POLÍTICA
BARCELONA - 7 març 2019 2.00 h

Del Toro s’inventa dades de Forcadell i dels escorcolls

 La lletrada de l’administració de justícia declara que va sentir la presidenta del Parlament el 20-S, quan és fals

 Admet que el jutjat de Barcelona investigava la rebel·lió abans d’entrar a Economia

MAYTE PIULACHS - BARCELONA

La lle­trada de l’admi­nis­tració de justícia del jut­jat d’ins­trucció 13 de Bar­ce­lona, Mont­ser­rat del Toro, en la seva decla­ració com a tes­ti­moni al Suprem, ahir, va afe­gir infor­mació fins ara des­co­ne­guda sobre els escor­colls al Depar­ta­ment d’Eco­no­mia el 20 de setem­bre del 2017, que ella diri­gia. En cer­tes afir­ma­ci­ons, per alguns juris­tes, Del Toro podria haver incor­re­gut en fals tes­ti­moni. En d’altres casos, la fun­cionària va adme­tre cer­tes irre­gu­la­ri­tats de la inves­ti­gació del seu jut­jat vers l’1-O, amb mate­rial acu­sa­tori apro­fi­tat a les cau­ses del Suprem i a l’Audi­en­cia Naci­o­nal.

Els delic­tes

Una de les afir­ma­ci­ons més reve­la­do­res ahir de la lle­trada de l’admi­nis­tració de justícia és que va con­fir­mar que el jut­jat d’ins­trucció 13 de Bar­ce­lona, amb la que­re­lla de Vox que ampli­ava la pri­mera denúncia, inves­ti­gava els delic­tes de rebel·lió i sedició, tal com cons­tava en les reso­lu­ci­ons del magis­trat per regis­trar el 20-S unes qua­ranta seus ofi­cial i domi­ci­lis de 20 càrrecs públics i fun­ci­o­na­ris. És a dir, abans de la gran mani­fes­tació pacífica i de rebuig als escor­colls –que la fis­ca­lia qua­li­fica com el pri­mer fet vio­lent per sos­te­nir la rebel·lió– ja s’inves­ti­gava aquest delicte.

El pena­lista Jordi Pina, defen­sor dels excon­se­llers Jordi Turull, Josep Rull i l’expre­si­dent de l’ANC Jordi Sànchez, va infor­mar-la que aquest delicte havia estat des­car­tat pel TSJC. A més, segons l’Audi­en­cia Naci­o­nal, és com­petència seva, i quan hi ha afo­rats i amb acci­ons a l’estran­ger del Suprem. Una com­petència que qüesti­o­nen les defen­ses.

Veu de dona

En el relat d’ahir, a més, la secretària judi­cial va asse­gu­rar per pri­mera vegada que de l’exte­rior de l’edi­fici d’Eco­no­mia va sen­tir “la veu d’una dona”, que cri­dava “vota­rem”, i que aquesta li sem­blava que era la de la lla­vors pre­si­denta del Par­la­ment. “Em va sem­blar que era la veu de For­ca­dell i també m’ho va dir un dels agents”, va sos­te­nir Del Toro. La pena­lista Olga Arde­riu va acla­rir-li que For­ca­dell no havia inter­vin­gut pas, aque­lla nit, a l’esce­nari mun­tat a la Gran Via, on van inter­ve­nir una peri­o­dista i una dipu­tada d’ERC. For­ca­dell, dar­rere la seva advo­cada i al cos­tat de l’excon­se­llera Dolors Bassa, totes dues en presó pre­ven­tiva per aquests fets, feien cara de no donar crèdit al que sen­tien, i s’ho comen­ta­ven.

Cui­xart i Sànchez

En aquest afany acu­sa­tori, la lle­trada de l’admi­nis­tració de justícia també va citar els noms de Sànchez i Cui­xart. “El guàrdia civil em deia Sànchez diu això, Sànchez diu allò”, per donar a enten­dre que el lla­vors pre­si­dent de l’ANC era qui con­tro­lava la segu­re­tat de la zona. També va fer sor­tir el nom del pre­si­dent d’Òmnium, i per pri­mer cop va expli­car al Suprem que es va reu­nir amb els agents de la Guàrdia Civil i Sànchez en una sala. Cui­xart, en la seva decla­ració, va dir que només va entrar a l’edi­fici per aco­mi­a­dar-se dels agents i donar-los la mà.

La fun­cionària també va sos­te­nir que els agents de la Guàrdia Civil que cus­to­di­a­ven la porta es van haver de “refu­giar” a l’inte­rior de l’edi­fici pel “tumult”, afir­mació que Pina des­men­teix amb els vídeos del car­rer que enfo­quen l’edi­fici i estan apor­tats a la causa.

Els des­pat­xos

La pena­lista Mari­ana Roig va aga­far en fals Del Toro quan va expli­car que la reso­lució del jutge orde­nava l’escor­coll de qua­tre des­pat­xos. En el cas del res­pon­sa­ble de l’ofi­cina de pro­ces­sos judi­ci­als, la comi­tiva va ampliar els escor­colls a tau­les adjun­tes, i la fun­cionària va asse­gu­rar que el magis­trat “li havia donat permís per telèfon”, però no ho va reco­llir a l’ates­tat, va aler­tar Roig.

Els “«des­troyers»”

Andreu van den Eynde, advo­cat de Jun­que­ras i Romeva, sem­pre ha qüesti­o­nat la impar­ci­a­li­tat de la secretària judi­cial, ja que a les xar­xes soci­als ha donat suport a comen­ta­ris de Cs con­tra inde­pen­den­tis­tes. Marc­hena no li va dei­xar pre­gun­tar si feia likes en comen­ta­ris d’altres, però sí si era autora d’un d’ells. “Què es pot espe­rar d’uns des­troyers?”, afir­mava Del Toro. “Això ho deia con­tra Esquerra?”, va pre­gun­tar-li Van den Eynde, i la fun­cionària va acla­rir que eren con­tra uns que havien fer “actes vandàlics” al seu poble.

4
despatxos
havien d’escorcollar el 20-S al Departament d’Economia, tot i que es va ampliar a un altre espai.
12
hores
van durar els escorcolls, ja que la comitiva judicial esperava els detinguts, i també s’havien de clonar ordinadors.
8
agents dels Mossos
van ajudar la secretària judicial a sortir d’Economia per l’edifici del costat, el teatre.

Els caps de la Policía Nacional i de la Guàrdia Civil, avui

El coronel de la Guàrdia Civil i coordinador del dispositiu policial de l’1-O, Diego Pérez de los Cobos, va insistir ahir al Tribunal Suprem que els plans d’actuació de la Policía Nacional i de la Guàrdia Civil per aturar el referèndum a Catalunya van ser supervisats pel comissari Sebastián Trapote, llavors cap de la Policía Nacional a Catalunya, i pel general Ángel Gozalo, responsable de la Guàrdia Civil en aquelles dates. Tots dos declararan avui, en la tretzena sessió del judici contra els dotze independentistes catalans.

De los Cobos va explicar que els dos cossos es van dividir el territori català tal com el tenien abans del desplegament dels Mossos. Trapote i Gozalo hauran de detallar com es van escollir els centres on havien d’intervenir i qui va escollir els que hi anaven a votar càrrecs públics, com el del president Puigdemont. Pérez de los Cobos va precisar que “els caps d’unitat d’intervenció” decidien si actuaven o avortaven l’entrada. Avui també declararan com a testimonis els comissaris Manuel Castellví, exresponsable de la comissaria d’informació dels Mossos, i Emili Quevedo, de seguretat.