POLÍTICA
MADRID - 7 març 2019 2.00 h

Els puntals de la violència

 El coronel Pérez de los Cobos ven el salt a la resistència activa i als “atacs”a agents

 Marchena fa dir al militar a la segona que va ser processat per tortures i absolt

 La secretària judicial del 20-S sentia “por” pel “setge” i el “tumult”

DAVID PORTABELLA - MADRID

Després de dues set­ma­nes del judici al procés guia­des pels al·legats ini­ci­als i els advo­cats de les defen­ses inten­tant des­ar­ti­cu­lar les veus gover­na­men­tals que ali­men­ten la rebel·lió, la vista oral es juga ara en el camp més pro­pici per a les acu­sa­ci­ons: la pre­sumpta violència però no vista per tele­visió des del palau de La Mon­cloa, sinó a través dels ulls d’un coro­nel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, i d’una dona cata­lana, Mont­ser­rat del Toro, que actu­ava com a secretària judi­cial el 20 de setem­bre del 2017 al regis­tre de la con­se­lle­ria d’Eco­no­mia. Si Pérez de los Cobos va expo­sar de nou les “agres­si­ons” i els “atacs a agents” l’1-O, Del Toro va rela­tar en pri­mera per­sona la “por” que va sen­tir el 20-S a l’inte­rior de la con­se­lle­ria pel que ella veia com un “setge” que va fer que demanés fins i tot un helicòpter per sor­tir pel cel i no “pel ter­rat” i pel Tea­tre Coli­seum.

Cons­ci­ent que el dia abans va tenir un oblit i només amb ell –no pre­gun­tar-li si mai ha estat pro­ces­sat, com diu la llei–, Marc­hena va començar la segona jor­nada amb Pérez de los Cobos com a tes­ti­moni for­mu­lant la qüestió de rigor. El coro­nel va ser pro­ces­sat per un cas de tor­tu­res al pre­sumpte mem­bre d’ETA Kepa Urra a Bil­bao i el cas va aca­bar amb una con­demna de qua­tre anys per a tres guàrdies civils, però ell en va ser absolt. I així ho va expo­sar ahir. “Pro­ces­sat en una ocasió amb sentència abso­lutòria”, va dir el coro­nel quan Marc­hena com­plia la llei a la segona.

Segons el coor­di­na­dor poli­cial de l’1-O, el balanç que ofe­reix de 93 agents lesi­o­nats no té ni un sol cas d’un poli­cia col­pe­jat per un com­pany ni per un cop, sinó que tots ho són per “esco­me­ti­ments ciu­ta­dans”. “En la majo­ria de locals on inter­veníem hi va haver hos­ti­li­tat, acti­tuds d’agressió i esco­me­ti­ments con­tra els agents”, va expo­sar. “Li consta que ciu­ta­dans –deu, cent, un miler– van anar a votar amb armes?”, li va etzi­bar l’advo­cat Jordi Pina. “No en tinc conei­xe­ment”, va reba­tre Pérez de los Cobos.

Càrrega sí o càrrega no

El moment tens del dia es va viure quan Pina va reba­tre què entén Pérez de los Cobos per càrrega, perquè el coro­nel sosté que l’1-O no n’hi va haver cap. “Des del punt de vista tècnic, una càrrega és una actu­ació poli­cial con­tun­dent per dis­sol­dre una mani­fes­tació o desa­llot­jar un espai. L1-O no es va dis­sol­dre cap mani­fes­tació ni es va prac­ti­car cap desa­llot­ja­ment”, va rela­tar. Quan Jodi Pina li va voler fer veure que podria incórrer en delicte de fals tes­ti­moni i que està sota jura­ment, Marc­hena el va tallar per dir que això a la sala ho diu ell i ningú més.

Resistència pas­siva o no

De los Cobos va ofe­rir al tri­bu­nal el relat de què és resistència pas­siva i què és activa. “Pas­siva és la gent asse­guda i ocu­pant els acces­sos, i activa és que es posa dem­peus i forma un bloc humà on es repar­tei­xen fun­ci­ons i uns fan fus­ti­ga­ments, agres­si­ons i llançaments d’objec­tes”, va con­tra­po­sar per afer­mar la violència que, segons ell, van tenir els votants l’1-O. I no es va des­dir dels “enca­put­xats” que denun­cia, si bé no els va saber situar ni tam­poc va saber dir si podien ser per­so­nes amb la caputxa de l’imper­me­a­ble posada perquè l’1-O plo­via en molts indrets de Cata­lu­nya. “Si els infor­mes esmen­ta­ven els locals on eren, ho des­co­nec”, va dir per elu­dir la qüestió.

