OPINIÓ
6 desembre 2018 2.00 h

KEEP CALM

De marc a gàbia

JOFRE LLOMBART
Avui, que la Cons­ti­tució fa 40 anys, Espa­nya té pre­sos polítics en vaga de fam i gent d’ultra­dreta al Par­la­ment

Avui, la Cons­ti­tució “que nos dimos entre todos” fa 40 anys. L’any 1978 tenien dret a vot els majors de 21 anys, per tant cal­dria pre­ci­sar que és la carta magna que es van donar entre tots els que avui tenen més de 60 anys. I aquesta vene­ra­ble població, entre la qual hi ha els meus pares, repre­senta un 25% de la població espa­nyola segons dades de l’INE. Una xifra res­pec­ta­ble però insu­fi­ci­ent. I pas­sar d’una repre­sen­ta­ti­vi­tat majo­ritària de la soci­e­tat a ser-ne una quarta part no s’hi arriba de la nit al dia. La Cons­ti­tució espa­nyola s’ha dei­xat enve­llir, dete­ri­o­rar i, en con­seqüència, ha dei­xat de ser útil tal com va ser parida fins al punt que molts ciu­ta­dans (majo­ria a Cata­lu­nya, per exem­ple) la veuen com una eina invàlida per garan­tir els seus drets i lli­ber­tats i, en alguns casos, com un agent hos­til. A diferència de molts ago­sa­rats de la meva gene­ració, jo no m’atre­veixo a fer una esmena a la tota­li­tat als pro­ta­go­nis­tes de la tran­sició de manera retro­ac­tiva. A pilota pas­sada és molt fàcil opi­nar i fins i tot jut­jar uns fets que només es poden con­tex­tu­a­lit­zar al cap d’un temps. Efec­ti­va­ment, qua­tre dècades després sem­bla com si allò s’hau­ria pogut fer millor però no penso gas­tar ni una rat­lla a cri­ti­car uns actors polítics i soci­als que es van tro­bar amb el que es van tro­bar i ho van ges­ti­o­nar com bona­ment van poder. A mi el que em pre­o­cupa és el pre­sent i alguna cosa falla, ara sí, si la Cons­ti­tució és la mateixa que la d’aque­lles cir­cumstàncies. No és una manera de par­lar. Avui mateix tenim dos símpto­mes molt sig­ni­fi­ca­tius que aquell marc cons­ti­tu­ci­o­nal de mera­ve­llosa con­vivència fra­terna entre espa­nyols no acaba de girar rodó. Avui, que la Cons­ti­tució fa 40 anys, Espa­nya té pre­sos polítics en vaga de fam i també presència par­la­mentària de la ultra­dreta. Avui mateix, el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, que la Cons­ti­tució pre­senta com el màxim repre­sen­tant de l’Estat a Cata­lu­nya, és –pre­ci­sa­ment– fora de l’Estat per fer una con­ferència titu­lada: De la gàbia cons­ti­tu­ci­o­nal espa­nyola a la lli­ber­tat. Ha pre­fe­rit fer aquesta denúncia a assis­tir a l’acte de com­me­mo­ració. Tot un reflex de com estan les coses.