LA CLAU

Enric Hernàndez

ENRIC HERNÀNDEZ

Director

El procés, ¿una revolució sistèmica?

@Enric_Hernandez

La CUP es debat entre el seu ideari revolucionari, enderrocar l''establishment', i claudicar davant d'ell fingint haver-li imposat el seu ideari

La CUP decideix en assemblea rebutjar la seva investidura i no descarta eleccions anticipades. 


DISSABTE, 5 DE DESEMBRE DEL 2015 - 20:42 CET

Temps estranys els que ens ha tocat viure. La dreta catalanista irrita les elits que la van patrocinar i la monarquia que la va mimar. Útil durant dècades com a dic de contenció enfront de l’independentisme, Convergència s’erigeix ara en el cavall de Troia del rupturisme en l’imaginari de l’alta i petita burgesia catalana. Alguns no l’hi perdonaran mai a la força sistèmica de la Catalunya autonòmica, ni tan sols si acaba per rectificar.
    L’independentisme d’esquerres, amb forta implantació a la Catalunya de comarques, ha decretat una treva temporal en la lluita de classes que lliura el catalanisme des de la Segona República, amb l’excepció de la primera legislatura de Jordi Pujol, que tan cara van pagar els republicans. Un alto el foc justificat en la troballa d’un enemic comú, l’Estat i la seva negativa a autoritzar un referèndum, però que també constitueix una maniobra defensiva davant l’emergència d’altres esquerres, unes sobiranistes, altres rabiosament independentistes, que des de fora del sistema disputen a ERC el seu espai natural.

Contradiccions de la CUP

I l’esquerra revolucionària, forjada en la barricada independentista però fins ara nodrida a cop d’abraçada presidencial i de tertúlia ben pensant, ha acabat permetent que sigui el sistema el que aguditzi les seves contradiccions. La CUP es debat entre aferrar-se al seu ideari, orientat a enderrocar l’establishment, i claudicar davant l’establishment fingint haver-li imposat el seu ideari.
    El pla de xoc social amb el qual Junts pel Sí tempta la CUP perquè piqui l’ham de la investidura de Mas és un compendi de promeses incomplertes per CDC i ERC, noves iniciatives condemnades a l’oblit per l’asfíxia financera de la Generalitat i ambiciosos plans posposats fins a l’adveniment de la república catalana. Molt s’hauran d’esforçar per fer brillar una panòplia tan rovellada.
    Si cristal·litza el pacte d’investidura, el procés haurà aconseguit tota una fita històrica: una revolució encapçalada pel sistema mateix. Tard o d’hora s’aclarirà si la gesta va tenir més de revolucionària o de sistèmica
.