OPINIÓ
6 setembre 2018 2.00 h

FULL DE RUTA

Jornada de sobirania

FERRAN ESPADA
La lliçó d’aquell 6 de setembre, amb encerts i errors, no és cap altra que el dret a l’autodeterminació d’un poble no es pot frenar amb murs legals o ariets policials

El Parlament vivia tal dia com avui fa un any una històrica sessió amb l’aprovació de la llei del referèndum que va obrir la porta a la consulta de l’1-O. Més de dotze hores de ple, fins a quatre interrupcions i el filibusterisme parlamentari farcit d’esbroncada de partits com ara Cs i el PP. 72 vots a favor, 11 abstencions i cap vot en contra –per l’absència de la resta de l’oposició– va ser el resultat de la votació per una llei que suposava una jornada de plena sobirania del Parlament. Cal recordar aquell ple als qui des del sobiranisme menystenen el paper de les institucions en la celebració de l’1-O. Perquè el paper de la ciutadania en la defensa dels col·legis electorals va ser fonamental però cal ser molt partidista i dogmàtic per no reconèixer que si es va fer el referèndum és gràcies a l’impuls del Parlament i els preparatius especialment desenvolupats des de la conselleria d’Economia d’Oriol Junqueras i d’altres, com ara la de Salut i Ensenyament. Fa un any la majoria sobiranista va forçar l’aprovació de la llei del referèndum perquè l’Estat no va deixar cap altra via per fer una consulta democràtica. No és cert que amb aquell ple es vulnerés el dret de ningú com esgrimeixen els partits unionistes. Unes formacions que antidemocràticament van voler imposar per la força la seva legítima, però minoritària, posició en contra del referèndum. Ben al contrari, el que es va fer amb la llei del referèndum és garantir els drets de tots els catalans a votar. Des del necessari reconeixement de la sobirania del Parlament. Un any després, la lliçó d’aquell 6 de setembre, amb encerts i errors, no és cap altra que el dret a l’autodeterminació d’un poble no es pot frenar amb murs legals o ariets policials. El govern del PSOE ha d’optar entre obrir una via transitable per a aquesta aspiració social i política majoritària a Catalunya o mantenir-se en el mur que van començar a edificar el 6 de setembre i que només ha generat autoritarisme, repressió, conflicte i crispació, però que caldrà tornar a saltar.