Els partits volen posar fi a les llistes electorals tancades

CiU, ERC i ICV aposten perquè el ciutadà triï alguns diputats entre els noms de la candidatura a la qual vota

Els socialistes rebutgen una llei que no inclogui el repartiment territorial d'escons

07/02/15 02:00 BARCELONA - EMMA ANSOLA
Els diputats reunits ahir en la ponència que ha de redactar la llei electoral, en primer terme Toni Font (CiU) Foto: ALBERT SALAMÈ.
Notícies de ...

CiU, ERC i ICV estan entestats que Catalunya disposi d'una llei electoral pròpia aquesta legislatura, i a aquesta fita volen esmerçar els esforços conscients, però, que sols no en fan prou per aprovar el nou text a la cambra catalana. Totes tres formacions sumen 84 diputats i per tirar endavant la llei es requereixen 90 vots.

Es tracta, doncs, de fer una llei força renovadora que aconsegueixi el màxim consens, i ahir es van reprendre els treballs amb la relectura dels articles primer al catorzè. L'objectiu és ampliar el focus i debatre tots els aspectes de la llei, inclosa la polèmica distribució d'escons, que ha estat la pedra a la sabata que ha impedit sempre arribar fins al final del camí.

Al marge d'aquest punt, en què continuen les discrepàncies, a hores d'ara ja hi ha un suport polític ampli, tot i que insuficient, perquè la llei inclogui llistes desbloquejades. CiU, ERC i ICV estan disposats a introduir una nova forma de vot que permeti que, quan el ciutadà triï una llista de partit, també pugui expressar la seva preferència per un o altre candidat de la llista marcant una creu al costat dels noms. La xifra de vots preferents que pugui emetre el ciutadà estaria determinada per la circumscripció electoral a la qual pertany l'elector.

Proposta modesta

El recompte final de vots tindria en compte aquesta segona votació que ha marcat el ciutadà. Així, un cop s'hagi designat la xifra d'escons que toca a cada partit, de cada llista serien elegits els candidats que haguessin obtingut una xifra de vots igual o superior al 5% dels vots de la candidatura que representen. Aquesta forma de vot ja va ser proposada l'any 2007 per la comissió d'experts que va crear la primera ponència redactora d'una llei electoral per a Catalunya.

Ara els partits la tornen a veure amb bons ulls, tot i que no era l'opció preferida d'algunes formacions. “Aquí tots ens hem mogut de les nostres posicions; ara toca al PSC”, assenyalen fonts dels nacionalistes. “És una proposta modesta, però és un element d'innovació”, indiquen des de les files republicanes. La incorporació d'aquesta forma de vot donaria l'oportunitat al ciutadà d'escollir qui el representa al marge de les direccions dels partits, que són les que fixen l'ordre dels noms en la llista. Paral·lelament també milloraria el vincle entre el polític i el ciutadà. El PSC, en canvi, és més partidari, com abans també ho era CiU, d'eliminar les llistes tradicionals a través del doble vot: un per a una llista tancada i l'altre per a un diputat de districte. És l'anomenat model alemany.

La primera fórmula per desbloquejar llistes podria ser un bon incentiu per renovar la llei electoral, que ha tornat a la primera línia de l'escenari polític després del nou acord entre Mas i Junqueras. Tots dos dirigents van consensuar, constatada la dificultat d'aprovar una llei que inclogués la distribució d'escons, treballar en aquesta legislatura una llei destinada únicament a construir una administració electoral. Tanmateix, des de les pròpies files del govern van aparèixer dijous passat les primeres veus contràries a aquest acord. “Cal més ambició, no ens podem quedar només amb la sindicatura”, indicava la vicepresidenta, Joana Ortega.

Un jardí sense flors

Per la seva banda, el PSC, que està en el punt de mira de la resta de partits a causa de la necessitat d'arribar als 90 diputats, també ha manifestat un total desacord a redactar una llei que disposi d'un sistema electoral, i així ho va reiterar ahir en el grup de treball que es reuneix els divendres al Parlament. Des de les files del PP també es compartia aquesta opinió. “Una llei electoral sense repartiment d'escons és com un jardí sense flors”, assenyalava un dels diputats que formen part de la ponència.

Els partits, de moment, no desistiran en la recerca d'un acord global. Una setmana és el termini que s'han fixat perquè cada formació presenti una proposta quant a la distribució d' escons. Es debatrà en la sessió de divendres vinent. També s'ha posat sobre la taula la necessitat que cada partit presenti propostes pel que fa a la sindicatura electoral, que, segons expliquen els portaveus del partit, no comporta discrepàncies greus.

Una sindicatura electoral amb experts i juristes

Els partits van arribar ahir a un principi d'acord perquè la sindicatura electoral, que ocupa el títol II de la llei, estigui formada per experts i juristes. Les discrepàncies se centren en la preponderància que s'atorga a un grup o un altre per garantir la independència de l'òrgan. El consens polític sembla que conclou que els juristes tindran un pes més important amb la presidència de l'ens o el vot de qualitat.

Ciutadans no assisteix a la reunió de treball

Els grups parlamentaris van expressar sorpresa i van lamentar l'absència de Ciutadans en el grup de treball, i encara més després que el dia abans interpel·lessin el govern per reclamar la llei electoral.

Censats al territori que representen

Celestino Corbacho (PSC) és ponent de la lleiFoto: A.SALAMÈ.

En la sessió de treball d'ahir al Parlament també es va proposar que la llei obligui els diputats a estar censats als territoris pels quals es presenten a la llista: Barcelona, Lleida, Tarragona o Girona.

És incompatible ser alcalde i diputat?

El debat d'ahir també va estar protagonitzat pel regim d'incompatibilitats que inclou la llei. Alguns grups van proposar que els diputats no puguin ser alhora senadors i alcaldes. La proposta no té consens.

Darrera actualització ( Dissabte, 7 de febrer del 2015 02:00 )