POLÍTICA
BARCELONA - 7 març 2019 2.00 h

Els hotelers neguen que la policia marxés per pressions veïnals

 Informàtics, publicistes i dissenyadors gràfics declaren que no van cobrar res per cap feina relacionada amb l’1-O

EMILI BELLA - BARCELONA

El direc­tor de l’hotel Gaudí de Reus, Alberto Fraile, que va allot­jar agents de la Policía Naci­o­nal durant el setem­bre del 2017, va negar ahir en la seva decla­ració com a tes­ti­moni al Tri­bu­nal Suprem que els pio­lins en mar­xes­sin per pres­si­ons dels veïns, sinó que després d’allar­gar-los la reserva, no tenien més allot­ja­ment. Fraile va reme­mo­rar dues con­cen­tra­ci­ons de pro­testa “amb molta gent” a la porta de l’esta­bli­ment amb càntics com “fora les for­ces d’ocu­pació” i va des­car­tar que cap grup muni­ci­pal li demanés que no deixés allot­jar més els agents.

L’altre empre­sari turístic que va decla­rar ahir, l’admi­nis­tra­dor de l’hotel Travé de Figue­res, Sergi Travé –que va dema­nar que la seva imatge no apa­regués en la retrans­missió–, no va saber con­cre­tar quants agents s’esta­ven al seu esta­bli­ment, ja que durant l’any s’hi allot­gen de manera habi­tual per les seves tas­ques a la fron­tera. Recorda dues pro­tes­tes pacífiques “no gaire nom­bro­ses”, una d’estu­di­ants con­tra­ris als pio­lins, i una altra de par­ti­da­ris de la poli­cia espa­nyola. A pre­gun­tes de l’advo­ca­cia de l’Estat, Travé va expli­car que van haver de des­con­nec­tar el telèfon per la gran quan­ti­tat de tru­ca­des que rebien amb insults, i així ho va tras­lla­dar als agents, que van mun­tar un perímetre de segu­re­tat.

Pel Suprem també van des­fi­lar ahir diver­sos informàtics, publi­cis­tes i dis­se­nya­dors gràfics que van acla­rir que mai van cobrar res de la Gene­ra­li­tat per cap feina rela­ci­o­nada amb l’1-O. Els empre­sa­ris Quim Fran­quesa i Vicent Nos havien de desen­vo­lu­par un sis­tema de vot electrònic per als cata­lans a l’estran­ger, que mai es va posar en pràctica. Van man­te­nir una reunió pre­pa­ratòria a l’agost al Palau de Pedral­bes amb almenys Car­les Puig­de­mont, Oriol Jun­que­ras i Marta Rovira, però no van tirar enda­vant la pro­posta per falta de finançament i de temps. En tot cas, la Gene­ra­li­tat no era qui hau­ria pagat el pro­jecte: “Ens van dir que paga­ria una ter­cera part. Qui era la ter­cera part? Això ja no ho sé”, va rela­tar Fran­quesa. “Vaig pre­gun­tar a qui li havíem de fac­tu­rar el ser­vei i mai no vaig obte­nir res­posta”, va indi­car Nos. I els trac­tes es van frus­trar.

D’altra banda, qui va crear l’anunci de la cam­pa­nya del regis­tre de cata­lans a l’estran­ger, Fer­ran Bur­riel, va cons­ta­tar que aquesta feina no tenia relació amb el referèndum, però que, en qual­se­vol cas, la Gene­ra­li­tat no va pagar els 80.000 euros que valia, i després de recla­mar els diners, va donar-los per per­duts. El fis­cal va fer notar la seva incre­du­li­tat perquè després Bur­riel con­tinués tre­ba­llant per la Gene­ra­li­tat. Al seu torn, la direc­tora de l’ofi­cina de Bar­ce­lona de l’agència de comu­ni­cació que va com­prar espais en mit­jans per a aquesta cam­pa­nya, Olga Sola­nas, va deta­llar que la van fac­tu­rar però que no la van arri­bar a cobrar mai.

Final­ment, la dis­se­nya­dora gràfica del web Pac­te­pel­re­ferèndum.​cat, Teresa Guix, recri­mi­nada pel jutge Manuel Marc­hena perquè no en recor­dava els con­tin­guts, va decla­rar que va renun­ciar a cobrar la feina, uns 2.700 euros, quan la Guàrdia Civil la va citar a decla­rar, per no tenir pro­ble­mes.

POLÍTICA
MADRID - 7 març 2019 2.00 h

Xirgo: “El Punt Avui va publicar gratis l’anunci”

 La campanya de l’1-O es va difondre al diari i a la televisió per iniciativa pròpia

REDACCIÓ - MADRID

El direc­tor d’El Punt Avui, Xevi Xirgo, va expli­car ahir al Tri­bu­nal Suprem (TS) espa­nyol que el diari va publi­car de manera gratuïta l’anunci del referèndum. En la seva decla­ració com a tes­ti­moni d’ahir a la tarda al judici de l’1-O, Xirgo va res­pon­dre, a pre­gun­tes de la fis­ca­lia, que l’anunci en què es podien veure unes vies de tren es va publi­car a El Punt Avui i a El Punt Avui Tele­visió sense que hi hagués un encàrrec previ, per ini­ci­a­tiva del depar­ta­ment comer­cial. El peri­o­dista va deta­llar que la imatge es va obte­nir a les xar­xes soci­als, ja que “era un anunci que cir­cu­lava arreu”.

Sobre el fet que s’inserís sense cost, Xirgo va indi­car que, tot i que no és “habi­tual”, el diari publica de manera excep­ci­o­nal sense ànim de lucre algu­nes cam­pa­nyes que defen­sen “valors fona­men­tals soci­als, ètics o democràtics”. En aquest sen­tit, va posar diver­sos exem­ples, com ara el Gran Recapte per reco­llir men­jar per a les per­so­nes des­a­fa­vo­ri­des. En el cas de la cam­pa­nya del referèndum, va insis­tir, es com­par­tia “el valor democràtic del dret a deci­dir”.

Llo­rach no declara

El penúltim tes­ti­moni citat al Suprem va ser la pre­si­denta de la CCMA, Núria Llo­rach, que es va aco­llir al dret a no tes­ti­fi­car perquè està inves­ti­gada al jut­jat 13. “M’ho reco­mana el meu advo­cat”, va dir.