POLÍTICA
BARCELONA - 7 gener 2019 2.00 h

Un pas cap a la sobirania financera

 La millora econòmica facilita que el govern es pugui deixar d’acollir al FLA després de set exercicis, amb un deute pendent final de 58.567 milions

 El 2019 acudirà a un altre fons, de facilitat financera, amb controls molt més laxos

ÒSCAR PALAU - BARCELONA
El govern encara dema­narà enguany 8.071 mili­ons al FFF

Adeu al FLA. Tal com va anun­ciar els últims dies del 2018 el vice­pre­si­dent i con­se­ller d’Eco­no­mia i Hisenda, Pere Ara­gonès, el govern dei­xarà de nodrir-se enguany del fons de liqui­di­tat autonòmic –el meca­nisme de finançament que va posar en marxa el Minis­teri d’Hisenda el 2012 ate­ses les crei­xents difi­cul­tats de les comu­ni­tats per fer front als seus ven­ci­ments de deute arran de la bai­xada d’ingres­sos per la crisi–, i farà un pas més per rela­xar la seva dependència de l’Estat. O el que és el mateix: per reforçar la pròpia sobi­ra­nia finan­cera, gràcies a la millora de l’eco­no­mia els últims anys i a la reducció dels indi­ca­dors de deute i dèficit. “La inde­pendència implica la sobi­ra­nia econòmica; la sobi­ra­nia econòmica, poder-nos finançar als mer­cats, i finançar-nos als mer­cats comença per aban­do­nar el FLA. I res és pos­si­ble sense una gestió rigo­rosa dels comp­tes públics”, sin­te­tit­zava en un tuit, el mateix dia de l’anunci, el secre­tari gene­ral del depar­ta­ment, Albert Cas­te­lla­nos.

La Gene­ra­li­tat tanca el període de set anys en què s’ha aco­llit al FLA (vegeu taula) amb un deute encara pen­dent d’amor­tit­zar que al desem­bre sumava en total 58.567 mili­ons d’euros, una quan­ti­tat que al setem­bre –l’últim mes del qual es tenen dades homo­geneïtza­des del Banc d’Espa­nya– era de 57.513 mili­ons, que ja supo­sa­ven el 73,3% del deute total del sec­tor públic català, que aquell mes pujava a 78.506 mili­ons. Aquest per­cen­tatge no ha parat de créixer en els últims anys, a mesura que el govern ha deri­vat cap al FLA tots els seus ven­ci­ments, sobre­tot amb bancs i mètodes de finançament dife­rit d’infra­es­truc­tu­res, als quals es van afe­gir, a par­tir del 2015, els dels pri­mers anys del mateix FLA, que avui ja supo­sen la majo­ria del deute viu. Tret dels 7.748 mili­ons cor­res­po­nents al 2017, que haurà de tor­nar a un interès del 0,5%, el tipus que haurà de seguir pagant per a la resta del capi­tal pres­tat se situarà al vol­tant del 0,84%.

L’amor­tit­zació de deute ha estat sem­pre el destí del gros dels fons que han arri­bat a Cata­lu­nya, jun­ta­ment amb el finançament del dèficit, tant dins dels límits per­me­sos cada exer­cici com la part que se n’ha exce­dit alguns anys, amb el que es va ano­me­nar FLA extra­or­di­nari. També s’han aca­bat com­pu­tant dins del FLA altres fons més específics de pro­visió de liqui­di­tat cre­ats en els anys més durs per poder fer front a altres paga­ments urgents, sobre­tot els deu­tes amb proveïdors o els ven­ci­ments de l’Ins­ti­tut de Crèdit Ofi­cial (ICO).

