OPINIÓ
7 gener 2017 2.00 h

XOCOLATA

Els arbres i el bosc

GERMÀ CAPDEVILA
No hem de caure en els paranys que ens pararan cada cop més sovint

Des que l'independentisme esdevingué hegemònic a Catalunya, fa poc menys d'una dècada, les hem vistes de tots colors. Cap moment, però, serà més decisiu per a les aspiracions nacionals del país que aquest 2017. Ens caldrà posar tota la carn a la graella i aguantar el tipus. Més que mai, no podem perdre el focus en l'objectiu final, no podem caure en els paranys que ens pararan cada cop més sovint. En resum, no podem permetre'ns que els arbres no ens deixin veure el bosc. Fa pocs dies, el web informatiu Politico col·locava Catalunya en el cistell dels temes importants del 2017. La majoria d'analistes locals van quedar-se amb el titular clickbait i no van saber veure el que de veritat importa de l'article: diu que la Unió Europea haurà d'intervenir en el conflicte Catalunya-Espanya, i que els estats europeus hi hauran de prendre posició. De la mateixa manera, fa feredat veure com tants independentistes convençuts van caure en el parany de la falsa polèmica dels fanalets de Vic, tot fent aflorar de forma inconscient el complex d'inferioritat que arrosseguem com a poble des de fa 300 anys. Quan Carles Puigdemont diu que d'aquí a un any no serà president, està deixant ben clar que no hi ha marxa enrere, que anem a totes, que no es negociarà cap rebaixa. Des de l'unionisme, en comptes de fer campanya pel no en el referèndum, intentaran dividir, separar i diluir l'independentisme. No ho aconseguiran.