POLÍTICA
BARCELONA - 7 març 2019 2.00 h

El Suprem rebutja un primer recurs contra el 155

 Veu legal que el president estatal convoqués eleccions

 L’havien presentat vint diputats del Parlament dissolt

ÒSCAR PALAU - BARCELONA

El Tri­bu­nal Suprem ha deses­ti­mat el recurs con­tenciós admi­nis­tra­tiu que vint dipu­tats del Par­la­ment de l’ante­rior legis­la­tura, de Junts pel Sí i la CUP, a més de Germà Gordó, van inter­po­sar per dema­nar que es declarés nul el decret del govern espa­nyol que apli­cava el 155 i dis­so­lia la cam­bra per con­vo­car elec­ci­ons. Entre els deman­dants hi havia també Roger Tor­rent, David Bon­vehí, Antoni Cas­tellà o Benet Sale­llas, que adduïen que l’ordre gover­na­men­tal no podia tenir valor de reial decret i que la potes­tat d’aca­bar la legis­la­tura cata­lana cor­res­pon, segons l’Esta­tut, al pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat.

La sentència, a què ha tin­gut accés El Punt Avui, dona la raó als argu­ments de l’advo­ca­cia i la fis­ca­lia de l’Estat, i troba que “no hi ha una relació taxada de mesu­res” que es puguin adop­tar a l’empara del 155. “Són les necessàries per obli­gar la comu­ni­tat autònoma al com­pli­ment forçós de les obli­ga­ci­ons que la Cons­ti­tució o altres lleis li impo­sin per pro­te­gir l’interès gene­ral d’Espa­nya”, subrat­lla, per la qual cosa con­si­dera el govern espa­nyol “com­pe­tent” per dis­sol­dre la cam­bra un cop ja havia “subs­tituït legal­ment” el pre­si­dent català, Car­les Puig­de­mont. “La gra­ve­tat extra­or­dinària del que va pas­sar no sem­bla neces­si­tar més expli­cació”, talla. La sentència fins i tot subrat­lla que en les elec­ci­ons con­vo­ca­des el 21-D “es van res­pec­tar les juris­dic­ci­ons elec­to­rals” i les dis­po­si­ci­ons legals vigents i que tots els par­tits hi van concórrer i “no se n’han qüesti­o­nat els resul­tats”. Així mateix adjunta, per refer­mar la seva posició, el reguit­zell de pro­nun­ci­a­ments del TC con­tra diver­sos pas­sos del procés des del 2015. El Suprem evita entrar a ana­lit­zar més “plan­te­ja­ments d’incons­ti­tu­ci­o­na­li­tat”, ja que recorda que la qüestió ja és sobre la taula del TC per sen­gles recur­sos pen­dents de reso­lució pre­sen­tats per la dipu­tació per­ma­nent del Par­la­ment i per 50 dipu­tats del grup de Podem al Congrés.

Els par­tits inde­pen­den­tis­tes i els seus ser­veis jurídics estu­di­a­ven ahir la sentència, si bé avançaven la seva per­ple­xi­tat pel poc desen­vo­lu­pa­ment dels argu­ments. Les defen­ses, a qui impo­sen pagar les cos­tes, pre­sen­ta­ran pro­ba­ble­ment recurs d’empara al TC, per a la qual cosa tenen ara vint dies de ter­mini.

Cs du els llaços a la junta electoral

Cs presentarà avui una denúncia a la Junta Electoral Central pels llaços grocs i les pancartes demanant la llibertat dels presos polítics que pengen a diversos departaments de la Generalitat. “Avui és el tercer i últim avís que donem; unes eleccions no són netes si l’administració no és neutral com exigeix la Constitució”, indicava el portaveu Carlos Carrizosa en la sessió de control al govern al Parlament. El conseller de Relacions Institucionals, Alfred Bosch, li responia avançant que el govern no pensa obligar els funcionaris a retirar cap element de protesta pel judici. “No direm neutralitat quan el que volen dir és censura; no prohibirem la lliure expressió perquè no pertoca al govern”, rebatia. “No tenim un problema cromàtic sinó ètic, un problema greu de drets i llibertats”, concloïa.