OPINIÓ
6 novembre 2018 2.00 h

La gran lliçó de Nova Caledònia

El referèndum d’auto­de­ter­mi­nació cele­brat diu­menge a Nova Caledònia, un arxipèlag del Pacífic pròxim a Austràlia sota sobi­ra­nia fran­cesa, va ser con­trari a la inde­pendència amb un 56,4% dels vots. Però a ningú se li escapa que el 43,6% a favor és un resul­tat sor­pre­nent –la població autòctona s’estima en menys d’un 40%–. L’inde­pen­den­tisme canac, que té com a prin­ci­pal expo­nent la coa­lició del Front d’Alli­be­ra­ment Naci­o­nal Canac Soci­a­lista (FLNKS) ha acon­se­guit que el referèndum sigui l’eina que per­meti vehi­cu­lar les històriques rei­vin­di­ca­ci­ons de la mal­trac­tada població canaca. L’aban­do­na­ment de la insurgència vio­lenta dels canacs i de la repressió mili­tar fran­cesa ha fruc­ti­fi­cat en una solució pacífica i democràtica esta­blerta en els acords de 1988. Cele­brat el pri­mer referèndum dels tres acor­dats –els pròxims, el 2020 i el 2022–, la par­ti­ci­pació de gai­rebé el 80% indica que aquesta és ja una via patri­moni de tot Nova Caledònia, inde­pen­den­tis­tes i uni­o­nis­tes. La cessió dels canacs accep­tant un cens que incloïa la població fran­cesa i la de París assu­mint un referèndum amb tres opor­tu­ni­tats és un acord en què tot­hom gua­nya perquè tot­hom arrisca democràtica­ment.

Caldrà espe­rar el 2020 per veure l’evo­lució a Nova Caledònia. Els canacs tenen el repte de sumar un 7% més de la població per gua­nyar el referèndum i evi­tar algu­nes pro­vo­ca­ci­ons que inci­ten els inde­pen­den­tis­tes a retor­nar a la violència. I França haurà de reforçar l’auto­go­vern per per­me­tre millo­res en la deplo­ra­ble situ­ació social dels canacs si vol con­tra­res­tar un inde­pen­den­tisme que diu­menge es va demos­trar més fort del que s’espe­rava. El futur de Nova Caledònia no està escrit, però la lliçó democràtica que ha donat és ja un fet real.