En funcions

 07/02/2016 02:13

Espero que no sigui per nostàlgia, encara que corre per la Moncloa un ministre que, quan vol meditar, va al Valle de los Caídos. Però a banda d’a­quests gustos tan peculiars, segurament propis de qui té un àngel de la guarda que li aparca el cotxe, queda dit: espero que no sigui per nostàlgia. Emperò, per no ser-ho, el cas és que aquest ­Govern en funcions està perpetrant un homenatge sentit a la famosa idea de Franco de deixar-ho tot “atado y bien atado”. És a dir, travar de tal manera les actuacions polítiques i les lleis derivades que deixin lligats de mans els següents governants. La qual cosa és, lògicament, pròpia de dictadures, però impròpia de democràcies.

Impropi, per bé que apropiat per a l’ideari del PP, que malgrat estar en funcions, a punt d’escalfar la banqueta opositora i amb l’evidència d’un canvi de paradigma polític, continua prenent decisions de pes que contaminen les decisions polítiques venidores. Certament no és sorprenent perquè el PP ha utilitzat durant aquests anys la seva majoria absoluta com una piconadora, i heus ací, per exemple, la barbaritat perpetrada amb el Constitucional, la capacitat del qual per dictar sentències fereix seriosament la democràcia. Però és més greu actuar políticament, i amb decisions que marcaran la política posterior, quan s’està en funcions i amb molts números d’agafar porta. El PP faria un bé a l’Espanya que tant anomena –i tan sovint maltracta– governant la quotidianitat, però sense prendre decisions que hipotequin el futur.

Encara que ja se sap que els guar­dians del Sant Greal espanyol consideren que el futur és seu.

L’exemple català, com sempre, perquè Catalunya és l’epicentre dels mals i els errors de la història espanyola. Per descomptat, ningú no se sorprèn que l’actitud del PP sigui de frontó ­repressiu, sense cap indici d’entendre l’enorme fondària del problema català, i incapaç d’intentar resoldre per la via política el que pertany a la política. Però l’obsessió per judicialitzar fins al deliri el procés –fins i tot portant xiulets de partits de futbol als tribunals–, enviar qualsevol iniciativa del Parlament al Constitucional i mantenir la posició numantina del no passaran, quan el seu temps de poder absolut s’ha acabat és, a més d’una niciesa, una irresponsabilitat. Ningú no sap com governaran els següents, però passi el que passi, amb el Parlament plural actual, és previsible que s’intentin vies menys repressives i més polítiques per tractar la qüestió catalana. Sigui com sigui, Rajoy hauria de permetre que els propers, siguin quins siguin, s’enfrontin al repte català amb una ­altra mirada i prenguin les seves decisions.

En canvi, fa ben bé el contrari, sobrecarrega els tribunals, desprestigia el Constitucional i manté el sostenella d’una actitud antipolítica que no va enlloc.

Si us plau, que acabi ben aviat l’“en funcions” i comenci d’una vegada la funció.