POLÍTICA
BARCELONA - 7 maig 2017 2.00 h

La llengua dels senyals de trànsit no eximeix l'infractor

 Un informe de Política Lingüística tanca la polèmica sobre la legalitat de les indicacions escrites només en català

 Les administracions titulars de les vies són les encarregades de retolar

JORDI PANYELLA - BARCELONA

Ningú es pot escapar de pagar una sanció de trànsit amb l'argument que el text que acompanya el senyal que s'ha infringit està redactat exclusivament en llengua catalana. Un escrit de la direcció general de Política Lingüística tanca la polèmica encetada aquesta setmana a Esplugues de Llobregat on l'equip de govern ha cedit a les pressions de Ciutadans per convertir en bilingües els senyals de trànsit amb l'argument que poden ser causa d'indefensió al ciutadà i, per tant, recurrible la sanció corresponent. El document, amb el títol Nota sobre la redacció dels texts dels senyals de trànsit només en català, fa un repàs exhaustiu del marc legal que és aplicable i arriba a la conclusió que les lleis catalanes reguladores de l'ús de la llengua en els senyals, i que donen empara a l'ús exclusiu de la llengua pròpia del país, estan per sobre les lleis que imposen de manera forçosa el castellà.

L'estudi legal s'endinsa en un argumentari propi del llenguatge no verbal per defensar la vigència de les sancions: “Fins i tot en el supòsit que es consideressin aplicables a Catalunya les normes estatals transcrites, entenem que això no impediria sancionar la infracció de prohibicions clarament fixades amb pictogrames internacionals, per més que els textos addicionals figurin amb una llengua oficial diferent del castellà.”

El document considera que un rètol monolingüe en castellà en una carretera de titularitat estatal infringeix la legislació però no per això “els conductors poden ignorar-lo per il·legal”.

L'estudi jurídic de Política Lingüística insisteix en el tema dels pictogrames reconeguts internacionalment i adverteix que “és evident que el conductor està obligat a respectar el pictograma principal i el fet que no comprengui les informacions escrites no el pot eximir de la sanció per infracció del senyal en el seu conjunt”. I hi afegeix: “L'al·legació de l'existència d'un text que el denunciant no comprèn, al costat d'un pictograma clarament intel·ligible, constitueix un al·legat inadmissible com a argument per evitar la sanció derivada de la infracció del pictograma que mostra clarament una prohibició.”

La senyalització de trànsit és competència de cada administració titular d'una via. Els ajuntaments han de retolar els carrers i places, i les carreteres les han de senyalitzar les diputacions, la Generalitat o l'Estat, segons a qui correspongui. Només les carreteres de l'Estat i algun municipi, com la ciutat de Lleida, introdueixen el castellà en la retolació. La Diputació de Barcelona, per exemple, fa servir només el català emparant-se en un decret de 1982 que estableix aquesta llengua com la vehicular en tots els àmbits d'aquesta administració.

En el terreny de les senyalització viària hi ha un segon motiu per a la polèmica. L'Estat no respecta la coloració de les carreteres segons la seva importància que en el seu dia va establir la Generalitat. Un exemple és l'eix transversal, que tècnicament rep el nom de C-25 i que en ser una via principal, equiparable a una nacional, en els mapes és pinta amb vermell. En canvi l'Estat només dona categoria de nacional a les seves vies i quan ha de fer referència a la C-25 la pinta de taronja en la seva retolació, com si fos una via menor.