OPINIÓ
6 desembre 2018 2.00 h

Poc o res a celebrar

La Cons­ti­tució espa­nyola cele­bra el seu 40 ani­ver­sari en un dels moments més con­vul­sos política­ment i soci­al­ment des de la seva pro­mul­gació l’any 1978. Han estat qua­ranta anys d’esta­bi­li­tat que han permès avançar en la cons­trucció d’un Estat social, democràtic i de dret i la Cons­ti­tució ha estat el marc de con­vivència que ho ha fet pos­si­ble. El marc que es va poder acon­se­guir en aque­lla Espa­nya amb un peu a les tene­bres de la post­guerra i la dic­ta­dura mili­tar i l’altre en una nova etapa plena d’espe­ran­ces i aspi­ra­ci­ons mai aban­do­na­des. Un marc que 40 anys després és clara­ment insu­fi­ci­ent.

Mili­ons de ciu­ta­dans, a Cata­lu­nya i també a Espa­nya, no s’hi sen­ten repre­sen­tats. La majo­ria no havien nas­cut o són fills d’una altra època, d’altres no la podien votar i molts dels que ho van fer hi van veure l’única escletxa per on esca­par d’una presó vir­tual i en direcció a un món millor, tot i assu­mir els defec­tes i les limi­ta­ci­ons que supo­sava haver hagut de nego­ciar els con­cep­tes i les parau­les i fins i tot algu­nes comes del text cons­ti­tu­ent amb els hereus i guar­di­ans, civils i mili­tars, del règim fran­quista.

Una majo­ria de cata­lans no accepta que la uni­tat d’Espa­nya sigui “indis­so­lu­ble”, que Cata­lu­nya no tin­gui dret a exer­cir la seva sobi­ra­nia per pro­te­gir la seva super­vivència com a nació històrica o per deci­dir democràtica­ment el seu futur polític. També són mili­ons els cata­lans i els espa­nyols que rebut­gen la monar­quia borbònica i defen­sen la legi­ti­mi­tat i idoneïtat de la República com a forma de govern. Aques­tes i altres impo­si­ci­ons són el mur que cal superar, perquè han estat blan­que­ja­des al llarg de qua­tre dècades d’immo­bi­lisme, por­tat a l’extrem amb lec­tu­res res­tric­ti­ves del text cons­ti­tu­ci­o­nal, que l’han aca­bat con­ver­tint, de nou, en una gàbia.