POLÍTICA
BARCELONA - 7 gener 2019 2.00 h

La Crida accepta treure el blindatge a la direcció

 La ponència organitzativa recull l’esmena perquè la presidència i la secretaria general puguin ser revocades

 Amb 15.000 fundadors funcionarà com un partit i pot participar en cites electorals

JORDI ALEMANY - BARCELONA

La Crida Naci­o­nal per la República tindrà un fun­ci­o­na­ment simi­lar al d’un par­tit, amb un govern de direcció política i exe­cu­tiva for­mat per 21 per­so­nes, i en què final­ment els càrrecs de la pre­sidència i la secre­ta­ria gene­ral, mal­grat tenir la con­dició de mem­bres nats, podran ser revo­cats per un pro­ce­di­ment que encara s’ha de regla­men­tar. Aquest és un dels can­vis reco­llits en la ponència orga­nit­za­tiva fruit del procés d’esme­nes res­pecte al text que es va pre­sen­tar a la con­venció fun­da­ci­o­nal de Man­resa del 27 d’octu­bre i que esta­blia que els dos càrrecs no eren revo­ca­bles i només podien dimi­tir.

Un 50% dels mem­bres del secre­ta­riat de la Crida sor­gits d’aquesta direcció podran pertànyer a admi­nis­tra­ci­ons, enti­tats públi­ques i par­tits, i l’orga­nit­zació deixa a decisió dels asso­ci­ats com par­ti­ci­par en futurs comi­cis elec­to­rals, fet que des de fa mesos ha obert les espe­cu­la­ci­ons a l’entorn del PDe­CAT i Junts per Cata­lu­nya, amb con­se­llers, pre­sos polítics i dipu­tats que s’han adhe­rit a la Crida, com a pos­si­bles can­di­dats per encapçalar llis­tes muni­ci­pals men­tre seguei­xen tre­ba­llant en l’encaix de les for­ma­ci­ons.

La Crida, impul­sada per Car­les Puig­de­mont, el manté com a pre­si­dent impul­sor i el text asse­gura que n’ha de lide­rar l’acció política. L’orga­nit­zació es com­ple­tarà amb un con­sell de repre­sen­tants, amb un pre­si­dent i una mesa naci­o­nal, que con­tro­larà l’acció de la direcció política, ela­bo­rarà els regla­ments i estruc­tu­rarà el tre­ball intern. Estarà inte­grat per 160 per­so­nes, entre ells els 21 de la mateixa direcció, a més dels fun­da­dors Puig­de­mont, Jordi Sànchez i Quim Torra com a mem­bres nats, i la resta seran repre­sen­tants ter­ri­to­ri­als (50) i sec­to­ri­als (50) esco­llits en pro­ces­sos elec­to­rals. Els 36 res­tants pro­vin­dran dels cor­rents defi­nits dins la Crida: libe­ral, soci­al­demòcrata i d’esquer­res.

L’assem­blea de la Crida Naci­o­nal és la ter­cera pota orga­nit­za­tiva i estarà for­mada per tots els asso­ci­ats que hagin pagat la quota i tin­guin una anti­gui­tat de sis mesos. Els 15.000 fun­da­dors actu­als seran asso­ci­ats després del congrés cons­ti­tu­ent que s’ha ajor­nat fins al pro­per dia 26 al Cen­tre de Con­ven­ci­ons Inter­na­ci­o­nals de Bar­ce­lona. L’assem­blea esco­llirà la direcció i deter­mi­narà i apro­varà l’estratègia polític i la gestió econòmica.

En espera de les 11 esme­nes encara vives i que podrien modi­fi­car aspec­tes orga­nit­za­tius, l’altra ponència que marca les línies polítiques ela­bo­rada per Jordi Sànchez ha tin­gut modi­fi­ca­ci­ons, la majo­ria de matís. Incor­pora, això sí, un com­promís de Cata­lu­nya amb la rea­li­tat naci­o­nal de la Val d’Aran i la cul­tura occi­tana, així com amb els Països Cata­lans. S’han afe­git aspec­tes que afec­ten la page­sia, la neces­si­tat de dis­po­sar d’enti­tats bancàries de ser­vei i no de poder polític, referències al canvi climàtic, al con­trol efec­tiu de l’acció de govern de la futura República cata­lana sense ingerències de grans cor­po­ra­ci­ons i amb l’ús res­pon­sa­ble de recur­sos públics, o la neces­si­tat de poten­ciar un tei­xit pro­duc­tiu per millo­rar la com­pe­ti­ti­vi­tat en el marc de l’eco­no­mia mun­dial.

En referència al fet que un 80% de la soci­e­tat cata­lana és favo­ra­ble a un referèndum, s’hi subs­ti­tu­eix un “aca­barà” per un “pot aca­bar tenint recep­ti­vi­tat en l’Estat”. La Crida es defi­neix com un ins­tru­ment d’acció col·lec­tiva com a res­posta política a la nega­tiva a exer­cir el dret a l’auto­de­ter­mi­nació i per “acom­plir” el man­dat de l’1-O i el 21-D. Defensa el diàleg i l’entesa amb l’Estat, però no renun­cia a “l’exer­cici efec­tiu de la sobi­ra­nia” per camins democràtics i no-vio­lents, adme­tent que no serà a curt ter­mini o que des de les actu­als ins­ti­tu­ci­ons hi ha un marge d’actu­ació limi­tat. Adver­teix que es pro­dui­ran noves situ­a­ci­ons de deso­bediència i defensa la uni­tat d’acció com es va fer cre­ant Junts pel Sí, fins ara ine­xis­tent.

LA XIFRA

321
esmenes
presentades a les ponències política i organitzativa, i 189 han estat rebutjades