Només la regulació de l'Estat frena l'expansió del català

L'InformeCAT 2015 de la Plataforma per la Llengua recull 50 dades sobre el català per concloure “que només pot florir en un nou estat”

Identifiquen fins a 50 lleis “repressores” només el 2014

07/05/15 02:00 BARCELONA - V.P
Infografia

No és un recull exhaustiu, només mig centenar de dades sobre la situació del català en diferents àmbits, però per a la Plataforma per la Llengua el recompte que configura l'InformeCAT 2015 és prou significatiu per concloure que la llengua està en perill en tots els camps on intervé l'Estat. “La idea és clara. Allà on no regula l'Estat, el català floreix”, va assegurar ahir el membre de l'executiva de la Plataforma per la Llengua, Josep-Anton Fernàndez, que fent referència a l'últim recurs presentat pel Ministeri d'Educació perquè en el procés de matriculació es pugui elegir el castellà com a vehicular, va assegurar: “Estem retornant als temps del franquisme des del punt de vista lingüístic, amb una única política que està destinada a eradicar les llengües que es parlen al territori i que l'Estat considera una llosa.”

Aquest és el quart any que la Plataforma per la Llengua presenta el recull de dades sobre la situació del català i les conclusions no són gaire diferents de les edicions anteriors. El català gaudeix de bona salut, com ho demostra el fet que en deu anys la llengua hagi guanyat gairebé 1,5 milions de parlants, que els diaris digitals en català guanyin usuaris o que sis dels deu principals fabricants de smartphones hagin incorporat la llengua catalana i hi hagi un rècord històric de dominis “.cat”. Però en tots aquells àmbits on hi ha regulació de l'Estat, el català perilla. Només durant l'any 2014, el govern espanyol va aprovar 50 noves lleis –una de les dades recollides a l'informe– “que imposen el castellà”. Això el converteix en el govern “més intervencionista d'Europa, la qual cosa és intolerable des del punt de vista democràtic”, va subratllar Fernàndez.

Davant d'aquesta realitat, que s'ha mostrat especialment dura al País Valencià o l'Aragó, la Plataforma per la Llengua planteja la necessitat d'un “nou estat que promogui el català” i anima la població a mobilitzar-se i canviar els hàbits per incorporar nous parlants, ja que, segons l'informe, tot i que el 94% de la població entén el català, només un 12% dels catalanoparlants no canvia de llengua quan s'hi adrecen en castellà.

L'informe posa de manifest que un dels àmbits on el català està més maltractat és el judicial, ja que el nombre de sentències en aquesta llengua ha baixat per vuitè any consecutiu i se situa en un “irrisori” 12,6 %. Per contra, a internet la situació millora i el català es presenta com una llengua “en expansió, dinàmica i amb una presència notable”.

LA FRASE

Hi ha una única política destinada a eradicar les llengües del territori que l'Estat considera una llosa
Josep-Anton Fernàndez
MEMBRE DE L'EXECUTIVA DE LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Alerta al País Valencià i la Franja

L'informe recull alguns dels atemptats a la llengua que s'han produït al País Valencià i Aragó. L'InformeCAt denuncia especialment la situació “surrealista” que s'ha produït a la Franja, on el govern d'Aragó ha iniciat una campanya per “esborrar completament el nom de català i substituir-lo per la inventada denominació de Lapao. L'estudi recull els casos d'almenys quatre centres educatius que han retallat les classes de català i han fet efectiu el canvi de denominació.

Pel que fa a la situació al País Valencià, l'informe destaca el fet que en el programa escolar d'ensenyament hi hagi més classes en castellà (un 43%) que no pas en català (36%). La Plataforma per la Llengua fa una crida perquè els partits “de tradició democràtica” impulsin mesures per reduir la discriminació.

Darrera actualització ( Dijous, 7 de maig del 2015 02:00 )