És impossible continuar igual

La Vanguardia en català | 07/05/2015 - 00:00h


Lluís Foix


Sigui quin sigui l'escenari que dibuixin les eleccions previstes per a aquest any, haurà d'imposar-se un nou ritme polític que modifiqui l'immobilisme constitucional a què s'agafa com a un ferro roent el Govern Rajoy. Les lleis són imprescindibles per al bon funcionament de les societats lliures. Però les lleis, ni tan sols la llei màxima de la Constitució, no són dogmes. De les moltes Constitucions que s'han aprovat des de la del 1812 a Cadis cap no s'ha reformat en les seves línies fonamentals. És difícil però no impossible fer-ho ara.

Les noves formacions que es projecten amb força en municipis, comunitats autònomes i Congrés hauran de moderar els seus ímpetus rupturistes perquè la dificultat més gran que es plantejarà serà la governabilitat derivada de la fragmentació del vot en tots els territoris.

El problema territorial de l'Estat plantejat pel Govern de la Generalitat i les forces que li donen suport en el seu camí rupturista amb Espanya no es resoldrà a cop de lleis ni tampoc de manera unilateral. Fa uns anys que sostinc que la independència de Catalunya no podria dur-se a terme amb èxit si es planteja com un acte contra Espanya i si no es disposa de la complicitat i el suport d'Europa. No veig ara per ara la possibilitat de dreceres.

L'statu quo no pot continuar perquè el repartiment de la riquesa no és equitatiu. L'estudi de la Fundació BBVA afirma, entre altres coses, que mentre que la despesa dels municipis i les comunitats ha patit una gran davallada, principalment en educació i sanitat, la despesa gestionada per l'Estat pel que fa a la protecció social i a les pensions ha augmentat i no ha acusat la crisi. Es detecta una descarada intencionalitat política recentralitzadora en aquesta distribució dels recursos.

Que Catalunya es trobi al lloc número catorze en despesa educativa i en el número dotze en la sanitat és mani­festament injust. El que haurien de prioritzar el Govern Rajoy i el de Mas és assolir acords equitatius sobre aquelles qüestions que afecten els ciutadans. Si no ho fan ells, les urnes col·locaran altres actors perquè intentin buscar solucions reals a problemes derivats d'un finançament autonòmic que tracta els ciutadans desigualment a raó del territori en el qual viuen.

No comparteixo la idea que la Constitució del 1978 s'ha esgotat i que la transició va ser un miratge que ens ha conduït a l'actual desconcert. Penso més aviat que cal crear un àmbit de convivència política i social que ens permeti progressar en llibertat. Si fa falta una reforma a fons de la Constitució, que es faci. I si cal canviar-la, que es canviï també.

Si a Catalunya s'opta per la independència, que sigui amb un referèndum amb una pregunta clara i amb una majoria qualificada. El que ha passat al Quebec i el que passarà avui a Escòcia en les eleccions britàniques mereix que es tingui en compte.