OPINIÓ
7 juliol 2018 2.00 h

FULL DE RUTA

Morfina

TONI BROSA
Pedro Sánchez ni vol, ni pot pactar cap solució real al conflicte amb Catalunya

Fa dies que no es parla d’altra cosa que del diàleg que han d’encetar els presidents espanyol i català, Pedro Sánchez i Quim Torra, a partir de dilluns. Efectivament, és un canvi, que parlin. Representa que no hi pot haver acords sense parlar. Doncs endavant amb el diàleg. És imprescindible parlar, acordar, pactar. Parlant la gent s’entén. El diàleg és la mare dels ous. En democràcia el diàleg és la manera de solucionar els problemes. I, en absència de violència, es pot parlar de tot. És la nova tendència en la política espanyola des que Pedro Sánchez és el president del govern. La qüestió és quin és el problema que es pretén resoldre amb el diàleg i quina és la solució que s’està disposat a donar. Perquè no es pot curar el càncer amb morfina, ni nedar sense entrar a l’aigua, ni obtenir fusta sense tallar arbres. I Pedro Sánchez, el seu govern i el PSOE ni volen, ni poden resoldre el conflicte entre Espanya i Catalunya, perquè és un conflicte de sobiranies i ells no volen veure cap altra sobirania que l’espanyola. La meitat, pel cap baix, dels catalans votarien sí a la independència de Catalunya en un referèndum d’autodeterminació i entre un 70% i un 80% dels catalans –segons totes les enquestes– volen decidir en aquest referèndum; és a dir, volen exercir la sobirania de Catalunya. L’1 d’octubre va ser això. I per evitar el referèndum i castigar-ne l’organització, Madrid (el PSOE inclòs) ha demostrat que està disposat a utilitzar la força que calgui contra ciutadans pacífics, a vulnerar drets fonamentals que figuren a la Constitució, a rebentar l’estat de dret per tancar a la presó durant anys i panys tot un govern democràticament elegit, els líders polítics del sobiranisme, i de passada a espoliar les seves famílies. Quina mena de diàleg hi pot haver entre dues parts si una actua amb violència sobre l’altra, expressa el seu supremacisme i dicta de què poden parlar i de què no, i una altra part és víctima de la violència i de la fòbia, té gent a la presó o a l’exili i la seguretat que la seva integritat depèn de sortir d’aquest statu quo imposat fa segles i mantingut des de llavors a sang i fetge?