Opinió
7 gener 2018 2.00 h

Homo Sapiens

Els mestres de la mentida

Miquel Riera

La capa de democràcia amb què s’embolcalla el PP no aconsegueix ni dissimular tot allò ranci del seu ADN

La mentida i la manca de la més mínima ètica i moral són algunes de les característiques dels totalitaris. A partir d’aquí tot s’hi val, naturalment, des de passar com sigui per damunt dels seus enemics –amb la mort o la presó– fins a la corrupció generalitzada. A l’Estat espanyol no podem pas dir directament que governa un partit totalitari, però, si analitzem algunes de les conductes del Partit Popular i dels seus dirigents al llarg del temps, moltes serien pròpies de règims feixistes, sobretot quan s’ha tractat de combatre el procés català cap a la independència o de permetre l’enriquiment propi i dels amics i coneguts.

Som en una Unió Europea que, en teoria, vetlla perquè els seus socis respectin els principis democràtics, però la capa de democràcia amb què s’embolcalla el partit més corrupte d’Europa no aconsegueix ni tan sols dissimular tot allò ranci i retrògrad que el PP porta en el seu ADN. Per alguna cosa són els hereus directes del franquisme que, per si algú ho ha oblidat, va ser còmplice de feixistes com Hitler o Mussolini. La mentida i la manipulació són el pa de cada dia del govern popular, que no dubta a utilitzar la justícia –a la cua dels rànquings mundials d’independència–, les forces de seguretat o els mitjans de comunicació. Una de les proves més evidents d’aquesta connivència immoral són el seguit d’informes redactats per la Guàrdia Civil i avalats per la fiscalia en què, com si d’una novel·la es tractés, s’hi descriuen fets que no han passat mai amb l’únic objectiu d’acusar i empresonar dirigents polítics catalans i tot aquell que els faci nosa –des de bombers, mossos, mestres, tuitaires fins a estudiants o avis– en el seu punt de mira.

Entre els grans mestres populars de la mentida i la manipulació hi ha la vicepresidenta Santamaría, els ministres Zoido i Catalá i els diputats Casado, Maíllo i Hernando. La manera com han sortit, per exemple, a negar les dures càrregues policials de l’1-O o com s’han rigut de les víctimes d’aquell dia, només pot provocar menyspreu a qualsevol demòcrata. I tot això sense parlar de com manipulen el Codi Penal per inventar-se delictes d’odi o com menteixen vilment sobre la realitat de l’educació a les escoles catalanes.

Diu la dita que abans s’atrapa un mentider que un coix. Tant de bo sigui aquest el cas. I paguin com cal la seva arrogància feixista.