POLÍTICA
BARCELONA - 7 gener 2017 2.00 h

Puigdemont: dotze mesos

 El president arriba al primer any de mandat amb la defensa del referèndum i la negativa a ser candidat del PDeCAT si compleix el full de ruta

 Una dotzena de claus expliquen la gestió d'un perfil atípic consagrat al procés

ODEI A.-ETXEARTE - BARCELONA

Cent cinc dies feia de les eleccions del 27-S i Carles Puigdemont va ser investit president de la Generalitat després d'un triple salt mortal de l'independentisme, com a colofó d'un estira-i-arronsa entre JxSí i la CUP que semblava irresoluble i amb una embranzida final en forma de retirada d'Artur Mas. Dilluns farà un any del migdia trepidant en què l'aleshores alcalde de Girona va haver d'agafar el cotxe i baixar precipitadament fins al Palau de la Generalitat per acceptar l'encàrrec excepcional d'intentar liderar el país enmig d'un complex i condicionat procés d'independència. Dimarts es complirà el primer aniversari d'una atípica investidura en diumenge, que va vorejar el termini legal previ a la convocatòria d'unes eleccions per al març que s'atansava. El 130è president de la Generalitat, el que volia liderar el país en un complex temps de trànsit polític (el de la postautonomia i la preindependència), ha esgotat dotze dels divuit mesos als quals va acotar inicialment el mandat. Un termini que, si es compleixen els compromisos actuals amb la introducció del referèndum en el full de ruta, s'allargarà vuit mesos més dels planejats inicialment.

També són dotze les claus del primer any d'un president que ha acotat la seva tasca a la institució a l'intent de culminar el procés. “No sento vertigen, però sí una enorme responsabilitat”, deia en una entrevista a El Punt Avui TV.

1. Termini acotat

Durant aquest primer any, el govern de JxSí ha centrat l'acció de govern en el procés i la gestió diària, fortament condicionada per la impossibilitat d'aprovar uns pressupostos per al 2016, l'enrocament de Madrid davant dels incompliments dels compromisos estatutaris i les impugnacions reiterades de l'Estat de totes les accions parlamentàries relacionades amb el procés o amb suposades invasions de competències en temes socialment sensibles com la llei d'emergència habitacional. Puigdemont va assumir el càrrec amb la premissa d'acotar la presidència al que inicialment havia de ser el mandat més curt, i reiteradament ha declarat que no es presentarà com a candidat, tot i que se sentiria obligat a fer-ho si el procés es “talla abruptament”. “Si hi hagués unes eleccions en un termini de pocs mesos i les eleccions fossin per continuar el full de ruta i acabar la tasca, estaria moralment obligat a acceptar”, ha admès.

2. Un partit sense candidat

La tria precipitada de Puigdemont per part d'Artur Mas va condicionar fortament la dissolució pràctica de CDC i la constitució del PDeCAT. Després del pas al costat de Mas, al mateix temps que la nova direcció se situa, el partit es redimensiona amb un complicat ERO, intenta recuperar l'espai electoral perdut i els diversos sectors es guareixen de les ferides obertes en el convuls congrés del juliol. Em aquest context, i davant de les darreres enquestes desfavorables per al PDeCAT, la incògnita sobre la candidatura de Puigdemont pesa més que mai. Una candidatura de l'exalcalde de Girona podria ser l'única possibilitat dels exconvergents per disputar la victòria que totes les enquestes atorguen a ERC en unes eventuals anticipades, tenint en compte les dificultats que es repetís una candidatura conjunta com la de JxSí. En cas que Puigdemont no fes el pas, els noms de la portaveu del govern, Neus Munté, i de la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, figuren en totes les travesses. La militància, en qualsevol cas, hauria de triar la candidatura en unes eleccions primàries.

3. CUP: confiança mútua

El rebuig de la CUP a la tramitació del pressupost el juny passat va marcar un punt d'inflexió en les relacions entre l'executiu i la formació anticapitalista. Puigdemont va començar a treballar llavors en la construcció d'una cadena de confiança amb diverses baules, que partia de la premissa que tot s'havia de negociar amb independència de l'acord de governabilitat, i que ha portat Presidència a implicar-s'hi directament, com va passar amb la negociació del pressupost d'enguany, que està en tramitació al Parlament.

4. El referèndum

El debat sobre la qüestió de confiança va permetre a JxSí i la CUP modificar el full de ruta per introduir-hi una nova “pantalla democràtica” i salvar l'impediment que els vots inequívocament partidaris de la independència no superessin el 50% en els comicis del 27-S.

5. Els tribunals

En vista de la creixent judicialització del procés sobiranista, Puigdemont va declarar que estaria disposat a anar a la presó pel fet d'haver convocat el referèndum.

6. L'oposició

En prendre possessió del càrrec, Puigdemont va intentar obrir una nova etapa de relacions amb l'oposició per llimar, almenys formalment, les arestes de la polarització de la política parlamentària, dividida en els blocs dels partidaris i els detractors de la independència.

7. El perfil atípic

Amb la tria de Puigdemont, Mas cedia el seu relleu polític a un nom no alineat amb cap de les famílies del partit i passava a centrar-se en el que llavors anomenaven refundació. El mateix Puigdemont va acabar situant persones de la seva confiança a la nova formació, amb David Bonvehí al capdavant. El fet que el perfil de Puigdemont s'allunyi de l'estereotip convergent sembla que ha beneficiat la percepció del president que tenen els votants d'altres partits, d'acord amb algunes enquestes, però la falta d'identificació amb el PDeCAT no afavoreix per ara la formació que coordina Marta Pascal.

8. Els comuns

La repesca del referèndum ha constituït, alhora, un intent per tornar a vertebrar la majoria sobiranista, aquesta vegada amb l'univers dels comuns que lidera l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Després de la constitució del Pacte Nacional pel Referèndum, però, les tensions amb la futura candidatura de confluència d'esquerres han tornat a aflorar, després que Xavier Domènech, el seu cap de files al Congrés i arquitecte del nou partit, reclamés la convocatòria d'eleccions.

9. L'intent de pacte

La Generalitat continua allargant la mà a Mariano Rajoy per pactar el referèndum, però les posicions es mantenen enrocades, tot i l'“operació diàleg” llançada des de Madrid. L'executiu considera que el canvi d'actitud de La Moncloa és tan sols formal i que no es concreta en gestos, i alhora reclama sense èxit consolidar una relació bilateral amb el govern espanyol. Si això no es produeix, Puigdemont no assistirà el dia 17 a la conferència de presidents per abordar, entre altres qüestions, la reforma del finançament.

10. La interinitat

Tanmateix, durant bona part d'aquest any al capdavant de la Generalitat, les dificultats per constituir govern a l'Estat espanyol han complicat encara més les relacions entre els governs espanyol i català. Després del fracàs de les eleccions del 20-D, i del segon intent amb els comicis del 26-J per constituir un executiu, la pèrdua de la majoria absoluta de Rajoy no ha suavitzat el rebuig frontal dels populars al referèndum.

11. Les relacions amb ERC

Les friccions entre els exconvergents i els republicans es reprodueixen cíclicament dins de l'executiu, però Puigdemont i Oriol Junqueras han establert una línia d'interlocució per minimitzar-les. El president i el vicepresident es reuneixen els dimarts després de la trobada del consell executiu.

12. L'alcalde

Puigdemont és com un alcalde d'alcaldes que ha prioritzat les relacions del govern amb el món municipal , intentant visibilitzar la gestió de la Generalitat a l'àrea metropolitana i teixint aliances inèdites amb els seus alcaldes i alcaldesses.