OPINIÓ
CSABATE@ELPUNTAVUI.CAT - 7 gener 2019 2.00 h

A LA TRES

Abanderat

CARLES SABATÉ - CSABATE@ELPUNTAVUI.CAT
“Els Reis d’Ori­ent no fallen: jogui­nes o calçotets. El d’Occi­dent s’embo­lica, en lloc de desen­re­dar

Tant si va ser el dar­rer joc electrònic com la roba inte­rior de rigor o els cara­mels de la caval­cada, els Reis d’Ori­ent no dece­ben mai i d’una manera o d’una altra endol­cei­xen la vida. Si més no amb un som­riure per als menuts, o una sor­presa al mitjó. Per pre­vi­si­bles, no dei­xen de gene­rar il·lusió, encara que per a força cata­lans l’anhel esti­gui hiber­nant.

Decep més el monarca que ens queda a més cap a l’Occi­dent. Per pre­vi­si­ble que sigui la inter­venció de Felip VI, ahir en l’acte de la Pas­qua Mili­tar, no deixa de gene­rar des­encís en bona part dels ciu­ta­dans de l’Estat. Ja no em refe­reixo als inde­pen­den­tis­tes, ni als defen­sors del dret a deci­dir, sinó desil·lusi­o­nar els espa­nyols o cata­lans que apos­ta­rien pel diàleg, la tro­bada o almenys afron­tar la crisi ter­ri­to­rial per no dete­ri­o­rar més la con­vivència. Cap picada d’ullet ni com­pli­ci­tat del monarca envers el pre­si­dent del seu govern, que va voler esce­ni­fi­car diàleg i una certa mà estesa –sem­pre dins els seus límits de la Cons­ti­tució– reu­nint-se amb el pre­si­dent Torra. En lloc de mirar de desen­re­dar o d’aju­dar Pedro Sánchez a sor­tir-se’n, s’embo­lica amb la ban­dera roji­gualda, com si fos un can­di­dat polític a la recerca de vots des­bo­cats en l’onada de la dreta política esta­tal. La minis­tra de Defensa, Robles, des­ta­cava el sen­tit d’estat de la política mili­tar, “allu­nyada de deci­si­ons par­ti­dis­tes”. Doncs en un moment que Sánchez mira de sal­var el diàleg amb una part de l’Estat que cada cop se sent menys repre­sen­tada per la monar­quia i pels polítics, el cap d’estat es manté immo­bi­lista. És cert que la direcció mili­tar forma part del col·lec­tiu menys dúctil –Vox recluta caps de llista i líders pro­vin­ci­als entre els caps mili­tars o de cos­sos fun­ci­o­na­ri­als– però una mica de diàleg, ni que sigui fic­tici, en lloc de duresa no fa mal a ningú. No estra­nya, doncs, la pèrdua de sim­pa­tia envers la monar­quia. Tant és així que el CIS va dei­xar de pre­gun­tar sobre el rei pel des­cens de par­ti­da­ris que patia a l’Estat. I, posat a qüesti­o­nar, no s’entén tam­poc com els mili­tars cele­bren les fes­tes en dife­rents dies que la població civil.