Política

González agita el PSOE assumint Catalunya com a nació

Els socialistes eviten la confrontació interna a les portes del crucial 27-S

Edició impresa Política | 06/09/2015 - 00:00h

Juan Carlos Merino


La paraula de Felipe González continua sent sagrada per l'àmplia, plural i no sempre ben avinguda família socialista. Per això ahir l'entrevista de La Vanguardia , en què l'expresident del govern espanyol es va de­clarar "absolutament" a favor que la Constitució reconegui Catalunya com a nació, va agitar les aigües socialistes en un comitè federal de "simple tràmit", segons tenien tots assumit, i que va discórrer pel camí de la tranquil·litat.

I és que tots van estar d'acord que davant la imminència del crucial 27-S aquest no és el moment oportú perquè els socialistes s'enredin en una dura confrontació interna a causa d'un debat "nominalista" o semàntic sobre si Catalunya pot o ha de ser una nació. La millor prova d'això és que cap dirigent de pes no va posar el tema a sobre de la taula durant la llarga reunió a Ferraz. Tots havien llegit i fins i tot subratllat les paraules de González, però "el sentiment majoritari" del PSOE és que ara no toca embrancar-se en una polèmica interna com aquesta, sabent, com saben tots, que el PSOE d'Andalusia, d'Extremadura o de Castella-la Manxa, entre d'altres, no assumirà mai el reconeixement de Catalunya com a nació, i no es posaria mai d'acord, sobre això, amb el PSC. Com deia ahir de broma un dirigent, a Tomelloso o a Chiclana el federalisme que ara postula oficialment el PSOE continua sonant xinès. I no cal dir que Catalunya sigui una nació...

En qualsevol cas, l'absència de debat intern sobre aquest difícil assumpte no va evitar que alguns dirigents evidenciessin les seves diferències quan van arribar, extramurs de Ferraz. Per començar, l'exministra Carme Chacón va recordar que ja fa cinc anys que va firmar un article amb González defensant la plurinacionalitat de l'Estat espanyol. "Però ara no s'ha de caure en això, no caurem en nominalismes en un moment com aquest", va concloure. Segons la seva opinió, el projecte que el PSOE i el PSC comparteixen és una reforma constitucional per a un Estat federal que s'ha de consensuar per aconseguir "un nou pacte de convivència". Aquest seria el moment de "parlar de tot". Altres dirigents coincideixen que "ara no volem cacofonies, perquè el PSOE i el PSC hem d'estar més junts que mai". El líder del PSC, Miquel Iceta, es va limitar a celebrar l'aposta de González: "Jo l'he defensat sempre i m'alegro una vegada més de coincidir amb ell". Després, va demanar ajuda als seus companys del PSOE davant el repte del 27-S: "No feu cas de rumors, volem que vingueu tots". I tots aniran a fer campanya, començant pel líder del PSOE, Pedro Sánchez, que avui mateix serà a Tarragona.

En absència de la presidenta andalusa, Susana Díaz -que continua de baixa maternal, però que també acudirà a la campanya catalana-, va ser Juan Cornejo l'encarregat de fer sentir la veu del poderós socialisme andalús. "Ara no és prioritari", va dir sobre el debat obert per González. "El meu respecte a l'expresident sempre, però els temps són els temps", va advertir. El socialisme andalús es manté al límit de la declaració de Granada que Alfredo Pérez Rubalcaba va aconseguir segellar, el juliol del 2013, amb el PSC i tots els barons del PSOE, i que Cornejo va resumir així: "Sí a les singularitats, la pluralitat, la diversitat i la igualtat de tots els espanyols, visquin on visquin". Avui, com ahir, l'esmentada declaració és el final del camí per a amplis sectors del PSOE, però només el principi per al PSC.

També el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, va dir sobre les paraules de González que la Constitució ja reconeix "regions i nacionalitats". "Si és necessari que la Constitució actualitzi les relacions entre Catalunya i Espanya, d'acord, però crec que la gran nació que tenim és l'espanyola, en la qual hi cap fins i tot tota la gent que considera que la seva regió pot considerar-se nació o nacionalitat". L'asturià Javier Fernández es va mostrar partidari de forjar un Estat fort: "Prefereixo parlar de l'Estat que dels pobles i les nacions". I el valencià Ximo Puig va rebutjar el que va qualificar de "polèmiques estèrils que no van enlloc".

Enterrat, almenys oficialment, aquest debat intern, el líder del PSOE, Pedro Sánchez, va evitar enredar-s'hi i va situar els socia­listes com a única alternativa: "Som els únics que tenim un projecte de convivència".

"Hi ha una dreta anticatalanista que es creu que Espanya és seva i no és cert. I hi ha una dreta independentista que es creu que Catalunya és seva i tampoc no és cert. Ni Espanya és Rajoy, ni Catalunya és Mas. Ni Catalunya és el problema d'Espanya, ni Espanya és el problema de Catalunya. El problema són els seus actuals governants: Mas i Rajoy", va dir Sánchez. "Ha arribat l'hora de recuperar el seny, el sentit comú, per a la política catalana i espanyola. Ha arribat l'hora de construir una Catalunya millor en una Espanya diferent", va defensar. I va defensar el projecte de reforma constitucional subscrit a Granada fa dos anys: "Una declaració que va reconèixer el poble espanyol com el sobirà per decidir sobre els assumptes de convivència que ens afecten a tots, que va garantir la igualtat entre espanyols i va reconèixer, com a patrimoni de tots, la riquesa de territoris singulars com Catalunya".