‘Cuneros' i piròmans

07/05/15 02:00 ANTONI SEGURA
Aquest moment d'eleccions decisives per al futur dels ciutadans de Catalunya és també
el moment de les llistes fantasma i dels piròmans
Altres articles de l'autor

A la Restauració rebien el nom de diputats cunerosaquells candidats que eren nominats pel govern o pels dos principals partits que s'alternaven en el poder (liberals i conservadors) per una circumscripció electoral amb la qual no tenien cap relació humana, econòmica, social o cultural. El caciquisme garantia que resultaria escollit el candidat que tocava segons el torn establert. Sovint els candidats cuneros repetien com a diputats diverses vegades, sense que per això es molestessin a conèixer el districte o la localitat pel qual havien estat escollits. A Catalunya, elcunerisme, segons el treball de Joan Palomas (El rerefons econòmic de l'activitat dels parlamentaris catalans1876-1885, 2002), va ser important a les comarques de Lleida, amb un 55% de parlamentaris cuneros, i de Tarragona, amb un 24%. A les comarques de Girona i Barcelona el percentatge dequeia notablement i se situava en el 18 i el 6%, respectivament. El republicanisme federal i el catalanisme provocaren la disminució d'aquesta pràctica a casa nostra.

Coses del passat, deu pensar més d'un. Doncs, no. El 24 de maig concorreran a les eleccions entorn d'unes tres-centes llistes fantasma, fonamentalment del PP i del PSC. Els motius d'aquest nou cunerismesón polítics, mediàtics i econòmics. Polítics perquè els consells comarcals i les diputacions es formen a partir dels regidors i els vots obtinguts per cada una de les formacions polítiques que participen en les eleccions. Mediàtics perquè la foto del total de candidatures és en si mateixa una eina de propaganda electoral. I econòmics perquè cada formació rep una determinada quantitat en funció de les llistes que presenta. Una altra qüestió és fins a quin punt la presentació de llistes fantasma amb candidats que no resideixen a la localitat per la qual es presenten i, a vegades, ni tan sols a Catalunya (entre els casos més extrems destaca la llista del PP per Vilanova de Meià, a la Noguera, on des del número 2 fins al 7 de la llista hi figuren candidats que viuen a Lanzarote, Màlaga, Ourense i Madrid), és èticament sostenible i democràticament acceptable. De fet, les llistes fantasma denoten l'escassa qualitat democràtica de les formacions que les presenten i els menyspreu que tenen pels habitants de les localitats on presenten aquestes llistes.

Però les eleccions no només mostren la vigència del cunerisme sinó que comporten el revifament de piròmans de tota mena. N'hi ha prou amb dos exemples. D'una banda, l'exregidora de l'Ajuntament de Barcelona i exdiputada al Parlament de Catalunya pel PP i ara candidata a alcaldessa de Barcelona per C's no s'ha estat d'anunciar que si Ciudadanos són decisius per a la governabilitat de la ciutat faran tot el possible per impedir l'acte convocat per l'ANC a l'avinguda de la Meridiana per la Diada d'enguany. Una actitud de ferms valors democràtics, la marca blanca del PP no només no vol que els ciutadans votin el seu futur polític sinó que tampoc vol que es manifestin. Potser si parla amb el ministre del ram, Rafael Catalá, podrien posar-se d'acord que els ciutadans no puguin exercir el dret a decidir, ni manifestar-se, ni expressar les seves opinions polítiques. De l'altra, i sobren comentaris, el cònsol d'Espanya a Perpinyà, Gaudencio Villas García, proposava canviar l'eslògan turístic de la ciutat, “Perpinyà la catalana”, per “Perpignan la française”.

En definitiva, es tracta sempre del mateix, d'embolicar la troca per desactivar o confondre el vot dels ciutadans amb l'amenaça de les prohibicions o amb la ignorància i la tergiversació de la història. No cal estranyar-se'n; com que estem en moments d'eleccions que poden ser decisives per al futur dels ciutadans de Catalunya, és també el moment de les llistes fantasma i dels piròmans.

Darrera actualització ( Dijous, 7 de maig del 2015 02:00 )