OPINIÓ
XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT - 7 abril 2019 2.00 h

A LA TRES

La pudor de les clavegueres

XEVI XIRGO - XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT
“El tuf de l’ope­ració Cata­lu­nya ara li arriba a Igle­sias i se n’escan­da­litza. Aca­barà en res

Com que estem tots tan pen­dents del judici de l’1-O (i no podria ser d’una altra manera), a mi em sem­bla que, poc o molt, ens estem per­dent tot un altre capítol, pro­ba­ble­ment tant o més interes­sant, que és tot aquest embo­lic que hi ha a Espa­nya amb la poli­cia política, que ja saben vostès que és aquesta poli­cia que tot­hom diu que no exis­teix però de la qual tots n’anem sabent coses. Ja en vàrem sen­tir a par­lar, i molt, quan Fernández Díaz era el minis­tre de l’Inte­rior. Se’n recor­den, d’aque­lla dita ope­ració Cata­lu­nya? Se’n recor­den, d’aque­lles reu­ni­ons enre­gis­tra­des entre el cap de l’Ofi­cina Anti­frau, Daniel de Alfonso, i el minis­tre Fernández Díaz? Sem­bla que hagi pas­sat una eter­ni­tat, però estem par­lant de tot just fa tres o qua­tre anys, quan s’havia de com­ba­tre, fos com fos, l’inde­pen­den­tisme català. Les cla­ve­gue­res de l’Estat es van posar en marxa (si és que s’han estat mai qui­e­tes) i en vam veure i sen­tir de l’alçada d’un cam­pa­nar. I el cognom Villa­rejo va pas­sar a for­mar part del nos­tre ima­gi­nari col·lec­tiu amb una nor­ma­li­tat esgar­ri­fosa. Com va aca­bar tot ple­gat? En res. Que és com pro­ba­ble­ment aca­barà tot el nou serial que estem sen­tint aquests dies sobre la poli­cia política i l’espi­o­natge que van fer en temps de Rajoy al líder de Pode­mos. Es trac­tava, fos com fos, de des­pres­ti­giar (i ensor­rar, és clar) la nova for­mació política que amenaçava l’hege­mo­nia bipar­ti­dista espa­nyola. Les con­ver­ses que alguns digi­tals estan dei­xant anar aquests dies són esgar­ri­fo­ses. Poli­cies espa­nyols nego­ci­ant amb exmi­nis­tres veneçolans perquè impli­ques­sin Igle­sias i donant-los a enten­dre clara­ment que comp­ta­ven amb el suport tant del minis­tre de l’Inte­rior com del pre­si­dent Rajoy. Vaja, espi­ant Pode­mos amb el permís de l’Estat. O encara pit­jor, per encàrrec de l’Estat. Pudor. Una pudor insu­por­ta­ble de cla­ve­gue­res. Igle­sias se n’escan­da­litza. I té raó. Ben­vin­gut al club. Igle­sias s’escan­da­litza (l’inde­pen­den­tisme si no ho fa més és perquè ja hi ha posat pell morta) i el PP xiula i mira cap a un altre cos­tat. Aca­barà en res. Com l’ope­ració Cata­lu­nya. Però que acabi en res no vol dir que no sigui cert. I que no sigui una ver­go­nya.