POLÍTICA
BARCELONA - 6 desembre 2018 2.00 h

El Suprem manté Marchena enfront dels independentistes

 La sala 61 rebutja per unanimitat apartar el magistrat, candidat del PP, i els altres sis jutges en el judici de la causa catalana

 El CGPJ demana la creu de Sant Raimon a títol pòstum per al jutge de l’1-O

  • PreviousNext
M.P - BARCELONA

La sala del 61 del Tri­bu­nal Suprem va anun­ciar ahir que rebutja per una­ni­mi­tat apar­tar el magis­trat Manuel Marc­hena i els sis com­panys del tri­bu­nal que jut­ja­ran quinze pro­mo­tors de la inde­pendència de Cata­lu­nya, vuit dels quals l’havien recu­sat en con­si­de­rar-lo afí al PP, després de difon­dre’s els mis­sat­ges del por­ta­veu popu­lar al Senat, Igna­cio Cosidó, sobre el pacte per reno­var el Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial (CGPJ), ara tren­cat, en què afir­mava el seu con­trol “des del dar­rere”.

Després d’hora i mitja de reunió, els magis­trats van deses­ti­mar les sol·lici­tuds de recu­sació que vuit acu­sats havien pre­sen­tat con­tra el pre­si­dent de la sala penal, així com la petició del pre­si­dent d’Òmnium Cul­tu­ral, Jordi Cui­xart, que va esten­dre la sol·lici­tud a tot el tri­bu­nal, segons van infor­mar fonts del Suprem. Van afe­gir que en els pro­pers dies es difondrà la reso­lució amb els argu­ments del rebuig. Els altres sis magis­trats recu­sats són: Anto­nio del Moral, Luci­ano Varela, Juan Ramón Ber­dugo i Andrés Martínez Arri­eta, Ana María García Fer­rer i Andrés Palomo (a la foto).

D’altra banda, la comissió per­ma­nent del CGPJ va apro­var ahir un informe favo­ra­ble a la con­cessió, a títol pòstum, de la Creu de Sant Rai­mon de Penya­fort al magis­trat Juan Anto­nio Ramírez Sunyer, titu­lar del jut­jat d’ins­trucció 13 de Bar­ce­lona, que inves­tiga els orga­nit­za­dors de l’1-O. L’acord és a pro­posta del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya (TSJC), que fa seva la ini­ci­a­tiva impul­sada per la junta de jut­ges i jut­ges­ses penals de Bar­ce­lona perquè es con­ce­deixi aquesta dis­tinció al magis­trat, mort fa un mes. La decisió final és del Minis­teri de Justícia.

És la segona vegada que la sala espe­cial rebutja els inci­dents de recu­sació que han plan­te­jat els acu­sats cata­lans al llarg del pro­ce­di­ment. Aquest cop, els encau­sats per rebel·lió van denun­ciar els vin­cles de Marc­hena –que va renun­ciar a pre­si­dir el Suprem i el CGPJ després de la difusió d’aquell mis­satge– amb el PP, i van esti­mar que en cas de man­te­nir-se la com­po­sició del tri­bu­nal no es podria garan­tir la seva impar­ci­a­li­tat. Cui­xart va al·legar que “els dub­tes d’impar­ci­a­li­tat” sobre Marc­hena “s’este­nen” també als seus com­panys, i va invo­car la con­demna recent del Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans (TEDH) a Espa­nya pel cas del diri­gent abert­zale Arnaldo Otegi, en el qual no es va reconèixer la par­ci­a­li­tat d’una magis­trada que el va jut­jar i, per extensió, dels altres dos jut­ges del tri­bu­nal.

Aquesta sala, el nom de la qual prové de l’arti­cle 61 de la llei orgànica del poder judi­cial, està for­mada pel pre­si­dent del Suprem i del CGPJ, Car­los Les­mes, els pre­si­dents de les cinc sales de l’alt tri­bu­nal i pel magis­trat més antic i el més modern de cadas­cuna d’elles. La sentència serà redac­tada pel magis­trat de la sala mili­tar del Suprem, Jacobo Barja de Qui­roga. En aquest cas, però, només catorze d’ells han for­mat part de la deli­be­ració, atès que a dos els afecta la recu­sació: Marc­hena, pre­si­dent de la sala segona, que pre­si­dirà i redac­tarà la sentència de la causa cata­lana, i Martínez Arri­eta, el més antic de la sala segona, i que havia d’ocu­par el lloc de Marc­hena amb el seu ascens.

Amb aquesta decisió, el tri­bu­nal for­mat pels set jut­ges del Suprem repren­dran els pre­pa­ra­tius del judici, que segu­ra­ment començarà a finals de gener. Abans hau­ran de cele­brar una vista oral per resol­dre els deno­mi­nats arti­cles de previ pro­nun­ci­a­ment, que es pre­veu per la set­mana abans de Nadal, i en la qual els acu­sats tor­na­ran a qüesti­o­nar la com­petència del Suprem per jut­jar-los, ja que con­si­de­ren que ho ha de fer el TSJC.