OPINIÓ

Catalunya 2015: legalitat i legitimitat

07/01/15 02:00 ADVOCAT I PROFESSOR DE DRET A ESADE - EDUARD SAGARRA TRIAS

“Una crisi que colpeja la legitimitat no pot resoldre's exclusivament en el pla del dret.” Giorgio Agamben (El misterio del mal, 2013). La reflexió del filòsof italià és d'una rabiosa actualitat en les relacions entre Catalunya i el govern d'Espanya. La frase –que faig totalment meva– assenyala que una crisi com aquesta que afecta de forma generalitzada una societat no es pot resoldre, com pretén l'Estat, a través del poder judicial. Que es tracta d'una crisi generalitzada ho demostra la intensitat i extensió del qüestionament, per part d'alguns partits i càrrecs institucionals, de si és legítim i legal actualitzar o adaptar la Constitució espanyola als nous temps i a les noves situacions històriques en el segle XXI.

L'origen de la crisi el podem situar quan l'any 2010, i arrel d'un recurs del PP, el Tribunal Constitucional va laminar l'Estatut de Catalunya del 2006 que el poble de Catalunya –l'únic que constitucionalment ho podia fer– s'havia atorgat per referèndum. La decisió de l'alt tribunal va crear una crisi, ja que va considerar il·legal aquell estatut, malgrat haver seguit tots els procediments i garanties democràtiques de legalitat: s'havia debatut i aprovat pel Parlament de Catalunya, el Congrés, el Senat de l'Estat, s'havia signat pel rei d'Espanya, publicat i havia entrat en vigor. Complia, doncs, totes les condicions legals i constitucionals. Malgrat això, el Tribunal Constitucional va declarar el seu contingut com a no constitucional tot generant la crisi que posa en qüestió la legitimitat de la mateixa Constitució que emparava el procés i l'acció del poder polític i legislatiu.

A partir d'aleshores es discuteix i es teoritza sobre la legitimitat i la legalitat del procés català, de l'encaix de Catalunya amb Espanya i dels processos permesos pel pacte constitu-cional del 1978, que després d'aquella decisió quedaria erosionat fins al punt de no ser ja instrumental. En aquesta situació de crisi és quan queda en dubte que, en les actuals circumstàncies, sigui possible una nova Constitució (o pacte) que acceptés eventualment el dret a la separació si legítimament i democràticament ho acordés un poble, una nació o una autonomia a través d'un referèndum legal. També aquesta forma d'expressió col·lectiva es coneix com el dret a decidir, que ve a ser l'adaptació i expressió al segle XXI i a Europa del principi i dret a l'autodeterminació dels pobles proclamat per l'ONU i acceptat per tots els estats al segle XX.

Aquest principi o dret a decidir no és revolucionari, ja que altres estats i nacions europees democràtiques, amb un sistema de monarquia parlamentària igual que l'espanyol i membres de la Unió Europea ho van fer el 18 d'octubre del 2014. Parlem del Regne Unit i d'Escòcia. Quin referèndum es va dur a terme de comú acord “legalment i legítimament”, sense entrebancs ni amenaces judicials. Exercint la política en democràcia.

Començarem malament l'any 2015 –la ciutadania no ho entendrà i es desinteressarà de la política– si les institucions de l'Estat continuen fent passar reiteradament els debats polítics a través dels tribunals i no per mitjà dels Parlaments en un debat entre els legítims representants polítics que els integren. Les institucions i la democràcia poden estar en perill si els principis de legalitat i legitimitat no es respecten i es confonen entre ells. Reitero una obvietat: les qüestions o discrepàncies polítiques s'han de resoldre políticament, no pas judicialment ni a través del dret.

Pel camí erroni actual no només es col·lapsarà encara més l'administració de justícia, sinó que passarà quelcom més greu; es distorsionarà la separació de poders del sistema democràtic, basat en la legitimitat delegada pels ciutadans als representants polítics reduint la seva capacitat legal d'actuació, és a dir, de dictar i aprovar normes i lleis.

Darrera actualització ( Dimecres, 7 de gener del 2015 02:00 )