POLÍTICA
BARCELONA - 7 febrer 2017 2.00 h

Defensa de la democràcia

 Milers de persones acompanyen Mas, Ortega i Rigau en una denúncia multitudinària de l'excepcionalitat del judici pel 9-N

 L'expresident manté que en va ser el responsable polític tot i que el van executar voluntaris

ODEI A.-ETXEARTE - BARCELONA

En la foscor del matí ja onejaven estelades davant del Palau de Justícia. Milers de persones van acompanyar ahir Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau a l'inici de l'heterodox judici del 9-N, un procés que obre el semestre decisiu del mandat, fortament condicionat pel front judicial i sense data fixada per al referèndum vinculant promès. Sumat a la investigació oberta contra Carme Forcadell, el judici que continuarà avui podria condicionar el transcurs de la legislatura més incerta. Per primera vegada des del restabliment de la democràcia, un expresident de la Generalitat seia al banc dels acusats per desobediència i prevaricació per la defensa d'un acte democràtic: no haver aturat el procés participatiu. Unes 40.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, es van congregar davant de la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per exhibir el seu suport als encausats i rebre la comitiva institucional encapçalada per Carles Puigdemont que havia sortit des de la plaça de Sant Jaume. Assentiment de caps, mans al cor, punys enlaire. Mas, Ortega i Rigau van expressar gestualment el seu agraïment des de dalt de l'escalinata més fotografiada durant els darrers mesos.

El sobiranisme va escenificar l'excepcionalitat del moment amb una posada en escena que va acabar endarrerint el judici gairebé una hora. El retard amb què els tres encausats van entrar a la sala va incomodar el president del tribunal, Jesús María Barrientos, que va estar a punt de prendre mesures extraordinàries. La declaració marcadament política de Mas, que ampliava les respostes a les preguntes de la defensa amb consideracions polítiques, va generar un frec a frec reiterat entre Barrientos i l'expresident de la Generalitat.

Mas, Ortega i Rigau es van negar a respondre les preguntes de la fiscalia i de l'acusació popular. Un mateix fil argumental, ja conegut, sargia l'estratègia dels seus advocats: els voluntaris van executar el procés participatiu després de la suspensió del TC, un tribunal que no va aclarir l'abast de la seva sentència ni va promoure notificacions formals als càrrecs afectats per la mesura. Pretenien demostrar que no van cometre el delicte desobediència i, en conseqüència, tampoc el de prevaricació, pels quals la fiscalia demana penes de 10 i 9 anys d'inhabilitació. Mas va mantenir que és el responsable polític de tot el 9-N: “La iniciativa política va ser meva com a president que era de la Generalitat”, va declarar, subratllant que la resta de membres del govern van seguir les “directrius” de la presidència, incloent-hi Ortega, Rigau i Francesc Homs. L'exconseller de la Presidència serà jutjat pel Tribunal Suprem.

La ciutadania va respondre a la complicada convocatòria de l'ANC, Òmnium, l'AMI i l'ACM omplint l'entorn del Palau de Justícia un dia feiner al matí. Era l'expressió d'una indignació compartida per totes les forces sobiranistes, incloent-hi els comuns, tot i que Ada Colau no hi va ser.

“Ens sentim jutjats”

Mentre al passeig Lluís Companys ciutadans vinguts d'arreu del país buscaven els llocs més privilegiats per observar l'arribada dels encausats, el president de la Generalitat obria el clam col·lectiu per la democràcia des de la galeria gòtica de Palau. Eren les vuit del matí i Puigdemont pronunciava una inèdita declaració institucional per deplorar el curs d'una causa judicial que al seu parer “mai hauria d'haver arribat als tribunals”. “Avui molts ens sentim jutjats”, va sentenciar, poc abans d'acompanyar amb Carme Forcadell els encausats des de la plaça de Sant Jaume fins a tocar del Palau de Justícia, amb una simbòlica parada al Fossar de les Moreres. Hi era també Carme Forcadell, els membres de l'aleshores executiu de Mas i de l'actual govern, diputats de la majoria sobiranista, alcaldes i regidors. Al costat de l'Arc de Triomf es llegia, amb lletres gegants, “Love democracy”, el lema amb què les entitats sobiranistes intentaven fer arribar la protesta més enllà de les fronteres catalanes. Mitjans internacionals com ara la BBC, Le MondeThe GuardianPolitico i Le Figaro es van fer ressò del judici. La comitiva també es va fotografiar amb unes grans lletres blanques que pretenien ser un crit al món: “Democràcia.” Per al ministre de Justícia, Rafael Catalá, tot plegat era un “numeret” impropi d'una “societat democràtica”.

El govern del PP es bolca ara a intentar desacreditar que es vulneri l'estat de dret. El delegat de l'executiu a Catalunya, Enric Millo, remarcava que els ciutadans es manifestaven “defensant la desobediència i no la democràcia”. El PSOE no va qüestionar el judici. Divisa en l'independentisme una estratègia per promoure la confrontació de legitimitats i l'enfrontament.

LES XIFRES

1
hora tard,
gairebé, va començar el judici contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, pel retard dels encausats.
40.000
persones
es van congregar davant del TSJC en defensa de la democràcia, segons la Guàrdia Urbana.
42.000
voluntaris
van fer possible el procés participatiu del 9-N, després que el govern abandonés la consulta.