional posaven en dubte que es pogués suspendre una declaració de caràcter polític, que no tenia a veure, per exemple, amb els clàssics conflictes de competències que dirimia el TC.

En aquest temps, han estat diverses les veus del món del dret constitucional que han alertat que la política s’ha escolat de manera definitiva dins de l’alt tribunal i que, per contra, els seus magistrats membres dels darrers anys han perdut els nivells d’especialització que tenien abans. Amb l’acceleració del procés sobiranista, en l’època del president Mas, el TC va emetre un gavadal de sentències que miraven de tallar les ales a qualsevol moviment del govern i del Parlament que es desmarqués de la fila: contra la llei de consultes preparada per al 9-N, contra l’impost sobre les nuclears i els dipòsits bancaris, contra lleis del comerç català i el Comissionat de la Transició Nacional, entre d’altres.


POLÍTICA
BARCELONA - 6 agost 2017 2.00 h

Reglaments calcats arreu de l’Estat

 El text contra el qual es va recórrer al TC és gairebé idèntic al del Congrés, el Senat i altres parlaments

 Les cambres subratllen que cal tenir en compte la “naturalesa” del que s’hagi d’aprovar, però no descriuen cap cas concret

GERARD ARTIGAS - BARCELONA
El Congrés va aprovarper lectura única la reforma de la Constitució i del Tribunal Constitucional

El recurs del govern espanyol contra la reforma del reglament del Parlament va generar una irada protesta entre els impulsors de la norma, perquè el text que el Tribunal Constitucional ha suspès cautelarment és gairebé idèntic a l’articulat de molts reglaments de parlaments autonòmics de l’Estat espanyol i, fins i tot, als del Congrés i el Senat. De fet, l’aprovació de lleis per lectura única –és a dir, en una sola votació sense que s’hi puguin presentar esmenes– és un procediment recollit en almenys catorze parlaments autonòmics: Andalusia, Astúries, les Balears, les Canàries, Cantàbria, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Extremadura, Galícia, la Rioja, Madrid, Navarra, el País Basc i el País Valencià. La formulació que figura en els reglaments respectius és, a més, pràcticament calcada i es limita a posar èmfasi en el fet que el procediment sols es podrà fer servir quan la naturalesa de la proposició o del projecte de llei ho aconselli o bé quan la simplicitat de la formulació ho permeti, sense especificar quins casos es consideren de naturalesa adequada per optar per aquest sistema ni quan són normes prou senzilles. De fet, una reforma constitucional no sembla que hagi de ser una qüestió menor i senzilla, però, no obstant això, el Congrés va optar per la lectura única quan l’any 2011 va modificar la carta magna espanyola amb els vots del PP i del PSOE, i sense referèndum entremig. Ara bé, els parlamentaris de l’època podrien adduir avui la urgència que arribava des de les institucions europees i, sobretot, des d’Alemanya.

Fixar el concepte d’estabilitat pressupostària va permetre, doncs, reformar la Constitució del 1978 a corre-cuita, però no és l’únic cas en què la lectura única s’ha utilitzat per a una llei no gens menor. La reforma de la llei del mateix Tribunal Constitucional, duta a terme durant l’última legislatura de majoria absoluta del PP i criticada per tots els partits de l’oposició, també es va fer per lectura única, i el mateix tribunal va arribar a dir que “de cap manera” l’aprovació per lectura única estava prohibida enlloc.

De fet, només el reglament de l’Assemblea de Madrid llista alguns casos en què l’aprovació de lleis no està permesa per lectura única. És el cas dels pressupostos de la Comunitat de Madrid, de les iniciatives legislatives populars (ILP) i les que vinguin dels ajuntaments i també de la reforma de l’Estatut de la Comunitat de Madrid, però és una llista que no fan la resta de parlaments de l’Estat espanyol, que es limiten a apel·lar a la sempre ambigua naturalesa de la iniciativa i a la seva simplicitat.

És per tot plegat que el sobiranisme ha acusat el TC d’imparcial i d’actuar a les ordres del govern de Rajoy per haver admès un recurs que ataca un articulat existent en altres reglaments i que ha avalat en altres sentències. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va avisar que la intenció dels magistrats és impedir l’ús que es pugui fer de la lectura única en l’aprovació de lleis sobre el referèndum i la independència i no el text en si. Tot i que la reforma del reglament aprovada en el ple era molt més extensa, sembla que aquest és l’únic element que interessa a Madrid.