Crida unitària al món pel dret a decidir

pas Més d'un centenar de càrrecs electes signen el manifest en què es denuncia l'Estat espanyol perquè vulnera el dret d'autodeterminació dels pobles 9-n Els ciutadans podran subscriure el text diumenge a les portes del col·legi

06/11/14 02:00 BARCELONA - E.ANSOLA

Un centenar de càrrecs electes van fer ahir el primer pas per portar l'Estat espanyol davant d'organismes internacionals pel que consideren que és una “vulneració” del dret d'autodeterminació dels pobles: la negació de la celebració d'un referèndum al poble català. Els signants recorden que aquest és un dret que recullen diversos tractats internacionals, començant per la Carta Fundacional de les Nacions Unides, i que a aquest dret han apel·lat repetidament els representants polítics de Catalunya al llarg de la història sense cap resultat per part dels diferents governs espanyols.

Amb la signatura ahir del text per part dels càrrecs electes reunits a l'auditori del Parlament va retornar la imatge d'unitat que es va trencar quan l'executiu català va optar per suspendre el decret de convocatòria del 9-N arran de la suspensió decretada pel Tribunal Constitucional. Ahir la solemnitat i la unitat van tornar a l'escena política amb vista a fer una crida aquesta vegada a la comunitat internacional. No en va, la lectura del manifest es va fer en anglès, francès, alemany, castellà i català per part de diputats de CiU, ERC i ICV que treballen des de les cambres catalana, espanyola i europea.

A l'hora dels parlaments, els tres portaveus dels partits sobiranistes van prendre la paraula des del faristol. Jordi Turull (CiU), Oriol Junqueras (ERC) i Dolors Camats (ICV-EUiA) van defensar amb contundència el dret a decidir, al qual Turull es va referir com a la “causa noble” dels catalans. És per aquest motiu que segons Turull la mobilització del 9-N ha d'esdevenir un acte de “reafirmació i reacció”. I què denuncien? Junqueras ho tenia clar. “L'actitud profundament antidemocràtica” de l'Esta espanyol, raó per la qual “només podrem votar democràticament quan siguem un estat independent”, va augurar el líder republicà. Des d'una perspectiva més social, Camats va fer referència al dret a decidir en tots els aspectes que preocupen la ciutadania, com les retallades i les pensions. La diputada va recordar que els polítics han esgotat totes les vies legals per poder exercir aquest dret i va dir: “No hi renunciem.” “Per això des de la pluralitat del que som i defensem diumenge ens trobem amb la democràcia i al carrer”, va cloure.

Abans d'aquestes intervencions també van intervenir-hi l'eurodiputat Ernest Maragall (Necat-ERC), el senador Jordi Guillot (ICV-EUiA) i l'alcalde Miquel Buch (CiU) –també president de l'ACM– per fer valer el dret a decidir des de l'exercici de la democràcia. En aquest sentit, per Maragall, “Catalunya representa una esperança per a Europa”. “Estem serenament carregats de raons”, va afirmar. Buch va elogiar el paper dels ajuntaments en el procés del 9-N, va fer una crida a la unitat i va alertar que “una democràcia sense llibertat d'expressió ni vot és morta”.

Els ciutadans firmen

La gestió d'aquesta iniciativa està en mans de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i els partits sobiranistes. Després de la signatura dels electes, a partir de diumenge s'obrirà una segona fase per tal que els ciutadans que ho desitgin s'hi sumin. Amb aquest objectiu, ahir a la tarda una comissió tècnica formada per representants de CiU, ERC, ICV i la CUP i de les entitats civils van acordar que voluntaris dels partits i de les associacions se situaran a les portes dels punts de votació diumenge per adreçar-se als ciutadans que participin en el 9-N. El termini per signar s'allargarà quinze dies, el mateix període que s'ha facilitat per votar pel futur del país. A hores d'ara, però, no s'ha concretat ni quan ni de quina manera es traslladarà el manifest als organismes internacionals de les Nacions Unides, el Parlament Europeu, la Comissió Europea, el Consell d'Europa i l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) perquè actüin.

LES FRASES

Estem en una cruïlla històrica. Una situació en part d'incertesa, però de moltíssima il·lusió
Núria de Gispert
PRESIDENTA DEL PARLAMENT
Hem votat, volem votar i votarem perquè el nostre
país sigui
independent
Oriol Junqueras
PRESIDENT D'ERC
No volem una democràcia com si fos un simulacre, volem una democràcia en llibertat
Dolors Camats
COORDINADORA D'ICV
Utilitzarem tots els camins per aturar l'ofensiva de l'Estat, que gairebé arriba
a persecució
Jordi Turull
PRESIDENT PARLAMENT CIU
Darrera actualització ( Dijous, 6 de novembre del 2014 02:00 )