Porta de sortida

De ser una porta d'entrada possible, la Constitució s'ha convertit en un mecanisme d'expulsió

La Vanguardia en català | 06/12/2014 - 00:00h


Pilar Rahola


La foto de la primera fila, amb els Millos, Camachos i Colls, els xiulets del públic contra el català, el menyspreu contra Montilla, el crit històric d'"en español" quan va sonar un "bon dia"..., i tot en un acte d'unitat a favor de la Constitució. Com que no es tractava de cap activitat de l'extrema dreta, sinó de l'oficialitat, es pot imaginar que el resum parla per si sol. De fet, aconsello la crònica de l'Andreu Barnils, amb uns tocs d'humor que donen més surrealisme a l'acte.

Que trist que una llei de lleis que va néixer per agrupar totes les sensibilitats i nacions hagi estat segrestada pels sectors més intolerants del nacionalisme espanyol! Sectors, per cert, que agrupen demòcrates, tant com figures que mai no ho van ser però que ara aspiren a ser els zeladors de la congregació de la fe. Tanmateix, no es tracta d'això?, no és l'apropiació d'un determinat nacionalisme espanyol excloent el que ha expulsat centenars de milers de catalans d'aquest territori que ens havia d'acollir? Que alguns demòcrates de tota la vida apel·lin a la Constitució com a text sagrat que han de protegir de la fúria dels heretges és un sarcasme tan feridor que arriba a categoria d'escarni. Aquest és el problema de la Constitució, que se l'han quedada de forma abusiva aquests que mai no van estimar la pluralitat, van menysprear les llengües, van trencar els pactes amb les nacions i només imaginen una Espanya de conquesta. Per això no suporten ni Montilla, perquè els trenca l'esquema unidireccional.

Per dir-ho clar, no van ser els catalans els que van fugir del pacte constitucional, que hauria pogut crear un territori de trobada on compartir les nostres diferències. Van ser els que van segrestar la Constitució els que ens van expulsar. I de ser una porta d'entrada a la complicitat avui s'ha convertit en un mecanisme de desnonament. No és cert que la Constitució empari l'Espanya de tots. Abusada, recargolada, patrimonialitzada, segrestada i finalment usada com a arma llancívola, avui la Constitució empara l'Espanya d'uns, i no són els que estimen la diversitat dels pobles. De fet, són els que es passejaven per la Península buscant firmes contra l'Estatut i els catalans. És a dir, d'integradors res, de segregadors, tot.

En aquest punt de l'article Miquel Roca i altres pares de la cosa em diran que el text és més avançat que la interpretació que en fa la santa inquisició, però serveix de poc. Perquè són els que n'aturen la interpretació, com si la Constitució fos un dogma de fe i no un text legal. És per això que el text ja no serveix, perquè inspirat en una voluntat de futur junts s'ha convertit en l'ariet d'un present desintegrador. El problema de la Constitució que avui se celebra no va ser mai dels separatistes, va ser dels ínclits separadors que tan efusivament van treballar per convertir-la en un edicte d'expulsió.