20-S: “Treu-me d’aquí”

La veu del dia va ser la de Mont­ser­rat del Toro, secretària judi­cial el 20-S, que no va con­sen­tir que la seva imatge fos emesa i es va veure a la sala i prou. Amb l’empa­tia de l’afi­ni­tat gre­mial, jut­ges i fis­cals van escol­tar Del Toro rela­tar la “por” i “ansi­e­tat” vis­cuda el 20-S pel que ella no va veure mai com una con­cen­tració fes­tiva sinó com un “setge” i un “tumult”, que és pre­ci­sa­ment la paraula que apa­reix al Codi Penal en l’arti­cle 544 que cas­tiga la sedició. La seva des­es­pe­ració es va plas­mar en una tru­cada de nit al jutge Juan Anto­nio Ramírez Sunyer, ja difunt. “M’has de treure d’aquí, no hi ha sor­tida”, li va tras­lla­dar al jutge ini­ci­a­dor dels escor­colls, que a més feia guàrdia.

La veu de For­ca­dell

El tes­ti­moni de Del Toro, però, va tron­to­llar quan va afir­mar que iden­ti­fi­cava la veu de Carme For­ca­dell a través dels vidres –no hi era el 20-S a l’esce­nari– però en canvi no escol­tava la música. El jutge Marc­hena va pro­te­gir Del Toro quan l’advo­cat Andreu Van den Eynde va fur­gar en l’afi­ni­tat a Ciu­ta­dans i les pàgines ultres i pels m’agrada que els fa a Face­book. “No auto­ritzo a fer un inter­ro­ga­tori sobre con­vic­ci­ons ideològiques, a tots se’ls han res­pec­tat”, va dir Marc­hena tallant Van den Eynde en una sala on els fis­cals i Vox han exi­git a acu­sats i a tes­ti­mo­nis dir si son socis de l’ANC i d’Òmnium abans de posar-los entre Twit­ter i la paret.

En la majoria de locals on interveníem hi va haver hostilitat, actituds d’agressió i escometiments
s
Diego Pérez de los Cobos
CORONEL DE LA GUÀRDIA CIVIL
Vaig tenir por. Vaig trucar al jutge [Ramírez Suñer] i li vaig dir: «M’has de treure d’aquí»
Montserrat del Toro
SECRETÀRIA DE LA COMISSIÓ JUDICIAL DEL 20 DE SETEMBRE A ECONOMIA
No autoritzo a fer un interrogatori sobre la convicció ideològica [de Del Toro], a tots se’ls ha respectat
Manuel Marchena
PRESIDENT DEL TRIBUNAL DE L’1-O

El jutjat 13 requereix informació al Parlament

Ò.P.J

Una parella d’agents policials vestides de paisà es van presentar ahir al matí al Parlament per un requeriment d’informació del jutjat número 13 de Barcelona que, segons va avançar TVE, versaria sobre l’acte de presentació de la llei del referèndum que es va fer al Teatre Nacional de Catalunya el juliol del 2017, organitzat pel grup parlamentari de Junts pel Sí. Els serveis administratius de la cambra tenen ara cinc dies per respondre-hi, que és el que el Parlament ha fet sempre en aquests casos, segons fonts consultades ahir. Les agents no van fer cap escorcoll i van deixar les armes a la porta, tal com estipula el reglament.

Retrets amb Millo

D’altra banda, JxCat i ERC van criticar durament ahir des de la cambra la declaració la vigília de l’exdelegat Enric Millo en el judici al procés. “Menteixen sense miraments en seu judicial per garantir-se un futur laboral”, va lamentar el líder republicà Sergi Sabrià, que va postil·lar:“A ERC ho sabíem des de feia temps en el cas de Millo.” Sabrià, per cert, també va criticar les afirmacions “lamentables i etnicistes” del president andalús Juanma Moreno, que va dir que es menystenen els drets dels andalusos a Catalunya. El portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol, va anar més enllà i va parlar de “Millo-perjuri” i de “baixesa dels seus còmplices”. “Els covards que al judici parlen del Fairy l’haurien de fer servir per netejar-se la boca i la pròpia consciència”, va dir en la sessió de control al president Torra, que al seu torn va qualificar les declaracions de dimarts al Suprem “d’autèntica i profunda vergonya”.

Les expressions de JxCat van generar una queixa del PP, que les veu “insultants”, i va denunciar la inacció del president, Roger Torrent, que va dir que revisaria els vídeos però que havia detectat “les mateixes expressions” que en altres debats. Millo va insinuar a Twitter que denunciarà Pujol. “L’odi que desprens amb les teves acusacions calumnioses te l’hauràs d’empassar, si les mantens, quan et toqui defensar-les davant d’un tribunal”, li va etzibar.