Hola al FFF

La reti­rada del FLA, que ja ha estat auto­rit­zada expres­sa­ment per una reso­lució del minis­teri de fa unes set­ma­nes, no vol dir, això sí, que la Gene­ra­li­tat deixi de depen­dre abso­lu­ta­ment dels meca­nis­mes extra­or­di­na­ris de finançament dis­po­sats per l’Estat. Per pagar les amor­tit­za­ci­ons de deute, la majo­ria dei­xa­des pel mateix FLA, s’aco­llirà enguany a un altre fons també creat pel minis­teri el 2015, el de faci­li­tat finan­cera (FFF), una moda­li­tat paral·lela que pre­mi­ava les comu­ni­tats que, com ara ja fa la Gene­ra­li­tat, com­plien els límits de dèficit i de deute públic. També han de com­plir el període màxim de paga­ment a proveïdors, que en els últims dos anys s’ha rebai­xat nota­ble­ment fins a situar-se per sota del límit dels 30 dies, per bé que un canvi de cri­teri en el mètode de càlcul impo­sat per la UE al con­junt de l’Estat l’ha tor­nat a situar cir­cums­tan­ci­al­ment per sobre en els últims mesos, sense efecte a la pràctica.

En el seu ori­gen, el FFF tenia un tipus d’interès zero, millor que el FLA, un avan­tatge, tan­ma­teix, que el 2017 va per­dre, ja que es van igua­lar. Però en manté d’altres que el govern valora espe­ci­al­ment, com sobre­tot la fi de la neces­si­tat de pre­sen­tar un pla d’ajust anual i d’haver d’enviar men­su­al­ment infor­mació actu­a­lit­zada sobre l’esmen­tat pla. “El con­trol del FLA és gai­rebé polític, i ara serà molt més tècnic”, subrat­llen fonts d’Eco­no­mia. Això sí, les comu­ni­tats adhe­ri­des al FFF sí que han de reme­tre infor­mació tri­mes­tral sobre el seu esce­nari eco­no­mi­co­fi­nan­cer. I, és clar, han de com­plir totes les obli­ga­ci­ons d’infor­mació fixa­des en la llei d’esta­bi­li­tat pres­su­postària.

També les obli­ga­ci­ons macro­e­conòmiques, com ara no sobre­pas­sar el límit de dèficit. El 2017 ja es va tan­car al 0,56%, per sota del 0,6% màxim, i tot i que fins al març no es conei­xe­ran les dades finals del 2018, es con­fia que s’ha res­pec­tat el 0,4% del límit, per a la qual cosa, de fet, Eco­no­mia ja va dic­tar a l’octu­bre una ordre de tan­ca­ment comp­ta­ble per evi­tar incórrer en més des­pe­ses de les ja com­pro­me­ses, tret que els depar­ta­ments les jus­ti­fi­ques­sin. Entre els indi­ca­dors a com­plir, també hi ha la regla de la des­pesa, que en prin­cipi no deixa que creixi més d’un 2,7% el 2019.

La petició per al 2019

El govern ja ha dit que enguany dema­narà 8.071 mili­ons al FFF. D’aquests diners (vegeu taula), la immensa majo­ria (7.703 mili­ons) ani­ran des­ti­nats a amor­tit­zar ven­ci­ments pen­dents, molts dels quals pre­ci­sa­ment del FLA (6.713 mili­ons). De la resta, 125 mili­ons cor­res­po­nen a la part que es va pac­tar de retor­nar sem­pre que les bes­tre­tes del sis­tema de finançament del 2008 i el 2009, cobra­des el 2010 i el 2011, fos­sin més ele­va­des del que tocava. Els 243 mili­ons res­tants seran per finançar el dèficit del 2019, que, si el govern espa­nyol no troba una fórmula perquè es relaxi, com vol, fins al 0,3% –la majo­ria al Senat del PP ho veta–, serà del 0,1%. Si ho acon­seguís, la petició al FFF s’ele­va­ria 486 mili­ons més, que el govern des­ti­na­ria a des­pesa social.

LA XIFRA

73,3
per cent
era al setembre el pes del deute viu per al FLA respecte al total de deute del sector públic de la Generalitat.